Biografia

Fill de pare farmacèutic, és batxiller en Arts l’any 1838 i estudia a la Universitat de Barcelona on, primer, es llicencia en Farmàcia el 1846 però, tres anys després amb 35 anys, obté la llicenciatura en Medicina i Cirurgia a la mateixa Universitat. Ja metge, exerceix tota la seva vida professional a Berga on es casa amb Rosa Ros Roure, i un dels seus fills és Antoni Florejachs Ros (Berga, 31/08/1862 - 07/03/1929), metge com el seu pare.

Autor de la memòria Qué causas influyen en el desarrollo de la gangrena hospitalaria y que medios deben emplearse para su curación del 1849. Més endavant, durant l’epidèmia de còlera del 1854, realitza una gran tasca. És l’únic metge a la vila de Berga que roman a la ciutat per atendre la població tot i que, en aquell any, a la vila hi exerceixen sis metges. Dos, però, deserten. Un tercer, probablement es tracta de Francesc Puig, està greument malalt i els altres dos, Joaquim Fàbregas i Pere Sala, moren de còlera el mes de setembre. Segons Jacint Vilardaga, Pau Florejachs “recorria a cavall, nit i dia, els carrers de la població, per aturar-se a prestar els seus serveis a qui ho demanés”.

Superada l’epidèmia de còlera, Pau Florejachs continua fent de metge de Berga on, el 1859, és l’administrador de les festes de la Patum i, el 1867, el trobem exercint també de metge forense del Jutjat de Berga.

L'any 1876, juntament amb el seu germà Climent, que és farmacèutic com el pare, és membre fundador de la societat 'La Prosperidad Bergistana'. Tres anys després, també amb el seu germà, s'adhereix a un manifest en contra de l'alcalde de Berga, Ramon Pujol Thomàs.

En reconeixement a la destacada actuació i a l’abnegació d’aquest metge de Berga, la Delegació del Berguedà del Col·legi de Metges de Barcelona crea un guardó que premia la recerca mèdica sobre temes berguedans i que duu el nom de Pau Florejachs i Viladomiu, que mor a Berga a l’edat de 76 anys.

JRP