Biografia

Neix al bell mig de la Guerra Civil espanyola, un any i un dia després de l’inici de la Batalla de l’Ebre, el 25 de juliol de 1938. El seu pare, oficial de l’exèrcit republicà, mor lluitant per la República a la batalla del Segre, fet que marca la seva trajectòria vital i els seus ideals. La infància i joventut de Llibert Padró Úbeda són l’origen dels seus referents durant tota la vida: la muntanya i la natura que comença essencialment a Montserrat i a la Serra de l’Obac. I, també, la filosofia: als 13 anys ja escriu el seu primer assaig: Esbozos filosóficos sobre el hombre y sus instintos.

Fins als 21 anys, en Llibert Padró no disposa de mitjans per poder estudiar. Gràcies a l’herència del seu avi patern -dos casals i un pou- pot fer el batxillerat i, quan en té 26, inicia els estudis a la Facultat de Medicina de la Universitat de Barcelona. Per pagar-se la carrera, treballa al Centre Psiquiàtric de la Santa Creu i, després, a la Clínica del Dr. Fuster Pomar. Ja llicenciat l’any 1970, Llibert Padró fa la residència al Servei de Neurologia de l’Hospital de la Vall d’Hebron entre 1973 i 1977 i, un cop acabada, accedeix a una plaça de metge adjunt al mateix Servei. La seva activitat professional gira entorn el món de l’epilèpsia. L’any 1988, Llibert Padró es fa càrrec de la consulta d’epilèpsia que crea Lluís Galdos Azelay a l’Hospital de la Vall d’Hebron, convertint-la en una excel·lent Unitat d’Epilèpsia que dirigirà durant 16 anys fins a la seva jubilació l’any 2004, quan té 67 anys.

Coordinador del Grup d’Estudi de l’Epilèpsia de la Societat Espanyola de Neurologia, Llibert Padró defensa la necessitat de crear unitats específiques per a l’estudi i tractament dels malalts epilèptics. Entre les seves aportacions, destaca la creació de l’Aula de debat en epilèpsia que dirigeix des del 1998 i des d’on organitza reunions periòdiques amb neuròlegs dels centres hospitalaris dedicats a aquesta patologia. A la Unitat que Padró dirigeix, es formen els metges residents (MIR ) de Neurologia del mateix Hospital i d’altres centres, alguns dels quals són actualment els responsables de diferents d’Unitats d’Epilèpsia d’arreu de l’Estat.

Llibert Padró contribueix amb els seus escrits a diverses publicacions i llibres sobre l’epilèpsia com Tractament dels status epilèptics, Crisis epilèptica única o aïllada, Guia Terapèutica dels fàrmacs antiepilèptics, etc.

Per sobre de tot, però, cal destacar el profund humanisme de Llibert Padró que el duu a emprendre la carrera de Filosofia, que acaba el 1998. Això perquè durant tota la seva vida no para de cercar respostes a les arrels de la naturalesa humana, cosa que fa que no deixi d’investigar i escriure sobre temes filosòfics com, per exemple i entre d’altres, la naturalesa del mal o la definició de consciència, fet que permet definir-lo com neurofilòsof. La seva estimació i respecte amb tot el que es relaciona amb les persones i la natura són els pilars sobre els quals es construeix la seva vida.

Enamorat de la natura i caminador entusiasta, amb varis dels seus companys i companyes de l’hospital –grup autoanomenat pels seus integrants “Els Padronites”-, des del 1978, Llibert Padró organitza sortides –forades- un dijous de cada mes, inicialment, a la muntanya de Montserrat i a la Serra de l'Obac i Sant Llorenç. Posteriorment, les estén arreu de Catalunya un cap de setmana al mes. Com a membre del Club Muntanyenc de Barcelona, participa en gairebé totes les travesses i marxes de muntanya que s'organitzen a Catalunya. Entre elles, destaquem que, a 72 anys, fa els 54 km de la XI Marxa Castells de la Segarra en 11 hores i 3 minuts mentre que a 77 anys, fa la del Matagalls-Montserrat de 82,5 km en 23 hores i 11 minuts. Llibert Padró manté les seves activitats fins i tot després d’haver estat diagnosticat de la malaltia que finalment se l'emporta.

JPC