Biografia

Fill del mestre fuster Martí Carbonell i de Reparada Solés, estudia a l'antiga Facultat de Medicina del carrer del Carme de Barcelona on es llicencia el mes de juny de 1894 i, l'any següent, es doctora a Madrid amb la tesi Estudio sobre la Inflamación en general. De tornada, ingressa com a metge internista al Servei de Malalties Generals, denominació que precedeix a la de Medicina Interna, de l'Hospital del Sagrat Cor de Barcelona, llavors, dirigit per Josep Bach Escofet, successor del primer director del servei Joan Anguera Caylà. Carbonell pertany al Cos Facultatiu d'aquest centre del qual, més endavant, n'esdevé el director, essent abans cap del Policlínic quan succeeix Hermenegild Puig Sais, moment en què assumeix la direcció del Servei de Medicina Interna.

Home de tendència conservadora, Francesc Carbonell pertany a la Germandat dels Sants Cosme i Damià alhora que soci de mèrit de l'Institut Mèdic Valencià i membre de l'Acadèmia d'Higiene de Catalunya, institució que, el 1895, premia el seu treball sobre la Historia de la Legislación Sanitària, publicada a Gaceta Médica Española el 1897. Dos anys després, novament, obté la menció honorífica de l'Acadèmia per la memòria Valor profiláctico y etiológico de la combustión, la oxidación y la nitrificadón. Però, els premis no acaben. Cal tornar a l'any 1997, quan amb el seu Estudio comparativo, experimental y clínico de la viruela..., Francesc Carbonell obté el seu primer Premi Garí, que atorga la Reial Acadèmia de Medicina i Cirurgia de Barcelona (RAMC). L'any següent, arriba un segon per La noción filosófica de la unidad, etc i, finalment el 1900, guanya el tercer Premi Garí per l'Estudio de la cistitis tuberculosa, concepto clínico y tratamiento de la misma. I, a més, amb aquest darrer guardó rep la designació d'acadèmic corresponent de la RAMC.

Amb consulta pròpia al número 80 del carrer Clarís, Francesc Carbonell és col·laborador del doctor Vidal Solares i es converteix en l'autor que més articles publica a la revista que el mestre ha creat i dirigeix, els Archivos de Ginecopatía, Obstetricía y Pediatría, que s'edita des del 1895 al 1909, moment que canvia la capçalera i passa a titular-se Revista de l'Hospital de Nens, dirigida igualment per Vidal Solares. Carbonell hi publica un centenar d'articles originals, escriu 444 comentaris d'articles a més de nombroses notes i diversos resums dels articles d'altres autors que es publiquen a revistes nacionals i estrangeres. Carbonell -que és un treballador infatigable i un políglota capaç de traduir escrits de l'anglès, l'alemany, el francès i l'italià per a la seva revista- té assignada la funció de responsable de la secció Bibliografia Mèdica, compartint el pes de la producció editorial amb Pere Nubiola, Sebastià Recasens i Emili Monturiol Mata, els dos primers redactors dels treballs obstètrics i ginecològics mentre que el darrer –fill de l'inventor del submarí i cirurgià de l'Hospital de Nens Pobres- ho és dels quirúrgics.

Infatigable i prolífic acadèmicament fins a la seva prematura mort a 37 anys, Francesc Carbonell i Solés col·labora en moltes altres revistes de l'època com Vida, El Criterio Católico de las Ciencias Médicas, Revista Científica y Profesional, Vida, Gaceta Médica Catalana, El Siglo Médico, Revista de Medicina y Cirugía o Tribuna Médica. Entre les seves obres destaca l'Aplicación de la Cristalogenia de la investigación toxicalógica de los alcaloides, treball de recerca original que presenta al XIV Congrés Internacional de Medicina que se celebra a Madrid l'any 1903 que té un gran reconeixement per la transcendència que han de tenir els descobriments que presenta en la Medicina Legal del moment, com és la ràpida i clara detecció de vísceres, dejeccions, etc.

Casat amb Maria dels Àngels Juanicó, tenen dos fills, el noi és el reconegut pediatre Martí Carbonell Juanicó, que només té tres anys quan mor el pare. Malgrat això, Francesc Carbonell Solés és l'iniciador d'una nissaga mèdica perquè dos dels seus néts són els pediatres Martí i Francesc Xavier Carbonell Estrany, que cadascun -respectivament- suma una altra generació més: la metgessa Glòria Carbonell Mascaró -que a la vegada entronca amb la saga Mascaró- i el metge Francesc Xavier Carbonell Castellon.

MBC-MVR