Mestre de cirurgians del segle XVIII
Biografia
Neix a Barcelona el 1721 tot i que originari de Ripoll, on el pare era canoner. Estudia primeres lletres a França i després medicina a la novíssima Universitat de Cervera. En els anys 1740, participa a les guerres espanyoles a territori italià com a ajudant de cirurgià. Quan torna, amb 22 anys, és nomenat cirurgià major de l’exèrcit. Domina les llengües francesa i italiana, fet que, potser, influeix en la decisió de Pere Virgili en nomenar-lo Bibliotecari del Reial Col·legi de Cirurgia de Cadis el 1749. A la mateixa escola, també, hi treballà el seu germà Ignasi impartint la càtedra d’Osteología y Embenats (1750-1755).
Mort el germà, Francesc Canivell es fa càrrec de la plaça fins al 1767. Llavors acompanya Jorge Juan com a cirurgià major de l’Armada al Marroc. De tornada, és nomenat subdirector de l’Escola de Cirurgia de Cadis (1769-1777) i aprofita el càrrec per estimular la docència i la presentació de casos clínics a l’estil de les juntes literàries. Novament, participa com a cirurgià de guerra a la contesa contra Anglaterra. En acabar, Canivell és restituït a les seves funcions docents a Cadis i administra l’Escola fins a la seva jubilació el 1789.
A partir de la seva pràctica en l’extracció de càlculs vesicals, Canivell arriba a gaudir d’una merescuda fama com a litotomista més enllà de Cadis. Gràcies a l'instrument que ell mateix va dissenyar, del cistòtom de Canivell, que permetia fer una incisió a la bufeta urinària per facilitar el pas dels càlculs, intervenció que es coneixia amb el nom de litotomia. Publica el Tratado de vendajes y apósitos para el uso de los Reales Colegios de Cirugia (1763) i el Tratado de heridas de arma de fuego (1789). Els dos llibres gaudeixen d’una gran popularitat atesa la base pràctica de la cirurgia de guerra adquirida per Canivell durant l’exercici militar i, també, pel seu caràcter pedagògic i formatiu. Aquesta vessant eminentment pedagògica que ofereix la cirurgia de guerra entre els estudiants de medicina fa que, posteriorment, se’n facin diverses edicions.
Mort el germà, Francesc Canivell es fa càrrec de la plaça fins al 1767. Llavors acompanya Jorge Juan com a cirurgià major de l’Armada al Marroc. De tornada, és nomenat subdirector de l’Escola de Cirurgia de Cadis (1769-1777) i aprofita el càrrec per estimular la docència i la presentació de casos clínics a l’estil de les juntes literàries. Novament, participa com a cirurgià de guerra a la contesa contra Anglaterra. En acabar, Canivell és restituït a les seves funcions docents a Cadis i administra l’Escola fins a la seva jubilació el 1789.
A partir de la seva pràctica en l’extracció de càlculs vesicals, Canivell arriba a gaudir d’una merescuda fama com a litotomista més enllà de Cadis. Gràcies a l'instrument que ell mateix va dissenyar, del cistòtom de Canivell, que permetia fer una incisió a la bufeta urinària per facilitar el pas dels càlculs, intervenció que es coneixia amb el nom de litotomia. Publica el Tratado de vendajes y apósitos para el uso de los Reales Colegios de Cirugia (1763) i el Tratado de heridas de arma de fuego (1789). Els dos llibres gaudeixen d’una gran popularitat atesa la base pràctica de la cirurgia de guerra adquirida per Canivell durant l’exercici militar i, també, pel seu caràcter pedagògic i formatiu. Aquesta vessant eminentment pedagògica que ofereix la cirurgia de guerra entre els estudiants de medicina fa que, posteriorment, se’n facin diverses edicions.
Casat amb Feliciana Beau, neboda de Pere Virgili, am qui va tenir dotze fills i filles.
Al final de la seva carrera, Canivell crea un Montepio per a vídues i fills de cirurgians de l’Armada. La seva trajectòria és premiada pel rei que, primer, l’ennobleix i, més tard, li concedeix el títol de Cirurgià de Cambra (1795).
Al final de la seva carrera, Canivell crea un Montepio per a vídues i fills de cirurgians de l’Armada. La seva trajectòria és premiada pel rei que, primer, l’ennobleix i, més tard, li concedeix el títol de Cirurgià de Cambra (1795).
AZ
