Galeria de metges

Nascut a Vilallonga del Camp al si d’una família de pagesos, quan acaba els estudis primaris, el pare signa un contracte amb un cirurgià de Tarragona, Gabriel Riera, perquè el seu fill es formi en Cirurgia al seu costat com a practicant durant un període de tres anys que s’inicia el 1721. Riera, nat a Vilassar, treballa com a cirurgià a l’Hospital del Rei de Tarragona després d’haver estat nomenat “Conseller de l’Ajuntament de Tarragona” i “Regent del Llibre Major de la Taula de Canvis de la Ciutat de Tarragona”.

El 1724, complerts els tres anys de formació, Pere Virgili continua exercint al mateix hospital però alhora ingressa com a cirurgià militar al Regiment de Cavalleria de Calatrava. El 1726, l’Exèrcit el trasllada a València i treballa, també, a l’Hospital Reial. El 1727, durant la campanya de Gibraltar, és nomenat cirurgià major de l’Hospital d’Algesires on coneix el cirurgià major de l’Armada Joan Lacomba, que convenç Virgili perquè es passi a la Marina. Dos anys després, s’embarca pel seu primer viatge a Amèrica. Més endavant, viatja a Orà i a Itàlia.

El 1732, rep una subvenció reial de Felip V per formar-se a París on té com a mestre Claude le Cat. De tornada a Cadis, el 1734, Pere Virgili es casa amb Joana Roland, gaditana d’una família de cirurgians d’origen francès, amb qui té una única filla, Francesca Rosalia. La noia, el 1753 amb només disset anys, es casa amb el seu oncle i ajudant de cirurgia del seu pare, Lorenzo Roland. El matrimoni té un sol fill, Josep Roland Virgili (1760 –1791). La la seva germana té un fill, el cirurgià Andreu Montaner Virgili, que és nomenat pel seu oncle director del frustrat Reial Col·legi de Cirurgia de Nova Espanya (Mèxic).

El 1735. Pere Virgili s’enrola en un segon viatge a Amèrica amb missió comercial, una travessia en què han d’afrontar situacions desastroses. D’escala a Canàries, s’assabenta que ha estat pare i, ja a l’Atlàntic, comencen els contratemps: avaries, calor i tempestes, naufragi de la flota, malalties i epidèmies. Després de passar per Puerto Rico, Santo Domingo i vorejar Cuba, arriben Veracruz, el port de destí on Virgili es dedica a guarir els malalts i ingressa els més greus a l’Hospital de Montes Claros on hi constata les deficiències sanitàries i tècniques que pateix el centre i acaba traslladant-los novament al vaixell.

Torna a Cadis l’estiu del 1737 i el juny del 1738, emprèn un tercer viatge amb l’encàrrec d’organitzar els Hospitals Reials de Cartagena d’Índies, L'Havana i Aguada a Puerto Rico. El 1740, Virgili com a cirurgià ajudant salpa amb el vaixell almirall ’Invencible’’ amb destí al continent americà. Arribats a Cartagena, que està sent atacada pels anglesos, Virgili ha d’atendre nombrosos mariners ferits.

Virgili, tot i demanar el seu retorn a la península diverses vegades, ha de romandre a l’illa de Cuba quatre anys. Fins al març de 1745 no rep l’ordre del Marquès de l'Ensenada per ”continuar el mèrit” a l’Hospital de Marina de Cadis a les ordres del cirurgià major Juan Lacomba, ja gran i molt fatigat. Poc després, el Marquès de l’Ensenada tramet a Virgili l’encàrrec del rei de crear el Reial Col·legi de Cirurgia de l’Armada a la capital gaditana amb la missió de formar cirurgians navals. Virgili passa 4 mesos a Madrid per presentar el projecte a la Cort d’on ha de sortir l’ordre de nomenar-lo director amb la capacitat de designar els catedràtics. Aprofitant el Col·legi de Practicants que havia fundat Lacomba, Virgili posa en funcionament la nova institució acadèmica a principis de 1749 i la dota d’un professorat excel·lent format als millors centres europeus. El nou Col·legi de Cadis disposa, també, dels millors i més nous recursos, llibres i instrumental per fer les pràctiques quirúrgiques.

El 1754, Ferran VI nomena Pere Virgili cirurgià primer de la Reial Cambra i Alcalde Major Examinador del Protobarberat. Després, el rei Carles III, el seu successor, l'autoritza a crear un Col·legi semblant al de Cadis per formar cirurgians militars a Barcelona. El Reial Col·legi de Barcelona s’inaugura el 1764. A partir d’aquest moment, Virgili exerceix entre Barcelona, Cadis i Madrid com a cirurgià de cambra de Ferran VI i, després, de Carles III. A partir del 1770, Virgili viu definitivament a Barcelona on, malalt en els darrers temps, mor el 1776 i és enterrat al Convent dels Caputxins de la Portaferrissa.