Galeria de metges

Biografia

Neix el 13 de maig de 1902 a Sabadell, fill de Francisco Muñoz Bueno, metge militar d’Archidona destinat a l’Hospital Militar de Girona, i d’Asunción Arbat Mayans, filla d’un altre metge, Enric Arbat de Salt. La família viu un temps a Sabadell on neixen els seus fills Josep Maria, Jacint i Lolita. Jacint acaba el batxillerat a l’Institut de Girona i ja, amb setze anys, comença la carrera de Medicina a la Facultat de Barcelona on obté sempre unes notes excel·lents fins a llicenciar-se el 1923.

Passa un temps com a metge assistent a la Càtedra d’Obstetrícia i Ginecologia de l’Hospital Clínic der Barcelona al Servei de Pere Nubiola Espinòs, autèntic pare de l’Obstetrícia del país i a qui Muñoz Arbat considerarà sempre el seu mestre. Mentre exerceix al seu costat, prepara la tesi doctoral La raquianestesia en la práctica de los partos, que llegeix a la Universitat Central de Madrid l’any 1932 d’on torna a Barcelona per continuar exercint a Barcelona i dedicant-se a la docència ja que , dos anys abans, ha guanyat l’oposició a una plaça de professor auxiliar de la Càtedra de Ginecologia i Obstetrícia de la Facultat de Medicina de la Universitat de Barcelona i, l’any següent, obté una de les vuitanta places de metge supernumerari de l’Institut Assistència Mèdica Municipal de Barcelona. També, des del 1932, és el director de l’Escola Oficial d’Infermeres Puericultores i un dels promotors de la l’Obra Maternoinfantil.

Es el primer secretari de la Societat Catalana d’Obstetrícia i Ginecologia (SCOG), filial de l’Acadèmia de Ciències Mèdiques de Catalunya i Balears, quan es funda l’any 1928 presidida per Nubiola. Després, en els biennis de 1960 a 1962 serà vocal al costat de Josep Ripoll i dels presidents Joan Vanrell i Francesc Carreras. El 1933 i fins al 1935, com a professor auxiliar, és vocal de la Junta Universitària que es crea d’acord amb l’Estatut d’Autonomia Universitària.

Membre de la Societat Espanyola per a l’Estudi de la Fertilitat i, també, de la Federació Internacional d’Obstetrícia i Ginecologia, l’any 1935, Muñoz Arbat deixa la seva activitat docent i acadèmica per traslladar-se a Girona on acaba de guanyar una plaça de metge a La Alianza alhora que pot treballar a l’Hospital Provincial de Girona. Després, acabada la Guerra Civil i superat el procés de depuració a què és sotmès, ben aviat és designat director del Servei de Tocoginecologia d’aquest centre hospitalari gironí. Col·labora, també, a la Clínica Sant Narcís, fundada pel seu germà Josep M Muñoz Arbat juntament amb Manuel Bofill Pascual l’any 1932 i, que anys més tard, serà la Clínica Bofill. Per la seva part, els germans Muñoz Arbat posen en marxa la nova Clínica Muñoz a l’Avinguda de Jaume I l’any 1949.

La tornada a Girona des de la seva marxa a Barcelona en l'adolescència, treballar al costat del seu germà, satisfà Jacint Muñoz però no li treu la frustració de no haver aconseguit una càtedra. Si més no, emprèn una gran tasca professional i també acadèmica. El 1954, és el promotor i primer president de l’Agrupació de Girona de l’ACMCB, que ell mateix posa en marxa juntament amb els companys Lluís de Vehí, Josep Cornellà, Albert Casellas i Josep M Vilà. Deu anys després, és l’impulsor del VIII Congrés Lusità Espanyol d’Obstetrícia i Ginecologia que se celebra a Sant Feliu de Guíxols. Però, entre d’altres congressos, Cinto Muñoz participa en els Congressos de Metges i Biòlegs de Llengua Catalana que se celebren els anys 1930 i presenta ponència en el 6è del 1930 i en el 8è de 1934.

La personalitat de Jacint Muñoz Arbat contribueix científicament a promoure la salut i la fertilitat de les gironines però, també, el duu a participar en múltiples manifestacions socials i culturals. Pertany a l’Associació Espanyola contra el Càncer, al Grup Excursionista i Esportiu Gironí, al Tenis Girona de Vista Alegre i arreu imparteix nombroses conferències tant de contingut social com mèdic. És, també, un gran aficionat al dibuix i la pintura, motiu pel qual, ocasionalment, exposa les seves obres a les sales gironines.

Cinto Muñoz Arbat és nomenat president honorífic de l’Agrupació de Ciències Mèdiques de Girona, col·legiat d’honor del Col·legi de Metges de Girona i guardonat, el 1977, amb el Premi Veros d’Or en reconeixent a la seva obra. D’altra banda, la nissaga mèdica gironina dels Muñoz-Arbat ha assolit ja la vuitena generació.

FXCC