Biografia

Fill del metge mataroní Josep Viladevall Pruna i de Carolina Malgà Moler, estudia a l’Escola Pia de Mataró alhora que és alumne de l’Escola Municipal de Música de Mataró, disciplina artística que conrea tota la seva vida tocant el piano i com a historiador escrivint Els Isern íntims, obra que publica al Diario de Mataró. Seguidament, Viladevall Malgà fa la carrera de Medicina a Barcelona on es llicencia cap al 1878 per doctorar-se l’any següent a la Universitat Central de Madrid amb la tesi que titula Apuntes sobre la etiología y patogenia de la diarrea de dentición. Posteriorment, fa una estada d’ampliació d’estudis a París.

Només acabar la carrera, obre consulta particular al número 22 del carrer de Sant Josep de Mataró on també hi viu quan, aquest mateix any, es casa amb Mercè Matheu Mora amb qui té deu fills, un d’ells és el metge i continuador de la nissaga mèdica mataronina Lluís Viladevall Matheu i un altre, Manuel Viladevall Matheu és alcalde de Canet de Mar del 1938 al 1939.

De bon principi, també fa de metge a l'Hospital de Sant Jaume i Santa Magdalena de Mataró que dirigeix el seu pare. El 1886, però, Viladevall Malgà és destituït com a metge. Després, quan el pare mor el 1896, torna a l'Hospital i el substitueix interinament en les tasques directives tot i que per només un any. Malgrat aquest curt període directiu, Viladevall Malgà desenvolupa una tasca que destaca per la introducció de notables millores en les intervencions quirúrgiques, l'impuls de la neteja i l'antisèpsia alhora que estableix el tractament de les fractures òssies amb guix i l'ús de l'anestèsia amb cloroform, tècniques que, uns anys després, perfecciona el seu fill Viladevall Matheu, impulsor a més de la neteja i l’antisèpsia a l'Hospital.

A més, entre altres mesures, Viladevall Malgà és -amb la donació que fa el fabricant i client Coll i Regàs- promotor de la reforma de les dutxes públiques de l’Hospital. Tot això en un breu període de temps perquè -quan la plaça de director surt a concurs tot i té el suport de la junta que el proposa com a director- fa que l’Ajuntament –amb qui manté discrepàncies- atorgui el càrrec a un altre facultatiu que anys abans ja havia tingut enfrontament amb Vildevall Pruna, Josep Barba Rogès. Viladevall Malgà recorre però la qüestió es resol a Madrid i falla a favor de l’Ajuntament.

Encara estudiant, Viladevall Malgà s’allista als rengles carlistes el 1873, és un gran afeccionat a l’arqueologia i la història a més de soci protector del Cercle Obrer Catòlic de Mataró, seu on hi disserta periòdicament i institució que organitza un 'Certámen' per commemorar el quart centenari del descobriment d’Amèrica en què es destaca, el 1892, el seu discurs d’obertura en català. Fundador i director del Semanario de Mataró, revista catòlica tradicionalista que es publica des del 1883 fins al 1895, que puntualment també dirigeix el pare, Josep Viladevall. A partir del 1895, Viladevall Malgà crea el Diario de Mataró que s’edita fins al 1919 i La Comarca, que es publica fins a l'any 1900 com a resultat de la fusió del seu primer setmanari amb el periòdic conservador Diario de Mataró.

Les inquietuds socials de Viladevall Malgà el porten, conjuntament amb l’arquitecte municipal Josep Puig Cadafalch, a estudiar l’estat sanitari de la ciutat de Mataró. El treball que es publica el 1895, analitza la salubritat de la ciutat i les raons que poden provocar tantes epidèmies com ve patint la capital del Maresme en les darreres dècades. Viladevall Malgà és molt pendent de les condicions de vida de les grans urbs industrials i la necessitat d’adoptar les mesures de salubritat que promouen els higienistes del segle XIX. És partidari d’establir plans de sanejament i –sobretot- quan comprova que la seva implementació repercuteixen directament en la disminució de l'índex de mortalitat. D’aquest estudi, tot i les reticències i oposició política, se’n deriva la reforma i modernització del clavegueram de Mataró que comporta també l’eliminació dels pous negres i la renovació de les conduccions de l’aigua potable.

Delegat mataroní dins la junta de govern del Col·legi de Metges de Barcelona que s’ha constituït el 1911 sota la presidència d’Antoni Bartumeus. L’any 1935, que compleix els cinquanta anys de vida professional, Lluís Viladevall Malgà rep l’homenatge dels companys, gairebé a la vegada que el fill celebra les noces d’argent com a director de l’Hospital. Mor a l'edat de 82 anys a Mataró en plena Guerra Civil.

XdBF