Biografia

Neix a Sabadell i estudia a la Facultat de Medicina de la Universitat de Barcelona, on es relaciona amb els professors Pere Farreras Valentí del Departament de Medicina Interna i Rafael Ramos del Departament de Pediatria. Es llicència l’any 1951 i quatre any més tard es doctora a la mateixa Universitat amb el grau d’Excel•lent. Accepta el càrrec de professor encarregat de la càtedra de Fisiologia de la que era catedràtic Vidal Sivilla.

S’interessa per la Medicina Escolar i obté el títol de Puericultor de l’estat. A més, exerceix la docència a l’Escola de Puericultura. Amplia estudis a Zuric amb Guido Fanconi i a Paris segueix el curs de Pediatria Social al Centre Internacional de la Infància, dirigit pel professor Robert Debré.

Treballa a l’Hospital de Sant Rafael, on és nomenat director del Servei de Pediatria. L’any 1969, per primer cop a Espanya, organitza el Curs de Pediatria Extrahospitalària, que tindrà continuïtat anual durant gairebé quaranta anys. Més tard, el 1983, la Societat Espanyola de Pediatria adoptarà aquest nom per crear la Secció de Pediatria Extrahospitalària que, després, es transforma en la Societat Espanyola de Pediatria i Atenció Primària (SEPEAP), de la que Francesc Prandi és nomenat president, president del seu Comitè Científic i president d’Honor.

El doctor Prandi i Farràs està convençut que els pediatres fora dels hospitals tenen la capacitat no solament d'atendre el nen i l'adolescent correctament si no que, també, han de dedicar-se a la docència i la investigació en el camp de l’atenció primària. El 1989, aquest convenciment propicia que, en la reunió pediàtrica que té lloc a Barcelona amb representants de Portugal, França, Bèlgica, Itàlia, Suïssa i Espanya, es creï la Societat Europea de Pediatria Ambulatòria. Inicialment, n’esdevé vicepresident i, posteriorment, president honorífic. Anys més tard, pren el nom de Societat Europea de Pediatria Ambulatòria i, actualment, el de Confederació Europea d’Atenció Primària (ECPCP).

La tasca de Francesc Prandi és reconeguda amb diferents guardons a les societats de Còrdova, Sevilla, Saragossa i Barranquilla (Colòmbia). Destaca les seves fluides relacions amb els pediatres de parla hispana i el seu contacte directe amb l’Ambulatory Pediatrics Association dels Estats Units, on és admès com a membre el 1970. És vicepresident de l’Associació Espanyola de Pediatria i ha ocupat els càrrecs de secretari (1958-1962), vicepresident (1970-1971) i president (1971-1975) de la Societat Catalana de Pediatria.

Els obituaris i necrològiques que provoca la seva mort coincideixen en la lloança a la seva humanitat, rigor i comprensió: “..mai féu una crítica, mai una censura. Sempre sabia corregir amb un somriure obert i sincer i defensava les seves opinions amb amabilitat, sense imposar-les mai...”.

Amic de la muntanya, afeccionat a la lectura i, especialmente, a la música: bon violinista i director d’una coral formada per companys del seu darrer curs de Medicina (1951).

Pòstumament, es crea la “Fundació Prandi de Pediatria Extrahospitalària” amb l’objectiu de fomentar la investigació en aquest àmbit.

JRC