Galeria de metges

Fill d’Albert Anglès i de Maria Besa, família que regenta una farmàcia al carrer Major de la Seu d’Urgell des del 1920 fins al 1936. Ramon fa els primers estudis a la seva vila natal però després fa el batxiller entre Sant Sebastià i Barcelona on es titula a l’Institut Provincial el 1942. Aquest any mateix, ingressa a la Facultat de Medicina de la Universitat de Barcelona (UB) on es llicencia el 1949. Seguidament, treballa amb el professor Màxim Soriano al Servei de Medicina Interna de l’Hospital Clínic fins al 1951, moment en què entra com a metge resident al Sanatori Clínica de Nostra Senyora de la Mercè de Barcelona, centre que dirigeix el doctor Gerard Manresa amb qui Ramon Anglès es dedica a guarir els malalts tuberculosos i, més concretament, en la seva vessant quirúrgica.

El 1954, Ramon Anglès acaba l’etapa de residència i, especialitzat en l’Aparell Respiratori i Tisiologia, passa a ser cap de sala del mateix Sanatori on, alhora, continua simultaniejant l’exercici quirúrgic fins al 1960, moment en què cessa aquesta activitat de forma definitiva.

El 1956, aprofundint en la seva especialització, Ramon Anglès fa un curset de Bronco Pneumologia a la Facultat de Medicina de la Universitat de París i, quan torna, assumeix la el càrrec de sotsdirector del Sanatori Infantil de la Immaculada, filial de la Mercè on es reincorpora com a cap de sala el 1959, després de diplomar-se com a especialista de Cor i Malalties Vasculars per la UB.

Entre 1966 i 1970, Ramon Anglès dirigeix la Secció de Pneumologia del Servei de Medicina Interna de l’Hospital del Sagrat Cor de Barcelona. En aquest temps, però, continua exercint com a pneumòleg al Sanatori de la Mercè tot i que manté una tasca mèdica més restringida fins al 1971 perquè, novament, s’hi reincorpora plenament assumint la direcció de la Unitat de Cures Intensives Bronco Pulmonars i és en aquest àmbit al qual, a partir d’ara, centrarà tots els seus esforços amb l’objectiu de dirigir la posada en marxa d’una Unitat de Cures Intensives Respiratòries.

Testimoni i impulsor del trànsit d’una especialitat pràcticament centrada en la Tisiologia cap a la consolidació d’una visió més àmplia de la Pneumologia, Ramon Anglès és vicepresident de la Secció de Pneumologia de la Societat Espanyola de Pneumologia i Cirurgia Toràcica (SEPAR) del 1973 al 1975, redactor en cap dels Archivos de Broncopneumología del 1975 al 1985 i vicepresident de la SEPAR des del 1981 al 1983. Ramon Anglès, participa en diferents cursos i congressos de l’especialitat nacionals i internacionals. Així, el 1964, intervé amb la ponència Adenomas Bronquiales al Congrés de l’AIEB que se celebra a La Corunya mentre que, en el IV Congrés de la SEPAR que té lloc a Màlaga el 1973, presenta el seu treball sobre el Tratamiento Médico del Enfisema Pulmonar. Aquest mateix any, és un dels socis fundadors de la Societat Catalana de Pneumologia i el seu tercer president durant el bienni del 1977 al 1979.

Paral·lament, des del 1954, Ramon Anglès exerceix a la consulta privada que té oberta al número 17 del Passeig General Mola de Barcelona i que manté fins al 1960, moment en què es trasllada a l’Avinguda Diagonal, 329, principal primera, de la capital catalana. En els darrers anys d’exercici, assisteix també a la Clínica del Pilar de Barcelona, es jubila de l’assistència pública el 1993 i de la privada quan compleix els setanta anys el 1995.

El doctor Ramon Anglès viu aquesta darrera etapa a la població d’Alella després d’haver estat vinculat de la mà del seu mestre a la Lluita Antituberculosa a la comarca del Maresme durant dècades. Com a reconeixement, l’any 2002, coincidint amb la mort del doctor Manresa, l’Ajuntament de Canet de Mar els ret homenatge i dona els seus noms a dues de les rondes del seu Municipi.

Casat amb Rosa Traserra Caballeria des del 1958, el matrimoni té sis fills, un d’ells és el metge Albert Anglès Traserra.