Idioma: Català | Castellano | English | Français traducido por Google translate

Biografia

Fill de Ramon Carrera, oficial dels Mossos d’Esquadra, natural de Tàrrega, i de Maria Miró de Torres de Segre, Hermenegild es llicencia a la Facultat de Medicina de Barcelona l’any 1881, doctorant-se a Madrid el 1886 amb la tesi Sintomatologia razonada del cólera morbo asiático, que es basa en la seva experiència durant l’epidèmia que un any abans ha afectat la vila de Conesa, població veïna de Santa Coloma de Queralt on exerceix el doctor Carrera tot i que, a partir del 1895 i fins al 1915, és metge titular de La Roca del Vallès. Després, és metge a la vila de Granollers.

Professor auxiliar de la Facultat de Medicina de Barcelona, és membre de mèrit de l’Acadèmia d’Higiene de Catalunya, institució que li premia un treball inèdit titulat De los diaforéticos y los diuréticos, como el tratamiento más racional del cólera l'any 1887. Deu anys després, el 1897, la seva Topografia mèdica de la vila de Santa Coloma de Queralt és guardonada per aquesta Acadèmia que s’encarrega de la seva publicació.

Hermenegild Carrera és ponent del 1r Congrés d’Higiene de Catalunya que se celebra el 1906 intervenint amb Josep Tarruella en el tema II sobre “Etiologia de les malalties mentals més freqüents a Catalunya”. Aquest mateix any , és un dels fundadors del Cos de Metges Titulars d’Espanya, com consta en el Diploma que li concedeix el president del govern espanyol, Don José Canalejas.

Amb una notable producció literària que l'inclou entre els poetes modernistes, coetani de Valle Inclán, Machado i Juan Ramon Jiménez, Hermenegild Carrera i Miró és, també, autor d’algunes novel·les com Tristes amores i El Médico de aldea, obres escrites en castellà en contrast amb les seves poesies -poemes amorosos, místics, patriòtics o íntims- que les escriu en català a l’igual que les seves obres teatrals. A més, és autor d’obres socials com La Energia, destinada a l’educació de la voluntat, La prostitución en el campo del 1916 o Profilaxis matrimonial. A més, escriu comtes i narracions breus que publica a La veu de Catalunya, La Ilustració Catalana, Revista Literària, entre moltes altres com, també, La Vanguardia. Preocupat pel professionalisme mèdic, publica El metge rural, estudi sociològic que apareix a la Revista de Ciencias Médicas de Barcelona el 1894.

L’any 1977, en el marc del Congrés de Cultura Catalana, a Santa Coloma de Queralt s’organitza un acte d’homenatge al doctor Hermenegild Carrera i Miró consistent en el descobriment d’una placa de ceràmica que recorda el metge colomí alhora que, més endavant, es dóna el seu nom a un dels seus carrers. També, els Ajuntaments de la Roca del Vallès i Granollers li dediquen un dels carrers dels seus municipis on, durant anys ha exercit de metge i la capital vallesana perquè és on passa els darrers anys de la seva vida.

MBC