Biografia

Fill de Pere Seró Vall, metge cirurgià llicenciat el 1880, nascut al proper nucli urbà de La Figuera del Priorat i instal·lat a Cabassers d’on és Cinta Navàs Ferré, la mare. El noi fa els estudis de batxillerat al Col·legi del Salvador de Saragossa que porten els jesuïtes perquè allà hi ha com a professor el pare Longí Navàs, oncle matern que és un dels naturalistes, estudiós dels insectes, més reconegut a l’àmbit científic local i nacional. Titulat batxiller el 1901 i, potser, sota la influència paterna, el jove Prudenci fa la carrera de Medicina a la Universitat de Barcelona i l’acaba tot i que se li allarga vuit anys amb un expedient que no és gaire brillant. Finalment, es llicencia el 1909 després d'uns exàmens de grau de llicenciatura fets el juny d'aquest any dels quals se’n conserven dos temes de l’exercici escrit:: Gangli de Meckel i Estructura de la medul·la espinal. Hom hi destaca la seva bona lletra i la signatura, ambdues sempre molt clares, lluny de la típica lletra de metge. Prudenci és un home ordenat i poc amic d’iniciatives precipitades.

Prudenci Seró entra com ajudant de l’oftalmòleg Manuel Menacho i, passat un temps, passa a fer de metge rural a Cabassers on, també, és l’inspector de Sanitat Municipal. A la seva consulta, hi arriba molta clientela perquè, a més de visitar al poble on va néixer, té algunes terres familiars que li donen per viure i fa pagar molt poc als seus pacients. També, exerceix d'oculista i no sols a Cabassers sinó a tota la comarca del Priorat fins al 1917. Aquest any, es trasllada a la província de Lleida perquè passa a ser metge titular de Granyena de les Garrigues fins al 1921, moment en què es trasllada novament a Cabassers, col·legiant-se a Tarragona per poder exercir-hi.

Prudenci Seró, però, continua assistint a Barcelona on l’abril del 1923, mor un fill seu després d'haver estat tractat per les eminències mèdiques barcelonines. El fet que li causa un gran desengany vers la Medicina i decideix abandonar la professió mèdica. Malgrat tot, domiciliat al primer pis del 196 del carrer Provença, és en aquests anys quan es dóna d'alta al Col·legi de Metges de la capital catalana on, també, inicia els estudis universitaris de Ciències Naturals, segurament, empès per l’oncle Longí, l’estudiós jesuïta entomòleg. I és en aquesta disciplina científica on Prudenci Seró troba la veritable vocació. Convalida les assignatures que havia fet quan feia Medicina i fa la nova carrera en tres cursos, des del 1927 al 1930. Aquest cop, sí, obtenint qualificacions d’excel·lent i diverses matrícules d’honor. Poc després, és nomenat professor auxiliar de Botànica i, encara que ja voreja els cinquanta anys, el seu entusiasme el porta a compaginar la tasca docent a la càtedra amb altres activitats com l’organització de l’Institut de Segona Ensenyança de Cervera l’any 1933 i, a finals d’aquest mateix any, és designat catedràtic de Ciències Naturals a l’Institut Martí d´Ardenya de Tarragona, moment en què cursa la baixa del Col·legi de Metges de Barcelona per trasllat de província.

Des del 1939 fins al 1953, és professor adjunt de la Universitat de Barcelona, encarregat de les càtedres de Fitografia i Anatomia i Fisiologia dels Vegetals de la Facultat de Ciències. Prudenci Seró és un professor extremadament amable amb els alumnes, a qui el coneixen com el “Doctor Prudente” i, també, com el “Professor de la Prudència”. Apassionat excursionista, recorre gran part de Catalunya i es converteix en un expert dels briòfits que, durant molts anys, ocupa el càrrec de cap de la Secció de Briologia de l’Institut Botànic de Barcelona, demostrant-se com un expert en molses reconegut arreu i com a un destacat coneixedor de les hepàtiques. És l’any 1945, quan es doctora a Madrid amb una tesi sobre briòfits. A les muntanyes del Montsant, Prudenci Seró descobreix un petit nucli de Berberis vulgaris, un arbust espinós molt rar a Catalunya. S’ha de dir també que Prudenci Seró no falta quasi mai a les moltes excursions que organitza la Institució Catalana d´Història Natural i que manté una relació molt activa amb altres botànics locals. L’herbari de Prudenci Sero, que inicialment passa a l’Institut Botànic, actualment, es conserva a l´Herbari de la Universitat Autònoma de Barcelona.

Casat amb Josefina Piñol i jubilat el 1953, Prudenci Seró torna a Cabassers on continua els estudis fins a la fi dels seus dies i el dia que mor és declarat de dol per tot el poble de Cabassers. Pòstumament, se li dedicà una de les places del seu poble natal, al Pla de la Basada, on encara avui es troba el mas de la família materna Can Navàs. També, l'any 1974, l'Ajuntament de Girona el distingeix per les seves aportacions juntament amb altres personalitats tarragonines.

TPD