Biografia

Una de les figures emblemàtiques de la Medicina catalana que durant la segona meitat del segle XX manté una actitud compromesa amb la medicina social, l’humanisme i la defensa de la llengua i cultura catalanes.

Nascut a Sabadell, fill de mestres que exerceixen la docència a l’escola pública que, ben aviat, es traslladen a Barcelona, on Oriol Casassas assisteix a l’Institut-Escola del Parc fins acabar el batxillerat per fer la carrera a la Facultat de Medicina de la Universitat de Barcelona. Es llicencia el 1949 i s’especialitza en Pediatria a Hospital Municipal d’Infecciosos de Barcelona, avui Hospital del Mar, on exerceix –a més- de metge intern per cobrir el cos de guàrdia.

Exerceix la Pediatria amb una plena dedicació i és autor de diferents treballs sobre l’especialitat. Col·labora en la redacció dels dos volums d’Enfermedades infecciosas en la infancia, obra dirigida per Josep M Sala Ginabreda, director del Servei de Pediatria del seu hospital, publicada el 1955. Molt interessat pels aspectes socials i històrics de la Medicina, participa –ja sigui com a coordinador o com a ponent– en taules rodones, estudis, ponències i publicacions sobre diferents temes mèdics, històrics i socials amb publicacions com l’hospitalització pediàtrica a Catalunya (1967), la Pediatria als suburbis (1968), els factors psicosocials (1973), la Pediatria a comarques (1975), l’epidemiologia social (1976) i la funció social de la Medicina al desè Congrés de Metges i Biòlegs de Llengua Catalana (1976), entre d’altres.

Oriol Casassas, molt preocupat per actualitzar la terminologia científica, promou i modera la taula rodona sobre El català, llengua d’expressió científica, debat que té lloc a la Universitat d’Estiu de Prada del Conflent l’any 1973, on es presenta el Manifest que pren el mateix títol i s’esdevé l’origen de la Comissió Coordinadora Lexicogràfica de Ciències. Té l’objectiu d’aglutinar les iniciatives de recuperació, normalització i divulgació de la terminologia catalana en els àmbits científics i tècnics. S’encarrega, també, de la publicació dels Vocabularis Bàsics amb la terminologia científica catalana ordenada en diferents matèries i dels Fulls Lexicogràfics.

L’any 1974, l’Acadèmia de Ciències Mèdiques i de la Salut de Catalunya i de Balears encarrega la confecció d’un Vocabulari Mèdic i Oriol Casassas és un dels seus redactors. L’Acadèmia, també, encarrega la redacció del Diccionari Enciclopèdic de Medicina que es publica el 1990 amb 1.800 pàgines i unes 60.000 entrades. L’obra la coordina Casassas i compta amb la col·laboració de metges, biòlegs, farmacèutics i altres professionals de les Ciències de la Salut. En aquest camp de la terminologia científica i mèdica, no es pot oblidar la seva col·laboració en els tretze volums de la col·lecció de Reculls Lexicogràfics Berenguer Sarriera, que per encàrrec del Departament de Sanitat de la Generalitat de Catalunya, foren editats entre 1991 i 2002 i distribuïts per l'Acadèmia de Ciències Mèdiques. Sent, també, un gran interès per la Història de la Medicina i escriu les biografies de grans mestres com Miquel Àngel Fargas, Josep Trueta, August Pi Sunyer, Josep Alsina i molts d’altres. A més, és autor o coautor de nombrosos llibres històrics com La medicina catalana dels segle XX, Una faula i setze històries, Metges de nens i Cent anys de Pediatria a Catalunya.

Casat amb Eulàlia Riba –filla dels poetes Carles Riba i Clementina Arderiu- excel·leix, també, en el camp de la poesia. És guardonat amb el Premi Salvat-Papaseit 1972 per la seva obra Primer – i últim – llibre d’exercicis seguit de Prima Nox.

Oriol Casassas assumeix responsabilitats a diferents institucions catalanes i participa activament en l’organització dels seus congressos. És vicepresident del II Congrés Internacional d’Història de la Medicina (1975), de l’Onzè Congrés de Metges i Biòlegs de Llengua Catalana (1980) i del Novè Congrés de l’Association Medicale Internationales pour l’Étude des conditions de Vie et de Santé –AMIEV- (1983). President de la Societat Catalana de Pediatria (1974-1976) i del I Congrés de Pediatres de Llengua Catalana (1978), de la Societat Catalana de Biologia (1979-1983); de l’Acadèmia de Ciències Mèdiques i de la Salut de Catalunya i de Balears (1978-1982) i del XIII Congrés de Metges i Biòlegs de Llengua Catalana (1988). És, també, president d’honor del III Congrés de Pediatres de Llengua Catalana.

Membre d’Honor de la Societat Catalana de Pediatria, (1979), de l’Acadèmia de Ciències Mèdiques i de la Salut de Catalunya i de Balears, (1992), de la Fundació Catalana de Pediatria, (1996) i de la Secció de Pediatria Social de la Asociación Española de Pediatría, (1981). Ha format part del secretariat de redacció de la Col·lecció de Monografies Mèdiques de l’Acadèmia de Ciències Mèdiques i de la Salut (1970-1988), del comitè executiu del Congrés de Cultura Catalana (1975-1977) i del consell social de la Universitat Autònoma de Barcelona. Vocal en representació de l’Institut d’Estudis Catalans (1985-1994) i del Consell Social de la Llengua Catalana del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya (1995-2005). Membre de la Secció de Ciències Biològiques de l’Institut d’Estudis Catalans des del 1985.

Oriol Casassas és distingit, entre d’altres, amb el Premi Jordi Gol i Gurina de l’Acadèmia de Ciències Mèdiques i de la Salut de Catalunya i de Balears (1992), la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya (1993), el Premi Jaume I d’actuació cívica (2001) i el Premi d’Humanitats a l’Excel·lència Professional del Col·legi Oficial de Metges de Barcelona (2006).

JRC