Biografia

Fill de Jaume Grivé Boté i Teresa Cuní Milà, pagesos de modesta fortuna, estudia llatí a Granollers i, posteriorment, entra al Seminari de Vic on cursa estudis teològics de Retòrica, Filosofia, Matemàtiques i Lògica. Quan el 1835 el govern lliberal de Juan Alvárez Mendizabal proclama la Llei de Desamortització que permet expropiar la major part de les extenses propietats agrícoles de l’Església, bloqueja també l'ordenació de nous preveres. Martí Grivé, home de fe i home pràctic, aprofita per estudiar la carrera de Medicina i es matricula al Reial Col·legi de Cirurgia de Barcelona l’any 1841. Finalment, acaba la carrera graduat en Medicina i Cirurgia a la Universitat de Cervera el 1845.

Després de molta perseverança, Martí Grivé és ordenat sacerdot i membre de l’Orde Benedictí per la Diòcesi de Girona el 1847. La seva primera parròquia és la de Sant Esteve de Palautordera i, pocs mesos després, s’ofereix voluntari per anar a Austràlia Occidental. Juntament amb altres frares benedictins, Martí Grive és acceptat i, acompanyant mossèn Josep Serra, embarca a bord de la corbeta La Ferrolana i desembarca a Freemantle, a l’Austràlia occidental.

Destinats als territoris de New Norcia, llavors una zona semidesèrtica només poblada per aborígens i presidiaris britànics desterrats, aleshores, la seva formació mèdica li és indispensable. Un testimoni explica les seves rutines i relata que “Martí Grivé visita els malalts, passa les nits al seu costat, curant les nafres i els mals més repugnants. Els neteja de les immundícies i cuida dels infants quan els pares emmalalteixen”.

Quan el 1859 mossèn Josep Serra torna a Europa, Martí Grivé és nomenat administrador apostòlic de la Diòcesi de Perth, llavors la ciutat australiana més important amb una població d'uns tres mil habitants. Però, en aquests anys, el govern britànic hi desterra uns 10.000 convictes a la zona, la qual cosa ocasiona nombrosos i notables problemes sanitaris i de convivència amb la població aborigen de la zona. Martí Grivé -amb la modèstia i la humilitat que el caracteritzen i amb el sentit pràctic del seu tarannà de metge- hi fa una labor molt notable. Amb la seva prudència, a més, aconsegueix solucionar el problema de l’escolarització i dels orfenats.

El 1865, Martí Grivé posa la primera pedra de la Catedral de la Immaculada Concepció de Perth, l’actual St. Mary's Cathedral. Quatre anys després, el 1869, torna a Europa per participar en el Concili Vaticà Primer on és nomenat Bisbe de Tlos, una altra ciutat d’Austràlia, fins al 1871 quan, després la mort del Bisbe Brady, Martí Grivé és consagrat Bisbe de Perth.

L’octubre del 1882, retorna novament a Europa i, aquest cop, Martí Grivé visita Roma i, després, Barcelona. A la Ciutat Comtal assisteix com a metge i capellà els darrers dies de Josep Urquinaona, Bisbe de Barcelona que, el dia 19 de març d’aquest mateix any, havia posat la primera pedra del Temple Expiatori de la Sagrada Família.

Martí Grivé, que l’octubre del 1883 torna a ser a Austràlia, mor després de caure per les escales de la Catedral de Santa Maria de Perth el 1886. Haver tingut una vida plena d'austeritat, altruisme i empatia envers els altres fa que la seva mort es lamenti arreu del país australià. És enterrat a la Saint Mary's Cathedral de Perth, el temple que ell mateix comença a construir uns anys abans. Un temps després, Austràlia nomena Martí Grivé “fantastic forebear”, que significa: avantpassat fantàstic. També al país se l’honora: Tossa el nomena Fill Adoptiu l’any 1883 i Granollers, la seva vila natal, guarda la memòria d'aquest apòstol i metge -comparable a la talla d'un doctor Livingstone- dedicant-li un dels carrers de la capital del Vallès Oriental. A Barcelona, per ara, no en té cap.

TPD