Biografia

Fill d'una nissaga de la capital del Maresme i d'una família de llarga tradició del comerç marítim, el seu pare Manuel Bonaventura Guanyabens i Clausell (1800 – 1865), comerciant mataroní, es dedica a l’Homeopatia. En Nicolau s'inicia a la música a l'Escolania de la capella de l'Escola Pia de Mataró i, de ben jove, ja compon algunes peces musicals. Pel seu compte, aprèn flauta, guitarra i composició a partir del peculiar mètode La Geneuphonia de Virués. Per interessos familiars, estudia comerç i nàutica per començar a exercir de comerciant. Segons sembla, acabada la carrera nàutica, passa un temps embarcat com a pilot.

Viu de prop l’epidèmia de còlera que assola Mataró l’any 1854 i en comprovar els beneficis de l’Homeopatia, Guanyabens i Giralt es comença a interessar per la Medicina. Influït pel seu pare, es dedica a l'assistència dels malalts colèrics, aconseguint nombroses curacions i èxits considerables que recull la premsa del moment. Ja de gran i per poder exercir la Medicina amb tota legalitat, marxa dos anys a estudiar a la Universitat de Saragossa i torna a Mataró amb el títol de metge cirurgià el juliol del 1871. Més tard, l'any 1874, es trasllada a la ciutat de Palma de Mallorca on exerceix l’Homeopatia aconseguint una important clientela. Assumptes de família, però, l'obliguen a tornar a la capital del Maresme dos anys després i , al costat del seu fill Manuel, també metge homeòpata, torna a exercir l’Homeopatia a la seva ciutat.

Home d’idees lliberals, tot i no ser gaire actiu políticament, deixa escrits un bon nombre d'articles que defensen els principis republicans i anticlericals. Durant un temps, és un dels redactors d’El Liberal. Nicolau Guanyabens i Giralt mostra, a més, un gran interès per les ciències ocultes com la frenologia, el magnetisme, el sonambulisme, la quiromància i la nigromància, tendències que responen a la seva inquietud per cercar vies alternatives de curació i el desig de pal·liar els insuficients sistemes de l'època.

En moments d’oci i sempre que la seva feina de metge li ho permet, Guanyabens es dedica a la composició musical, des de sarsueles a obres religioses com Te Deum, Stabat Mater i Mes de Maig, entre moltes altres. El 12 de maig del 1859, assoleix el seu major èxit en estrenar l’òpera Arnaldo di Erill al Gran Teatre del Liceu de Barcelona, obra d’influència italiana emmarcada en els gustos musicals del moment. Compon, també, peces per a piano, cançons i obres corals de caràcter popular. El 1858, escriu La Calma, barcarola per a cant i piano que dedica al pianista i compositor Jaume Biscarri i Bossom de Saga. Aquesta peça, es va popularitzant com a cançó marinera alhora que la lletra es va enriquint amb el vocabulari propi dels pescadors al mateix temps que la música es simplifica fins a convertir-se en la versió coneguda actualment de La calma de la mar.

La mort sorprèn Nicolau Guanyabens i Giralt a Palma on hi viu la seva filla gran, casada amb el pintor Joan Bauzà. La seva ciutat natal, més tard, li dedica el nom d’un dels seus carrers al metge homeòpata i músic mataroní.

NGC