Galeria de metges

Biografia

Fill de Francesc d’Assís Sau, metge tocòleg a Camprodon, després de titular-se Batxiller en Arts per l’Institut de Girona el 1890, es trasllada a Barcelona i comença la carrera a la Facultat de Medicina on es llicencia cap al 1896. Inicialment, dedicat a l’Obstetrícia i la Ginecologia, treballa a la Casa de Maternitat de Barcelona on aviat comença a destacar com a alumne intern avançat i, el 1897, tot i ser metge agregat provisional, ja obté un increment del seu sou anual. Membre molt actiu de l’Acadèmia i Laboratori de Ciències Mèdiques, quan està a punt de començar a redactar la tesi doctoral, a finals del 1899, mor el seu pare. Joan Sau Santaló ha de tornar al poble per fer-se càrrec de la mare i dels vuit germans menors que té. Endarrere queda Barcelona per exercir de metge general de la vila i la Vall de Camprodon. No és fins al 1908 quan pot llegir la tesi doctoral Resumen de la patogenia y notas al tratamiento de la eclampsia puerperal a la Universitat Central de Madrid.

A Camprodon, Joan Sau fa amics, admiradors i clients i s’oblida del lloc de feina que ha tingut fins ara la Maternitat de Barcelona perquè aviat s’implica en la vida política, cultural i social de Camprodon alhora que freqüenta els ambients d’altres pobles del Ripollès i de Girona capital. Serà alcalde de Camprodon en diverses ocasions duent a terme una gestió que destaca per la seva obra cívica en procurar la millora del sanejament municipal i l’educació higiènica de la població. L’abril del 1914, com a alcalde de Camprodon, Joan Sau adreça una carta pública a la Mancomunitat de Catalunya informant del pèssim estat de les carreteres de la comarca a la Vall i en demana la millora. També el 1916, la seva gestió es veu materialitzada amb la inauguració del nou Cementiri Municipal de Camprodon i en la descoberta de l’escultura 'El Repòs', obra de l’escultor camprodoní Joaquim Claret. Aquest mateix any, Joan Sau és homenatjat com a l’alcalde amb un àpat d’honor i, el 1920, es presenta a la reelecció amb èxit. Anys després, el 1935, quan es crea la Cooperativa Popular de Fluid Elèctric de Camprodon i, en una assemblea constituent amb més de dos-cents participants, Joan Sau Santaló és elegit el president per unanimitat.

El compromís de Joan Sau, però, no es limita a la política local. Destaca també per la seva estreta vinculació amb la professió mèdica i acadèmica gironina. Assistent als Congressos de Medicina que se celebren arreu com, a Lisboa el 1906 i a Madrid el .... Partidari de l’establiment del Col·legi de Metges de Girona des dels seus orígens, és col·laborador del Boletín del Colegio Oficial de Médicos de Gerona y su Provincia des del 1901, any en què apareix el seu primer article Notas Clínicas. Tétanos y tetanía al què, l'any següent, segueix Angina y púrpura hemorràgica. Els 1902, també, escriu l’obituari del doctor Robert, a qui coneix bé com a deixeble i perquè ha estat estiuejant habitual a Camprodon. Després, el 1904, obre la VII Assemblea Anual del Col·legi de Metges de Girona que se celebra a Palafrugell amb una ponència que titula Consideraciones al tratamiento de las infecciones puerperales. Després, en la renovació de càrrecs de junta directiva del Col·legi de Metges de Girona de 1909, 1911 i 1915, és un dels seixanta-sis electors del Col·legi Oficial de Metges de Girona amb dret a vot, essent escollit com a vocal de la junta de govern que presideix Josep Pascual Prats, de qui anys després escriurà una biografia que presentarà al VII Congrés de Metges i Biòlegs de Llengua Catalana (CMBLC) que se celebra a Barcelona el 1932. Anteriorment, l’any 1921, ha participat en el IV CMBLC que té lloc a Girona on té dues ponències sobre les deformitats d'uns casos de nounats. Molt després, el març de 1935, és elegit representant de Girona amb el president Francesc Coll Turbau per constituir el Col·legi de Metges de Catalunya.

El 1927, presenta la Topografia Mèdica de la comarca de Camprodon a la Reial Acadèmia de Medicina i Cirurgia de Barcelona i guanya el primer premi i el nomenament com a acadèmic corresponent, obra que es publica l'any següent. Quan Joan Sau publica aquesta memòria topogràfica ja fa vint-i-cinc anys d’exercici professional a la població. L’estudi comprèn el període que va des del 1900 al 1924. Ens parla de la geografia, la geologia, la climatologia, l’etnografia i altres aspectes diversos que tenen incidència en la salut col·lectiva i també de les diferents circumstàncies que influeixen en la salut dels camprodonins.

Joan Sau explica que publica la Topografia malgrat 'el poc interès que hi té la majoria' en aquesta mena d'estudis. És conscient del pas que, en aquell moment, estava fent la Medicina, passant de l'exercici tradicional d’atenció individual a una decidida vocació social i a una polarització preferent en la multiplicitat d’aspectes sanitaris i higiènics que afecten a la col·lectivitat. I, és per això que posa la seva experiència clínica al servei dels seus convilatans perquè està fermament convençut que el futur immediat de la Medicina s'esdevindria per la intervenció mèdica en totes les activitats humanes. Testimoni del canvi de vida dels pagesos en els últims vint-i-cinc anys, explica que abans es treballava des de la primera claror del dia fins que es ponia el sol, que tenien poca higiene personal –explica- que “ben just la gent es rent les mans però només ho fan de tant en tant”. No és estrany, doncs, que asseguri que aquí rau la causa dels freqüents trastorns digestius que pateix la població rural.

També, és testimoni de la pèrdua de credibilitat que havien tingut els –antigament- prestigiosos adobadors, que eren els curanderos que tractaven les fractures. Igualment, comenta els canvis alimentaris tot dient que ha augmentat el consum de carn de be però que encara la carn que més es consumeix és la de porc i –especialment- la cansalada tant per esmorzar com per berenar. En canvi, constata que no prenen gens de mantega i molt poc oli. El bacallà és de consum general tot i que el peix –llavors- és pràcticament desconegut a excepció de les truites de riu. El dinar es fa invariablement a base d'escudella mentre que sopen sempre verdures o llegums. El consum de vi és comú i les persones que només prenen aigua són -segons ell- 'una raríssima excepció'. Una causa freqüent de malaltia és el que en deien “mal païments” ocasionats per l'atapeïment de les criatures amb tota mena de menjar perquè no es posessin malalts, contràriament el que recomanen les normes de la puericultura moderna.

El gener del 1930, quan ja té 56 anys, Joan Sau es casa amb Soledat Perramon i el novembre neix el seu fill Joan Sau Perramon, farmacèutic que mor amb només trenta-vuit anys d’un accident de tràfic a Córdoba el 7 de novembre del 1968. Dos fills seus, però, conformen la darrera generació d'aquesta nissaga mèdica gironina: Immaculada i Joan Sau Giralt.

MBC-MVR