Galeria de metges

Biografia

Probablement està relacionat amb una nissaga de metges de Berga graduats a Cervera coneguda ja el segle XVII, un d’ells Cristòfol Sastre. En el seu primer llibre parla de l’avi, el metge Ramon Sastre que afronta unes ‘calentures’ a Berga el 1734- i narra reiteradament les experiències i els casos tractats pel seu pare Ramon Sastre Rieras, nascut a Sant Feliu Sasserra, metge cirurgià domiciliat a Taradell cap al 1760, distingit com a consultor dels Reials Exèrcits i amb exercici més enllà de la comarca d’Osona, també al Bages i al Berguedà. Casat a Taradell amb Teresa Puig, Joan neix cap al 1765 i estudia Medicina a la Universitat de Cervera on es gradua l’any 1784.

L’any 1785, la Universitat de Cervera ja li ha publicat dos opuscles sobre un tractament - conegut com a opiata- que inventa el metge Josep Masdevall per aplicar-lo a les malalties febrils, identificades en aquella època com a 'calentures' pútrides. En aquests dos texts, Sastre exposa la seva experiència i també la del seu pare, sobre els malalts de la comarca d’Osona en alguns brots epidèmics de febres havien estat tractats amb èxit amb aquest preparat compost d’opi, tàrtar emètic, sals d'amoni, donzell i quina. Sastre Puig narra les epidèmies que han patit diferents pobles de Catalunya, Aragó i d’altres punts des del 1782 en un intent de provar l’eficàcia de l’Opiata de Masdevall. El 1791, aquesta obra es tradueix a l’italià per l’Abat Montaner.

Seguidament, exerceix de metge a Taradell on recull dades i escriu la Topografia de Taradell, memòria que presenta a la Reial Acadèmia Medico Pràctica de Barcelona el 1790, treball que és premiat i comporta associat el nomenament com a acadèmic corresponent. Sembla que, aquest mateix any, Sastre Puig s’estableix a Barcelona tot i que també es tenen notícies seves com a metge de Taradell fins al 1806.

En la seva obra Epidemiologia Española o historia cronológica de las pestes , contagios, epidemias y epizootias que han acaecido en España desde la venida de los cartagineses hasta el año 1801, Joaquín de Villalba cita Joan Sastre Puig pels seus escrits sobre Josep Masdevall i altres metges com Fèlix Granero de la Solana, un doctor Sánchez per uns escrits no localitzats sobre les ‘horrorosas fiebres de Argel’. De Villalba esmenta, també,un doctor Osuna de Vic perquè fa servir un compost de vi barrejat amb antimoni en una escudella per curar-se dels vòmits i ‘calentures’ que afecten la capital d’Osona el 1684, una epidèmia coneguda arreu per la seva malignitat. En la segona obra, Sastre cita les experiències pròpies i del seu pare juntament amb les d’altres metges de renom per insistir en l’eficàcia del mètode de Masdevall.

Sastre Puig apareix també al Diccionari de Metges Catalans de Calbet i Corbella i se li atribueix la Constitución Militar sobre la reunión del Exercicio de la Medicina y Cirugía, text del 1813 signat per la Facultat de Medicina de la Universitat de Cervera de la què ell n’és membre del Claustre. A la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona, el 22 d’abril de l’any 1840, apareix elegit acadèmic corresponent un Joan Sastre Puig però no hem pogut constatar que es tracti del metge nascut a Taradell l'any 1765.

MBC