Galeria de metges

Biografia

Amb només dos anys, es trasllada amb la família a Mataró on estudia a les Escoles Pies fins al 1881, quan comença la carrera de Medicina a la Universitat de Barcelona i es llicencia el 1887. En la seva decisió vocacional, hi ha la influència del seu oncle metge, Simó Coll. Es doctora a Madrid amb la tesi Tiroidoterapia (algunos datos para su estudio). Un germà més jove, Josep Coll i Bofill, també, és un destacat otorinolaringòleg molt preocupat per l’educació dels nens sordmuts.

Interessat pel mon de la infància, Joan Coll i Bofill ingressa com a practicant a la Casa Provincial de Maternitat i Expòsits quan encara es estudiant i, posteriorment, és metge substitut i metge auxiliar fins que ascendeix a metge numerari de la Secció de Lactància Mercenària. A La Maternitat, preocupat per la necessitat que l’alletament mercenari tingui la màxima seguretat d’higiene, Coll n’esdevé l’impulsor d’un reglament sobre el servei de les dides i presenta una ponència sobre aquest tema al Congrés de Ciències Mèdiques del 1888, quan és un metge de només 22 anys. Després, l’any 1908, és president honorífic del Congrés de la Tuberculosi de Saragossa on, pels seus mèrits científics, és condecorat amb la medalla de plata dels ‘’Sitios de Zaragoza’’.

Coll i Bofill és, també, metge inspector sanitari de les Escoles Municipals i de les classes de Gimnàstica. A més, és fundador i director del Dispensari del Sagrat Cor de Jesús per a nens malalts pobres de Barcelona.

En una ocasió, Joan Coll es presenta a oposicions a una càtedra de Pediatria sense èxit. Malgrat tot és un prolífic autor que, principalment, tracta els aspectes socials de la seva especialitat, insistint en la necessitat de prevenir la mortalitat infantil, la creació de nous dispensaris i la necessitat de regular l’alletament mercenari, entre d’altres. Amb voluntat divulgativa, els seus articles es publiquen a les revistes mèdiques com El Eco de las Clínicas, La Gaceta Mèdica de Cataluña o Revista de Higiene y Policía Sanitaria, entre d'altres. A més de ser col·laborador habitual de la premsa la general com La Publicitat, La Vanguardia i Diario Barcelona. De molt jove i amb bona ploma, fa algunes incursions literàries a les revistes com El Llampec, El Clarín, etc.

Soci de l’Ateneu Barcelonès, l’any 1894, n’esdevé secretari de la secció de Ciències Exactes i Naturals. El 1916, pels seus mèrits, Joan Coll i Bofill és elegit membre numerari de la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya (RAMC). El seu discurs d’ingrés es titula Algunos comentarios acerca de diversas manipulaciones a que son sometidas las leches más empleadas en la lactancia artificial de los niños, respost pel catedràtic Rafael Rodríguez Méndez. Després, durant els biennis del 1919 al 1924, n’és el bibliotecari i arxiver de l’Acadèmia. L’any 1921, forma part de la comissió organitzadora del Congrés Nacional d’Higiene i Sanejament de l’Habitació.

MBC