Biografia

Fill de Vicenç Borralleras, un indià de Prats de Lluçanès, sastre d’ofici i negociant de teixits que torna de Cuba amb una gran fortuna que li permet a ell i al fill viure durant dècades sense necessitat de treballar. Establerta la família al número 6 del carrer de Balmes de Barcelona, Quim Borralleras -com l’anomenen familiarment els amics- estudia als Escolapis on es titula batxiller el 1899, el mateix any que ingressa a la Facultat de Medicina de la Universitat de Barcelona alhora que s'esdevé vocal delegat de la carrera mèdica a l’Agrupació Escolar Catalanista. Es llicencia en Medicina i Cirurgia el 1906. Quim Borralleras, però, mai farà de metge i dedicarà tota la seva vida a l’art i la cultura.

Encara estudiant, es fa soci de l’Associació Wagneriana de Barcelona, fundada sota l'auspici dels metges Amali Prim Seguí i Lluís Suñé Medan. També, Quim Borralleras n’acaba sent un gran dinamitzador de l'entitat com ho serà en tots els àmbits culturals i artístics de la ciutat. Sempre com a espectador o com a lector perquè mai no pinta ni dibuixa i tampoc no compon cap peça musical ni escriu un sol text literari. Ell és un gran dinamitzador cultural, present en tots els homenatges i esdeveniments artístics. És el promotor del Premi Crexells que atorga l’Ateneu Barcelonès i de la dotació a Pompeu Fabra per dur a terme la seva tasca filològica catalana.

Quan moren els pares, Quim Borralleras trasllada el seu domicili a un petit pis del carrer del Bisbe, a tocar de la Plaça de Sant Jaume. Acompanyat de dues criades i envoltat de muntanyes de llibres i quadres, hi viurà sempre, fora dels estius que els passa a Prats de Lluçanès on la gent del poble encara el recorda com un senyor benefactor. També a Barcelona, Borralleras sempre està disposat a ajudar qui ho necessita i, quan algun artista o escriptor necessita diners per sobreviure o quan cal socórrer alguna família, es recorda que Quim Borralleras “treu un llapis i una llibreta per encarregar la contribució de cadascun dels amics”.

Home de gran cultura però mancat de tot esperit creatiu, tothom considera Borralleras com a una gran persona, dotada d’un talent social mai vist a Barcelona. Aquesta capacitat fa que aglutini un nombrós grup d’amics que li són devots, un nucli en què hi ha polítics, advocats, literats, periodistes, artistes plàstics, assagistes, musicòlegs, etc. En aquest cercle es compten personalitats destacades com Josep Maria de Sagarra, Francesc Pujols, Alexandre Plana, Josep Pla, Rafael Dalí, Enric Jardí, Pompeu Fabra, Just Cabot, Joaquim Ventalló o Pere Rahola. Quim Borralleras és la peça fonamental de la penya de l’Ateneu Barcelonès en la qual hi participa la flor i nata de la intel·lectualitat catalana de les primeres dècades del segle XX fins que esclata la Guerra Civil, moment en què n'assumeix la presidència fins al 1939.

El paper d’animador cultural de Borralleras resulta fonamental durant els anys de la Mancomunitat. L’any 1918, ell és un dels principals impulsors de l’agrupació “Els Amics de les Arts” i adquireix el quadre Cala Forn de Joaquim Sunyer per al Museu de Barcelona. L’any següent, és un dels organitzadors del 'Saló de Tardor' tot imitant el certamen que se celebra a París cada any. En les eleccions de juny de 1920, surt escollit com a membre de la nova junta directiva de l'Ateneu Barcelonès i, juntament amb Gabriel Estapé, és vocal de la Secció de Ciències Exactes i Naturals que presideix Joan Viura. L’any 1929, és soci fundador de l’Associació Barcelona Film Club mentre que, en els anys de la Segona República, Quim Borralleras és l'impulsor d’actes d’homenatge a diferents artistes catalans com a Prudenci Bertrana el 1931, Santiago Rusiñol el 1932 o a Pau Casals el 1934, entre molts altres. Promotor del Teatre Íntim de què n'és figura Adrià Gual, és mecenes de les Colònies Escolars que promou l’Associació Protectora de l'Ensenyança Catalana. A més, és l'artífex de la conversió del 'Cau Ferrat' de Sitges en museu públic i, encara el maig del 1936, la seva tasca és fonamental per fer realitat la inauguració del Museu d’Art de Catalunya al Palau Nacional de Montjuïc.

Arribat a la cinquantena, a Quim Borralleras se li acaben els diners i els amics li troben una feina de funcionari: la secretaria de la Junta de Museus, càrrec que -gràcies al seu bon criteri en qüestions culturals- compleix força bé tot i ser el primer cop que ha de treballar. Si bé és cert que ja ocupava una plaça de vocal tècnic municipal, és nomenat secretari quan l’alcalde de la ciutat és el Comte Güell i, després, és ratificat pels alcaldes republicans Jaume Aiguader i Carles Pi-Sunyer. El 1933, col·labora en l'adquisició de la Col·lecció d'Obres d'Art de Lluís Plandiura. Després, quan el país és en guerra, contribueix al salvament d'obres del Museu d’Art de Catalunya, evacuant-les de Barcelona i transportant-les a Olot per salvar-les dels bombardeigs aeris. El març de 1938, com a funcionari de la Secció de Museus, Borralleras s’integra al Patronat del Museu d’Arqueologia de Catalunya amb la missió de dirigir l’organització i el règim interior d’aquest servei.

Acabada la Guerra Civil, Borralleras surt ben parat de l’expedient de depuració tot i que és relegat del càrrec d'oficial de secretària de la Junta de Museus fins al 1945. Però, l'ocupa poc temps perquè, un any després, mor durant una intervenció quirúrgica.

MBC