Galeria de metges

Biografia

Segueix els primers estudis a la seva vila nadiua, a l’escola d'on la seva mare és mestre. Després, comença el batxillerat a Lleida i l’acaba a l'Institut de Barcelona l'any 1930. Tot seguit, ingressa a la Facultat de Medicina de Barcelona i, després, a la recent creada Universitat Autònoma on té Emili Mira de professor, fet que l’incita a dedicar-se a la Psiquiatria. Encara estudiant funda la revista Clarí, publicació quinzenal de La Granadella que recull les inquietuds polítiques i socials dels joves afiliats a Esquerra Republicana de Catalunya, la publicació es torna a publicar novament a partir de l'any 2000. A Barcelona, col·labora en altres revistes com el Xut.

Quan esclata la Guerra el juliol del 1936, Josep Solé Sagarra ja és llicenciat en Medicina tot i que ha de revalidar el títol l'any 1939. És mobilitzat, primer, als Serveis Auxiliars i, el 1937, ha de fer de metge de capçalera a Castelldans, a Les Garrigues. El 1938, és enviat a una Clínica Psiquiàtrica Militar a Xixona, a Alacant. Acabada la Guerra, com només era soldat, no és represaliat però li cal revalidar els estudis de Medicina. El 1939, aprovada la revàlida, obté una plaça de metge de guàrdia a la Clínica Mental de Santa Coloma de Gramenet on es forma de manera autodidàctica i coincideix amb el jove Dídac Parellada. El 1941, obté una beca de la Fundació Alexander von Humboldt per ampliar estudis a Alemanya. S’està dos anys a la Clínica Universitària d´Heidelberg mentre es forma com a psiquiatre on prepara la seva tesi doctoral sobre recerca neuropatològica. Ja doctorat, el 1943, Solé Sagarra el passa a la Universitat de Marburg/Lahn, aprenent del professor Ernst Kretschmer.

De tornada a Catalunya, inicialment, resideix a Lleida on obre una consulta de Neuropsiquiatria fins que, tot i mantenir-la oberta, es trasllada a Barcelona l'any 1945 i obre el primer Dispensari de Neuropsiquiatria Infantil de l’Estat espanyol. El 1947, el director de l’Institut Pere Mata de Reus, Salvador Vilaseca, el convida a ser consultor de la institució, càrrec que accepta i manté fins que es jubila el 1983.

Josep Solé Sagarra és un escriptor prolífic. Els primers anys, principalment de temes mèdics i, en jubilar-se, històrics. Publica un gran nombre d’articles a Medicina Clínica i als Archivos de Neurobiologia. El 1953, juntament amb el metge alemany K. Leonhard -psiquiatre biologista com ell- publica el Manual de Psiquiatria, què té una gran acceptació com a text d’estudi a Amèrica del Sud i és reeditat. Suma més de 300 treballs mèdics publicats però cal afegir les ressenyes bibliogràfiques de llibres psiquiàtrics i articles paramèdics que escriu per les publicacions generals com La Vanguardia, La Mañana de Lleida i El Español de Tarragona.

El 1952, amb Júlia Coromines, Jeroni de Moragas i Lluís Folch, és un dels fundadors de la Societat de Neuropsiquiatria Infantil. Soci i president del Centre Comarcal Lleidatà de Barcelona -centre cívic de resistència cultural catalana durant el franquisme- on dóna nombroses conferències i és impulsor del seu Butlletí, una de les primeres publicacions a emprar el català després la Guerra Civil.

Aquest mateix any, per celebrar la publicació de Fisiopatología Psiquiátrica i la seva traducció a l’alemany i anglès, la professió mèdica dedica a Josep Solé Sagarra un homenatge que compta amb l’assistència dels doctors Bardají, Pedro Pons, Marañon, Vilardell, Lafora i Vilaseca, entre moltes altres personalitats de tots els àmbits culturals, polítics i socials com la poetessa Inés Bonnin i el dibuixant Ricardo Opisso. En finalitzar l’acte, és obsequiat amb el seu bust, una escultura de Xavier Llobet Hewitson i un retrat al carbó fet per Santiago Rodoreda. Pòstumament, l’u de juny de 2014, l’Ajuntament de la Granadella dóna el seu nom a un carrer de la vila i col·loca el seu bust de bronze sobre una base de pedra de La Floresta en un acte d’homenatge que compta amb l’assistència de la seva família, entre ells el seu fill, el psiquiatre Josep Solé Puig.

Més recentment, per iniciativa familiar i de l’historiador Josep Fernández Traval, es fa donació dels llibres, treballs científics i fotografies del Dr. Josep Solé Sagarra a l’Arxiu Nacional de Catalunya, considerant la vàlua del material biogràfic d’un psiquiatre molt actiu en els anys 40 i durant la segona meitat del segle XX tenint en compte les implicacions d’haver viscut no sols la Guerra Civil sinó, també, la 2ª Guerra Mundial.

MBC