Galeria de metges

Biografia

De família pagesa, estudia Filosofia a la Universitat de Cervera i, posteriorment, aprèn Química a la farmàcia de Jaume Carbonell Serra a Barcelona. El 1797, obté el títol d’apotecari desprès d’examinar-se davant del Protomedicat de Barcelona. Completa la seva formació amb les classes de Matemàtiques i Física Experimental que Antoni Cibat (1770-1811) imparteix al Col·legi de Cirurgia de Barcelona. Obté la Beca Joan Bruguera de l’Ajuntament de Girona per estudiar Medicina a la Facultat de Montpeller, dirigida principalment a la formació de metges militars per a la República Francesa.

A Montpeller, Josep Garriga i Guach adquireix una formació en Química considerable tenint mestres com Jean Antoine Chaptal i Joseph Guillaume Virenque li desperten l’interès per les aplicacions pràctiques de la matèria. Així, segueix els cursos de Física i Química que es fan a l’ Ecole Centrale de Montpeller. El 1800, obté el grau de llicenciat en Medicina per Montpeller desprès de presentar el treball Dissertation Médico-Chimique sur le besoin qu'a un Géneral d'armée de consulter le médecin-chimiste pour le bonheur de son armée. Aquest mateix any, actuant com a secretari, forma part d’una comissió integrada per varis professors de Montpeller que el govern francès envia a Andalusia per estudiar una epidèmia de febre groga.

La fama de Garriga augmenta i comença a formar part de diverses societats acadèmiques. Es nomenat soci de les Acadèmies Mèdiques de Madrid i de Barcelona. La Universitat de Montpeller, a través de l’ambaixador francès a Espanya Lucien Bonaparte, el recomana al govern espanyol per ocupar una possible càtedra de Química però, com que no obté cap càrrec a Espanya , decideix anar-se’n a París on assisteix a diversos cursos de Ciències i Medicina al Collège de France entre 1801 y 1802.

Poc desprès de la seva arribada a París, Josep Garriga comença a col·laborar amb revistes científiques franceses. El 1804, juntament amb Josep M de San Cristóbal, escriu Química general aplicada a las artes, un llibre de text ambiciós que tracta de posar ordre en el conjunt de conceptes químics i per aprofitar-los en aplicacions pràctiques immediates. Els dos volums publicats, que tenen unes crítiques molt favorables a vàries revistes franceses, es poden considerar la primera obra original en castellà escrita amb aquesta orientació. Inicialment, els autors havien projectat una obra en quatre volums però els dos últims no s’arriben a editar.

Garriga, que té el màxim reconeixement entre la comunitat científica francesa, torna a Espanya per començar una col·laboració amb el govern afrancesat just a l’ inici de les Guerres Napoleòniques a la península ibèrica. Poc després del nomenament de Josep Bonaparte I com a monarca espanyol, el 1818, Joaquim Murat designa Josep Garriga diputat pel Principat de Catalunya amb destí a l’Assemblea de Notables que es reuneix a Baiona per elaborar l’ Estatut Reial que ha d’establir les lleis bàsiques del govern.

A finals del mateix any, Garriga i Buach esdevé Comissari Reial de Catalunya. Des de la Cort ha de dirigir-se a Catalunya a través de Perpinyà perquè el camí a Barcelona és tallat degut a la guerra. S’instal·la a Figueres des d’on tracta de facilitar l’aprovisionament de l’exèrcit napoleònic. La seva funció de comissari arruïna la prometedora carrera de Garriga que patirà persecució durant el regnat de Ferran VII tal i com els passa a les altres personalitats que van ser al front d’institucions científiques als territoris controlats pel govern afrancesat. Sembla que Garriga viu exiliat a la Catalunya francesa durant la resta de la seva vida. Acabada la Guerra, s’estableix a la vila d’Elna al Rosselló on assoleix gran prestigi com a metge.

MBC