Biografia

Estudia Humanitats i Filosofia a Tarragona i, també, inicia Dret i Medicina a la Universitat de Cervera. Les ha de suspendre a causa de la Guerra dels Pirineus que enfronta el regne d’Espanya de Carles IV amb la República Francesa (1793-1795). Ardèvol hi participa com a capità i, un cop acabada la guerra, reprèn els estudis de Medicina a Montpeller, on es doctora.

El 1804, s’instal·la a Reus on es casa i té un fill, Leandre Ardevol i Sardà (1809-1873), enginyer mecànic que dirigirà la Maquinista Terrestre i Marítima. Ardèvol fa de metge però, també, desenvolupa una intensa activitat no mèdica al Camp de Tarragona, Baix Camp i Priorat, on fa una àmplia campanya de divulgació del conreu de la patata i sobre la millora de l’alambí per destil·lar l’alcohol. Ell és l’introductor del clor per blanquejar fibres i teixits vegetals. El 1808, quan comença la Guerra del Francès, forma i dirigeix, amb el grau de capità, una companyia de 500 homes.

L’any 1813, la seva ideologia lliberal i la seva defensa de la Constitució de 1812 el porta a fundar el primer diari de Reus: El Periódico Político y Mercantil de la Villa de Reus, que més endavant es converteix en El Eco de Reus. Un any després, el 1814, quan Ferran VII aboleix la Constitució, Ardèvol -que n’és un gran defensor- és processat i tancat a la presó de Pilats de Tarragona fins que és absolt i alliberat 15 mesos després.

El 1818, inventa una màquina, anomenada Hidrópata, que funciona a vapor i s’utilitza per regar les terres que són més altes que el nivell del rius. L’any 1820, publica Ensayo sobre la topografía y estadística de la villa de Reus, obra per la que se’l considera un dels precursors de l’estadística científica a Catalunya.

El 1822, és nomenat secretari de la Diputació Provincial de Tarragona. A la fi del Trienni Liberal , l’any 1923, comença un procés de persecució i de repressió dels fidels a la ideologia lliberal. Ardèvol fuig, primer, a Gibraltar i, després, a Cuba, on estudia Botànica i envia llavors al Jardí Botànic de Barcelona. A Cuba, és empresonat i ha d’exiliar-se als Estats Units on estudia els sistemes de regadiu. Després, viatja a Orà i, més tard, a Gibraltar fins que arriba, finalment, a Paris on torna a exercir de metge des del 1831 al 1833, quan una amnistia li permet retornar a Catalunya.

L’any 1834, la Reial Acadèmia de Medicina i Cirurgia li encarrega l’estudi de l’epidèmia de còlera que afecta els pobles de la vora de l’Ebre.

MBC