Galeria de metges

Biografia

Neix a Cuba on és destinat el pare, Pau Soler Pollés (Vilanova i la Geltrú, 1822 - 1905), un metge militar vilanoví que, durant els tretze anys que passa a l’illa cubana, fa també de metge de la població civil. Casat amb la cubana Inés Céspedes, té dos fills dels quals en Pere és el petit. El 1877, quan no només té un any, la família torna a Catalunya perquè el pare és destinat a l’Hospital Militar de Barcelona i s’estableixen a la Ciutat Comtal fins al 1887, quan Pau Soler demana l’excedència de la carrera militar per tornar a Vilanova i la Geltrú on els fills acaben els estudis de segona ensenyança. Amb el títol de batxiller del 1892, en Pere Soler Bertot estudia Medicina a la Universitat de Barcelona on és llicencia el 1899. Mentre és a la Facultat, juntament amb els també estudiants Wifredo Coroleu i Josep M Blanc, redacten els apunts de les lliçons dels professors i Jaume Pi Sunyer i Miquel Arcàngel Fargas, editats com a llibres el 1997 i 1998, respectivament.

Acabada la carrera, marxa a París on vol especialitzar-se en Ginecologia i, quan torna el 1901, s’instal·la a Barcelona compartint consultori amb companys de carrera Pere Nubiola, Frederic Corominas Pedemonte, Wifredo Coroleu i Ramón Torres Casanovas. Soler Bertot s’anuncia com a especialista en malalties de la matriu i les vies urinàries. No s’hi està gaire temps en aquesta feina perquè -casat el 1900- en quedar vidu a finals de l'any següent amb una filla molt petita, decideix tornar a Vilanova on, el 1902, obre el seu gabinet particular al carrer Sant Gregori, núm. 14, una obertura inusual quan els metges només fan visita domiciliària. Soler Bertot, que atén a hores convingudes, inicia una intensa activitat professional en diferents sectors. De seguida, es vincula a la Creu Roja local alhora que exerceix de metge d'Assistència Pública Domiciliària i és professor titular d’Higiene de l’Escola d’Orientació Marítima i Pesquera. També, és metge de Salvament de Nàufrags i Inspector de Sanitat Pública per oposició. El 1919, trasllada la consulta al numero 39 de la Rambla Principal i, el 1928, obté la plaça de metge titular de Vilanova i la Geltrú per mèrits de concurs. El 1923, és nomenat metge forense del Partit Judicial de la capital de la comarca del Garraf, feina que conserva fins a final de la seva vida com la majoria de càrrecs professionals que exerceix. Els abnegats serveis mèdics que presta durant el xoc de trens que es produeix durant uns aiguats al Pont del Torrent de la Pastera el 1923, és distingit amb la Creu de Beneficència.

Membre de Cercle Lliberal Monàrquic des del 1912 i president del Partit Lliberal de Vilanova i la Geltrú des de la seva constitució el 1916, Pere Soler Bertot abans es presenta en una candidatura republicana a les Eleccions Municipals del novembre del 1905, resultant elegit i, nomenat per ordre reial, alcalde amb només 30 anys, per als biennis de 1906 i 1907. El 1909, és reelegit alcalde per un segon mandat que és discutit per la fracció conservadora de la ciutat. Deu anys després, com a regidor municipal, és designat per participar en el I Congrés de Turisme que se celebra a Barcelona i, el 1920, és delegat per part del Municipi per integrar-se a la Comissió de la Mancomunitat per negociar a Madrid la construcció d’un nou edifici per a l’Escola Industrial a Vilanova. El 1921, és designat per una de les tinències d’alcaldia i, en diferents ocasions, és alcalde interí de la vila. També, l'any següent, és el batlle constitucional fins que, en convocar-se Eleccions Municipals, perd la votació i segueix com a regidor. És a partir del 1923, quan amb el Cop d'Estat de Primo de Rivera, Pere Soler Bertot abandona la política definitivament per dedicar-se a la professió i als seus interessos familiars i socials.

Des de la seva arribada a Vilanova, Soler Bertot empeny una sèrie d’activitats en diversos àmbits com, per exemple, escrivint una sèrie d’articles divulgatius sobre aspectes mèdics que publica la premsa local, especialment, el Diario de Villanueva y la Getrú. És soci del Casino Artesano i el presideix a partir del 1905 alhora que forma part de l’equip organitzador del II congrés d’Ateneus i Associacions de Cultura que se celebra a Vilanova el 1912. A nivell professional, Soler Bertot es manté en contacte regular amb la professió mèdica com a membre de l'Acadèmia i Laboratori de Ciències Mèdiques, entre altres, és congressista protector numerari del II Congrés de Metges de Llengua Catalana del 1917, membre del Sindicat de Metges de Catalunya des de la seva fundació i delegat per Vilanova de la junta de govern del Col·legi Oficial de Metges de Barcelona que presideix August Brossa, elegit el 1933. El 1925, és nomenat membre de la Reial Acadèmia Hispano Americana de Ciències i Arts.

Els primers mesos de la Guerra Civil, és perseguit per la ideologia monàrquica i li confisquen els seus béns. Es veu obligat a fugir de Vilanova i s’amaga a Barcelona on passa inadvertit. Com que és cubà de naixement, obté el passaport cubà i passa una temporada a París fins que retorna a l'Espanya franquista on exerceix de metge a Tarazona fins al 1939, que retorna a Vilanova i continua la seva activitat professional d’abans de la Guerra fins a la jubilació. Abans, quan s’estableix el 'Seguro Obligatorio de Enfermedad”, Soler Bertot és el primer Inspector de l’Institut Nacional de Previsió de Vilanova i la Geltrú. Per l’ordre del 22 de febrer del 1945, publicada al BOE, se li concedeix l’ingrés a l’escala honorífica del Cos de Sanitat Militar amb el grau de tinent mèdic. El 1960, una iniciativa demana que l’Ajuntament de Vilanova dediqui un dels seus carrers al metge cubà català per haver estat un exemple mèdic de la vila i per la seva filantropia vers la vila i els seus conciutadans però la idea no prospera.

Antònia Soler Oliva, la única filla, es casa amb el metge Joaquim Miret Marquès (Vilanova i la Geltrú, 1899 - 1969) i el seu nét, Pere Miret Soler, també és metge.

MBC