Galeria de metges

Biografia

Després de fer tres anys d’estudis de Gramàtica, Humanitats i Retòrica, obté el títol de batxiller en Arts a Lleida on resideix des dels vuit anys. Amb aquesta titulació pot ser admès a l’Estudi General de Lleida per estudiar Medicina per doctorar-se el 1694, quan té vint-i-cinc anys.

El 1698, Jaume Aran guanya la càtedra de Vespres de l’Estudi General, que conserva fins al 1706. Aquest any, en acabar el curs lectiu, professors i alumnes han d’abandonar el recinte universitari perquè, a causa de Guerra de Successió, les autoritats lleidatanes habiliten l’Estudi General com a quadra de les cavalleries d’un dels regiments que participa en la guerra. Abans, el 20 de setembre del 1704, Jaume Aran -que apadrina el mestrescola Miquel Burriach quan és nomenat pel Capítol com a regent de la Mestrescolia de Lleida- és l’encarregat de fer el discurs de presentació del seu apadrinat.

En el curs 1706-1707, doncs, no hi ha alumnes inscrits a l’Estudi General i és el 9 de setembre d’aquest any quan la capital del Segrià pateix un dels episodis més ferotges d’aquest conflicte bèl·lic per part de les forces borbòniques que, durant dos mesos, manté més de trenta mil homes contra dos mil cinc-cents lleidatans en el conegut com el Setge de Lleida en què es produeix un escenari que s’agreuja a mesura que passen els dies i obligant a exercir una intensa activitat per part dels serveis mèdics de la ciutat.

Del 1706 al 1711, Jaume Aran i els altres catedràtics de l’Estudi General no perceben els salaris i l'única remuneració que reben és la que els correspon com a metges del capítol catedralici.

El 14 de juny de 1711, Jaume Aran forma part de la Junta Municipal que, per decret reial, regeix els afers de la ciutat de Lleida i, en l’exercici d’aquest càrrec -juntament amb Jaume Claver, també doctor i membre d’aquest organisme que s’acaba de crear- ha d’examinar els dos aspirants que opten al càrrec d’apotecari titular de Lleida perquè no ha quedat cap representant del gremi a la Paeria per formar part de l’equip examinador d’apotecaris.

El 1716, Jaume Aran és encara un dels pocs metges residents a Lleida després de la promulgació del Decret de Nova Planta del 1714. L’Estudi General de Lleida no es restableix perquè, el maig del 1717, Felip V decreta l’erecció de la Universitat de Cervera i l’extinció dels Estudis Generals i de la Universitat de Barcelona. Aquesta mesura també comporta el trasllat de la totalitat dels estudis universitaris de Catalunya a la vila de Cervera i Jaume Aran és nomenat catedràtic de Prima de la Universitat de Cervera i, amb un sou de 300 lliures, pren possessió de la càtedra l’11 de setembre del 1717.

El 1720, Jaume Aran regeix l’Hospital de Santa Maria de Lleida.

Basat en l’article de Francesc Esteve Perendreu: Jaume Aran, catedràtic de Medicina del Estudi General de Lleida. Gimbernat, 2001;33:43–51.