Biografia

Neix a Valls, passa la primera infància a Lleida i, desprès, creix a un poblet de la Vall de Benasc on el seu pare troba feina a la central hidroelèctrica. Comença el batxillerat a casa seva i l’acaba al col·legi dels Jesuïtes de Saragossa. Ve a Barcelona a fer la carrera de Medicina i l’acaba l’any 1934 amb premi extraordinari. El mateix any, inicia la seva activitat mèdica com a metge intern del Servei d’Urgències de l’Hospital Clínic en la plaça que guanya per oposició i on adquireix una gran experiència en l’assistència dels ferits per armes de foc. Passa part de la guerra al front com a capità metge de les Brigades Internacionals, encàrrec que accepta per suggeriment del seu cap, el professor Joaquim Trias i Pujol . Acabada la guerra, no pot prosseguir la seva activitat al Departament de Cirurgia del Clínic però aconsegueix incorporar-se a la càtedra de Farmacologia del Professor Garcia Valdecasas, on es dedica a la investigació.

Inventa un sèrum desanafilactitzat, derivat del plasma de vedella, que es pot utilitzar com a substitut del plasma humà. Més tard, es converteix en empresari en crear, juntament amb inversors italians, el Laboratori Drovyssa-Vister (Drogas, Vacunas y Sueros, SA) per comercialitzar el seu invent amb el nom d’Isoplasma. Continua durant anys a la càtedra de Farmacologia fent recerca i donant classe als estudiants alhora que simultanieja aquesta activitat amb la de cirurgià de “cupo” de la Seguretat Social.

Quan es jubila l’any 1983, es converteix en historiador de la Medicina. Fa aportacions de gran interès acadèmic sobre la història del Col·legi de Cirurgia de Barcelona i, de forma destacada, sobre la sanitat militar espanyola. Les seves investigacions es plasmen en llibres que es caracteritzen per la seva amenitat i abundància de dades inèdites. La seva Historia de la sanidad militar en España, en quatre volums, s’esdevé un llibre de referència per als interessats en el tema.

Membre molt actiu de la Societat Catalana d’Història de la Medicina, escriu prop d’un centenar d’articles sobre diferents aspectes de la Història de la Medicina catalana. L’any 1992, ingressa a la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya (RAMC) amb un discurs sobre la crisi de les relacions metge – malalt. El 2008, rep la creu de Sant Jordi pels seus mèrits professionals, esperit emprenedor i historiador brillant. El mateix any, és guardonat amb Premi a l’Excel·lència Professional del Col·legi Oficial de Metges de Barcelona.

Fins poc temps abans de morir, gairebé amb cent anys, acut a les sessions de la RAMC, a la que continua vinculat com a president honorífic. Josep Maria Massons s’ha de considerar un dels grans personatges de la Medicina catalana del segle XX, competent en tots els aspectes que conrea, elegant i afable, culte i poeta, gran tertulià.

MBC