Biografia

Deixeble del doctor Bartomeu Robert, a qui considera el seu mestre i de qui rep l’ensenyament clínic, Segimon Salgot es llicencia en Medicina a la Universitat de Barcelona el 1898. L’abril del 1899, s’estableix com a metge al Prat de Llobregat en substitució del titular Antoni Soler Sans. Té 24 anys, és solter i viu amb la seva mare Rosa Bancells Ponsà, vídua de Josep Salgot, família centellenca relacionada amb el sector del transport amb carruatges de línia i, per l’altra, com a propietària de la Societat Material per a Ferrocarrils i Construccions de Centelles.

El mes següent de l’arribada de Segimon Salgot, el Governador Civil el confirma com a vocal de la Junta Municipal de Sanitat d’El Prat per al bienni 1899-1901. Alhora que exerceix també de metge de la línia dels Ferrocarrils de Catalunya i de la Companyia de Carrabiners establerta al Prat, càrrec que quan abandona el poble, l'ocuparà Josep Pujol Capsada. Un temps més tard, el seu nomenament com a jutge de pau, novament, provoca la irritació de la classe dirigent pratenca -formada pels propietaris locals- i, conseqüentment, crea l’enemistat d’aquest sector de la població contra Salgot, que veu com contracten un altre metge, Joan Soler Torrent, i li encarreguen l’atenció dels associats de la Germandat de Socors Mutuals del poble.

Soci corresponent de la Societat Francesa d’Higiene des del 1899, durant els mesos d’agost a octubre de 1902, Segimon Salgot juntament amb Baltasar Pijoan realitzen una prova de profilaxi química per pal·liar el problema palúdic del delta del Llobregat, treball que -amb el títol de Relación de un experimento de profilaxis contra la infección palúdica con Esanofele- es publica l’any següent i que, juntament amb el que ha fet l’italià Gustau Pittaluga uns mesos abans, són la base de la recerca sobre el paludisme que, anys després, duu a terme la Mancomunitat de Catalunya que dirigirà el mateix Pittaluga.

Salgot, que té inquietuds acadèmiques, presenta la seva primera comunicació al XV Congrés Internacional de Medicina que se celebra a Madrid el 1903. Disserta sobre el paludisme, una malaltia que era força endèmica al Prat en aquell temps. El 1904, presenta els Breves apuntes para la topografia médica del Prat de Llobregat a la Reial Acadèmia de Medicina i Cirurgia de Barcelona però no resulta premiada.

Molt preocupat per la higiene pública i personal com es mostra en la seva Topografia, planteja posicions polítiques esquerranes que, novament, fan que els propietaris locals s’ajuntin per fer-lo marxar del Prat. Finalment, el 1908, Segimon Salgot decideix vendre la seva plaça de metge del poble a Joan Soler Torrents. S’ignora on s’estableix posteriorment però es té notícia que la seva mare mor a l’Asil del Parc de Barcelona el set de juny de 1909.

MBC, text basat en el treball de V Marí Balcells i P Vallribera Puig, El Prat de Llobregat de fa un segle, segons una Topografia Mèdica. 1904.