Galeria de metges

Biografia

Filla del procurador a corts Jaume Valls Domenjo i de Pilar Pla Roca, obté el títol de batxiller a l’Institut Provincial de Lleida el 1923, essent l'única dona que s’hi gradua de tota la província. Aquest mateix any, es trasllada a la capital catalana per estudiar a la Facultat de Medicina de la Universitat de Barcelona on es llicencia l’any 1928, formant part d’una promoció mèdica en què, per primer cop en la història de la Facultat, es llicencien cinc dones més: Dolors Jo Vernedas, Teresa Llebaria Sais, Cecília Marín Gratacós, Dolors Prat Puig i Ignàsia Salvans Casas. Ella, però, és la primera metgessa de Balaguer i una de les primeres lleidatanes.

Serafina Valls, però, no exercirà a la seva vila natal perquè quan encara és estudiant, el 1925, mor el pare i la mare opta per traslladar-se amb tota la família a Barcelona perquè els altres tres fills puguin estudiar. Així, ja llicenciada en Medicina i Cirurgia, essent alumna durant dos anys de Pere Nubiola per especialitzar-se en Obstetrícia i Ginecologia, és alhora metgessa ajudant a la Casa de la Maternitat fins al 1931, el mateix any en què obté el títol d’Inspectora Municipal de Sanitat, el títol que li permet presentar-se a les convocatòries per optar a aquest càrrec a la Sanitat Pública.

Paral·lelament, només acabar la carrera, Serafina Valls comença a treballar a la Secció de Biologia i Antiràbica del Laboratori Municipal de Barcelona on s’està fins al 1933. A més, entre el 1930 i el 1933, exerceix de metgessa a Can Tunis contractada per l’Associació Internacional per a la Protecció a la Infància i, també, uns mesos d’abril a setembre del 1932, de ginecòloga a la Consulta de Ginecologia i Obstetrícia de l’Hospital de Sant Pau.

La intenció de Serafina Valls, però, és la d'exercir lluny de casa i, es té constància que, el juny del 1932, oposita per ocupar la plaça d'Inspector Municipal de Sanitat de Vila-real, a Castelló, sense èxit i, amb el mateix resultat, ho torna a intentar a San Lorenzo de Ciudad Real pocs mesos després. Però, la força, inquietud i el compromís de la metgessa Serafina Valls, l’empeny a concursar en una nova convocatòria. Aquest cop respon un anunci oficial per cobrir tres places de metge al Protectorat Espanyol de Marroc. Sense avís previ, però, l’oposició s’avança deu dies i impedeix que ella pugui viatjar fins a Madrid per concursar. Poc després, torna a presentar-se. És l'única dona i, novament, és descartada en la darrera prova. Finalment, el març del 1934, supera tots els exàmens i obté la plaça de Metge dels Consultoris Indígenes de cabila i s’estableix al Consultori de Dones i Nens de Xauen, població al nord-oest del Marroc prop de Tetuan, l’agost del 1934. A Xauen, Serafina Valls consolida aquest dispensari basat en un modern sistema assistencial que dirigia ella mateixa, acompanyada d’una practicant marroquina formada a l’Escola de Sanitaris Marroquins de Tetuan i amb una auxiliar que alhora actuava d’intèrpret amb els locals. L’establiment estava dotat amb una sala d’espera, un despatx mèdic, sales de cures, laboratori i una infermeria amb tres llits. La visita mèdica, l’atenció sanitària i el subministrament de medicació era de caràcter gratuït.

El juny del 1936, Serafina Valls és de permís a Madrid perquè està fent un estudi per a la Secció de Parasitologia de l’Institut Nacional de Sanitat. L’esclat de la Guerra Civil impedeix el seu retorn a Marroc i, el setembre, opta per tornar a Barcelona on atendrà els ferits fins al final de l’escomesa al Sanatori Infermeria Bonanova, que podria haver-se ubicat al Col·legi de Jesús Maria on, per iniciativa del doctor Bel·larmí Rodriguez Arias, s'instal·la el Sanatori Mental i la Clínica Psiquiàtrica Municipal d'Urgències.

L’abril del 1938, el règim franquista decreta el cessament definitiu de Serafina Valls com a Metge del Consultori de Xauen atesos els seus “antecedents marcadament esquerrans i maçònics”. Si més no, el 1940, aconsegueix reincorporar-s’hi però només pot estar-s’hi fins al juny del 1942 perquè la caiguda del cavall que la duia a visitar un malalt li causa importants dèficits neurològics i interromp bruscament la vida professional d'aquesta metgessa en quedar condemnada a una dependència molt accentuada.

Serafina Valls torna a residir a Barcelona fins al 1945, moment en què els seus germans Carme -que sempre ha tingut cura de la família i d'ella quan torna de Xauen- i Màrius amb la seva família tornen a viure a Balaguer on ja hi vivia l'altre germà, Joan. A principis dels anys seixanta, Serafina Valls torna a viure un temps a Barcelona fins que, el 1963, ingressa al Centre Neuropsiquiàtric Sagrat Cor de Martorell on mor el desembre del 1994.

MVR