Biografia

Estudia el batxillerat a Lleida fins al 1921 i comença els estudis de Medicina a la Universitat de Barcelona. Es llicencia amb la qualificació d'excel·lent el 1928, en una promoció en que Teresa Bracons i Ignàsia Salvans són les dues úniques dones. Abans, l'any 1929, Ignàsia Salvans Casas es casa amb el doctor Diego Ferrer Fernández de la Riva. Durant la carrera, ha estat alumna interna de la càtedra de Microbiologia amb el professor Jaume Ferran Clua i és admiradora de la seva obra.

Degut al seu bon expedient i a la seva personalitat, comença a treballar com a metgessa ajudant del doctor Joaquim Soler Dopff. Cap als anys trenta, ja és ajudant de les classes d'Histologia i Anatomia Patològica de la Facultat de Medicina de Barcelona i col·labora amb la càtedra d’Histologia, on el seu marit és professor adjunt. Amb ell, publica un extens estudi titulat Acerca del origen de la microglía (1934) i, posteriorment, el llibre Esquemas de Histología (1934 i posteriors). De fet, ambdós són col·laboradors al llarg de tota la seva vida sempre que la feina assistencial els hi ho permetia.

El seu interès per la ginecologia, duu Ignàsia Salvans a ser ajudant de classes pràctiques d'Obstetrícia i Ginecologia durant el curs de 1949 -1950, continuant com a col·laboradora de la càtedra amb el professor Victor Conill Serra. Com a ginecòloga, treballa a la Seguretat Social, primer a Manresa, la seva ciutat natal, a la Mútua Regional fins al 1949. L’ 1 de febrer del 1956, guanya per oposició la plaça de cap clínic del Servei de Ginecologia de l’Hospital de la Vall d'Hebron. És una de les poques metgesses de la seva època que exerceix la cirurgia fins als darrers moments de la seva vida. L’any 1959, presenta la tesi doctoral sobre el Estudio de las alteraciones histopatológicas del sistema nervioso periférico en la craurosis vulvar a la Facultat de Medicina de Cadis.

La doctora Salvans és una persona amb nombroses inquietuds que la porten a cursar els estudis de Farmàcia fins a llicenciar-se el 1964 . A més de la vida de família, cultiva el dibuix i la pintura. La seva afició per la pintura cristal·litza en l’estudi a l’Escola de Belles Arts de Barcelona durant 5 anys, on és deixeble del pintor Armand Miravalls. Cultiva el retrat amb obres entre les que destaca el retrat del professor Agustí Pedro Pons, entre d’altres. L’any 1965, obté la medalla de bronze en un concurs internacional de metges artistes que se celebra a la ciutat italiana de Torí. També, participa en exposicions amb altres metges artistes, principalment, en les que es fan al Col·legi de Metges de Barcelona.

El 23 d'abril de 1970, en plenitud de les seves facultats, mor víctima d'una leucèmia mieloblàstica aguda.

MJFS-PFS–IFS