Biografia

Neix a Navarra però, des de molt jove, resideix a Catalunya. Destacat estudiant de batxillerat a l’Institut de Pamplona, rep el Premi d’Història Natural i menció honorífica en Física i Química del 1886. Tot seguit, inicia la carrera de Medicina a la Universitat de Barcelona on és alumne intern per oposició de l’Hospital de Santa Creu des del 1888. Llicenciat l’any 1892, encara estudiant el 1890, ingressa a la Casa de Maternitat i Expòsits de Barcelona com a practicant i, després, hi segueix exercint com a metge intern quan acaba la carrera. Al cap de quatre anys d’internat, és contractat com a metge numerari fins al 1916, any en què és nomenat vicepresident i director de la Casa de Maternitat i Expòsits de Barcelona, càrrecs que conserva fins a la seva mort.

Elegit acadèmic corresponent de la Reial Acadèmia de Medicina i Cirurgia de Barcelona el 1894, aquest mateix any, rep el nomenament de metge de la Junta Diocesana de la Secció de Barcelona amb motiu de la Peregrinació Nacional a Roma. A més, com a membre del Laboratori i l’Acadèmia de Ciències Mèdiques de Catalunya i Balears, forma part de la Comissió d’Higiene que –juntament amb Suñé Molist, Viura, Guerra, Vargas i altres- dictamina sobre els problemes d’higiene escolar. Un any després, juntament amb Robert, Ribas Perdigó, Corominas i Mascaró, integra la Comissió sobre la Revisió de la diftèria i el sèrum.

El 1904, la Junta de Govern de la Casa de Maternitat ressol establir l’ensenyament clínic de les Malalties pròpies de la infància i Puericultura al centre i li encarrega a Ricard Zariquiey impartir les classes. S'inicia així una activitat docent i, regular i periòdicament, organitza cursos d’especialització pediàtrica, com el de l’estiu del 1911, en què Zariaquei –encara metge de número- tracta els següents temes: Faltos de tiempo, Diátesis capasmófila, Albuminurias infantiles, Tratamiento de la bronco pneumonía, Tratamiento de la difteria, Lactancia artificial, Fementos láuticos, Raquitismo, Punción lumbar, Anamías de a infanevia, Intericias, Infacciónes umbilicales de los recién nacidos i La terapéutica espectante en enfermedades de los niños.

Especialitzat en Pediatria, participa en el I Congrés Nacional de Pediatria que se celebra a Palma de Mallorca el 1914, és autor d’un gran nombre d’opuscles i llibres de l’especialitat alhora que és freqüent la presència de Ricard Zariquiey dissertant sobre qüestions pediàtriques a diferents seus professionals. L’any 1926, és un dels socis fundadors de la Societat Catalana de Pediatria i, en la primera reunió científica que celebra la Societat, intervé amb una conferència sobre Consideraciones sobre la difteria y suero antidiftérico.

L’any 1915, la Mancomunitat de Catalunya, assessorada per Miquel A Fargas, pensiona Ricard Zariquiey juntament amb Tomàs Busquet per viatjar a l’estranger i estudiar els models més eficaços, moderns i exitosos de les institucions que es volen crear o reformar a Catalunya. Busquet és l’encarregat de presentar un informe sobre l’assistència als malalts mentals mentre que Zariquey, acompanyat de l’arquitecte Josep Borí, visita durant 20 dies Maternitats de les principals ciutats suïsses i alemanyes: Ginebra, Berna, Basilea, Zuric, Munic i Berlin. De tornada, Zariquiey redacta una Memòria que presenta les bases a la Junta Rectora de la Casa de Maternitat per a la seva modernització.

Ricard Zariquiey comparteix la vocació mèdica amb una gran afició a les Ciències Naturals i, des del 1917, fa excursions espeològiques per tota Catalunya per a buscar insectes cavernícoles que li permetran descobrir un gran nombre de coleòpters. Alguns d’aquests insectes que localitza són desconeguts i immortalitzen el seu nom. A part dels coleòpters, cultiva altres branques de I'Entomologia com, entre altres, l’estudi dels lepidòpters, els himenòpters i els aràcnids, espècies de les quals arriba a reunir importants col·leccions. L’any 1955, Francesc Español, un altre distingit entomòleg, li dedica una nova espècie de coleòpter cavernícola que Zariquiey havia descobert durant l’exploració d’una nova cavitat: l’avenc de les Gralles, escletxa propera a la Fou de Bor a la Cerdanya. Español la visita durant una campanya que emprèn el juny del 1950 i el nom que dóna a la nova espècie Speophilus cenarroi.

A Arenys de Munt, on hi té la residència, es fa construir una gran mansió coneguda com a Can Zariquiey que, avui dia, encara es conserva fidelment amb el mateix nom. L’any 1953, durant els actes commemoratius del Centenari de la Maternitat de Barcelona, es ret homenatge pòstum als doctors Ricard Zariquiey i Boi Guilera.

Vidu de Carolina Álvarez Cenarro i casat en segones núpcies amb Caritat Anglada Darba, un dels fills de Ricard Zariquiey Cenarro és el també pediatre i reconegut entomòleg Ricard Zariquiei Álvarez (Barcelona, 1897-1965) i també un dels néts exerceix la Pediatria: Ricard Zariquiei Colom (Barcelona, 1927-1988). Actualment, la quarta generació de la nissaga continua amb dos besnéts metges: l’estomatòleg Xavier Zendrera Zariquiey i el pediatre Jaume Ignasi Pérez del Pulgar Roig.

MBC-MVR