Biografia

Fill del Dr. Honorat Noguer Casanova, metge d'Oristà, i de Concepció Molins, mestre de l'Escola de Noies del poble. Després de fer el batxillerat a Figueres, estudia Medicina a la Universitat de Barcelona i es llicencia el 1910. És alumne intern de la càtedra de Fisiologia de Ramon Coll Pujol, on treballa al laboratori que dirigeix Jesús M Bellido. Més tard, és, alumne intern per oposició de la càtedra de Patologia Quirúrgica.

El 1913, aconsegueix el doctorat a Madrid amb una tesi sobre Linitis plàstica. Quan torna a Barcelona, el professor Vallejo Lobón, amb qui havia estudiat la Patologia Mèdica, nomena Lluís Noguer professor auxiliar honorari, alhora que li encarrega funcions docents.

El 1925 passa a dirigir el Dispensari de Medicina Interna de la càtedra del professor Pedro Pons. El mateix any, fa oposicions a la càtedra que havia deixat vacant Vallejo. Però, la guanya un altre alumne del professor Vallejo: Ferrer Solervicens. Fins al 1943, Noguer Molins simultanieja l'activitat mèdica privada amb la consulta particular que té al Passeig de Gràcia de Barcelona i, també, amb la feina de metge del Dispensari de Medicina General de la Clínica Mèdica A que dirigeix el professor Pedro i Pons.

Acabada la Guerra Civil, el Tribunal de Depuracions del Col·legi de Metges de Barcelona sanciona Noguer Molins amb una pena d'amonestació i inhabilitació per deu anys per exercir càrrecs públics en organitzacions sanitàries. S'ignora la causa d'aquesta sanció perquè Noguer mai no s'havia manifestat com a catalanista ni com a republicà. Sí que va ser mobilitzat com a oficial sanitari per l'exèrcit republicà. Noguer estava casat amb la germana del president del FC Barcelona, Josep Suñol Garriga, afusellat per militars franquistes durant un viatge que fa per Espanya en el seu automòbil per Espanya.

El 1944, marxa a Veneçuela amb la pretensió de completar les observacions que havia fet sobre el paludisme al Delta de l’Ebre ja que estava interessat en experimentar un medicament pel paludisme, denominat Citormon, en el que hi tenia molta fe. Però, malauradament per a ell, quan arriba s’ha gairebé eradicat després d’una campanya de dessecació dels terrenys pantanosos.

A Veneçuela, Noguer i Molins era conegut pel seu llibre Exploración Clinico Práctica, llibre de text a diverses Facultats de Medicina del pais, circumstància que li permet ser invitat a donar conferències a diferents ciutats. Es queda fent de metge en diverses localitats, fins que el 1947, es nomenat professor a temps complet de Semiologia de la Universidad de los Andes (Mérida), d’on és professor Rossend Carrasco i Formiguera, i metge de l’Hospital Los Andes. Noguer s’hi està fins al 1958 quan el jubilen per raons d’edat.

L’Exploración Clinico Práctica era el llibre més consultat entre els estudiants de Medicina espanyols d’abans de la Guerra i el text de Medicina més venut a l’Amèrica Llatina. Molts anys després, ho va continuar sent. L’obra, que l’any 2011 i a punt de complir 100 anys ja anava per la 27ª edició, recull l’experiència docent de Noguer i Molins com a encarregat de les classes pràctiques de la càtedra de Vallejo Lobón, les pràctiques de laboratori i la seva experiència com a metge de sala en el període de 1914 al 1919.

Quan deixa la càtedra de Veneçuela, retorna a Barcelona i, durant un temps, assisteix a la càtedra de Patologia General, que dirigeix el professor Fernandez Cruz, on dona pràctiques als estudiants fins 1968. L’any 1961, coincidint amb el 45è aniversari de la publicació del seu manual, se li fa un homenatge a l’Hospital Clínic, presidit pel catedràtic Fernández Cruz a la sala de dones de la càtedra de Patologia General, i una sessió acadèmica, presidida pel professor Sànchez Lucas, degà de la Facultat, acompanyat de les autoritats mèdiques i ciutadanes, el cos mèdic i sanitari de l’Hospital així com el claustre de professors i alumnes de la Facultat de Medicina.

MBC