Biografia

Fill d’un mestre nacional assassinat durant la Guerra Civil, inicialment, estudia Magisteri com havia fet el seu pare però, després, decideix començar la carrera de Medicina, que acaba a la Universitat de Salamanca, llicenciant-se el 1939. Ja metge, de seguida, comença a treballar a l’Hospital de la Creu Roja d’Hospitalet de Llobregat durant un temps. Després, entra com a col·laborador a la càtedra de Medicina Legal que dirigeix el professor Manuel Saforcada a la Facultat de Medicina de la Universitat de Barcelona, amb qui prepara la tesi doctoral Contribución al estudio de la intoxicación barbitúrica que presenta el 1946 a la Universitat Central de Madrid.

Jubilat Saforcada i substituït per Miquel Sales Vázquez el 1947, Aleix Bertran és nomenat, sense remuneració, professor adjunt d’aquesta càtedra fins que guanya les oposicions a una plaça a l’Institut Nacional de Toxicologia i es converteix en funcionari de la Secció Regional de Barcelona. N’arriba a ser el director i exerceix el càrrec durant 30 anys. Força actiu com a toxicòleg, tant des del pla docent com acadèmic, Aleix Bertran és gairebé l’únic que cultiva aquesta matèria en una càtedra que, durant molts anys, també s’ocupa de la Medicina Legal. És autor de nombroses obres sobre les seves observacions dels efectes tòxics causats per plantes, metalls, productes químics industrials i l’alcohol. També sobre els diferents procediments per resoldre els problemes que planteja l’analítica toxicològica. Alguns d’aquests treballs els publica amb els seus col·laboradors de l’Institut Toxicològic, Francesc Hernández i Francesc Casanovas.

Membre corresponent de la Reial Acadèmia de Medicina de Barcelona, Aleix Vidal és l’organitzador de les Primeres Jornades Toxicològiques Espanyoles, celebrades l’any 1971 i continuades en anys posteriors.

Casat amb Eulàlia Bravo Arbós, filla del president de l’Audiència Provincial de Tarragona, un cop jubilat estudia la carrera de Ciències i es gradua com a doctor a la Facultat de Biologia de la Universitat de Barcelona el 1981 amb la tesi Aportaciones experimentales acerca de los hongos del género Amanita. El 1978, s’havia jubilat de la càtedra i de l’Institut de Toxicologia, moment en què passa la resta de la vida entre Barcelona i Tarragona on finalment mor.

Basat en l’article de J Corbella i Emili Huguet, L’obra científica del Doctor Aleix Bertran i Capella (Barcelona, 1908 – Tarragona, 1987). Gimbernat, 1995;23:43-52.