Biografia

Neix al si d'una família benestant, el pare Rafael Pérez Samanillo és un pròsper home de negocis i posseïdor d’un gran patrimoni, que és el darrer alcalde espanyol de Manila. Jesús és molt petit quan la família es trasllada a Barcelona el 1898, fugint de la guerra colonial. Instal·lats a una torre del Passeig de la Bonanova, estudia el batxillerat amb professors particulars entre els que es troba el pintor Manuel Urgellès Trias, qui li inculca al noi l’afició per l'art i el col·leccionisme. La influència de l’avi patern, metge, l’indueix la vocació per la Medicina i cursa la carrera a la Universitat de Barcelona entre 1915 i 1920.

Un cop llicenciat, marxa a Madrid a fer el doctorat i, de tornada a Barcelona, obté una plaça d'intern a l'Hospital Clínic de Barcelona. En aquest moment, és quan comença a adquirir obres d'art per tota la geografia espanyola, una passió que, amb els anys, el portarà a ser un dels grans col·leccionistes catalans del segle XX. Aprèn, també, música i es converteix en un notable violoncel·lista.

Després de la Guerra Civil, en el decurs de la qual perd una quarta part de la seva col·lecció, torna a Barcelona on consolida una molt bona reputació com a ginecòleg. A més, és el director del Servei de Ginecologia de l'Hospital del Sagrat Cor durant 40 anys i exerceix la pràctica privada a les Clíniques Plató i del Pilar.

Lligat a Sitges per qüestions familiars -un dels seus germans té una torre al Vinyet-, el 1967, ofereix la seva valuosa col·lecció a l'Ajuntament de Sitges, expressant el seu desig que sigui instal·lada a Maricel de Mar. Davant la impossibilitat d'assumir el cost de la compra i rehabilitació de l'edifici, el consistori contacte amb la Diputació de Barcelona i aquesta accepta fer-se càrrec del projecte, compra el Maricel de Mar per catorze milions de pessetes de l’any 1969 i l’inaugura el 30 de juny de 1970.

En agraïment per la seva donació, l'abril de 1969, l’Ajuntament distingeix el doctor Jesús Pérez-Rosales amb el títol de fill adoptiu de Sitges. Més endavant, el 1976, li lliuren el I Premi Trinitat Catasús i se li dedica una plaça de la vila sitgetana. Membre d'honor de la Societé Art-Science-Humanité de París i Comanador de la Corona Belga des del 1979, al llarg de la seva vida, se’l distingeix amb diverses condecoracions en tant que metge i filantrop, entre elles, la Creu d’Alfons X el Savi del 1941, la Creu d’Alfons XII, i l’Encomana amb Placa del Ministre de Governació del 1956. El 1976, la Diputació de Barcelona el nomena diputat honorari en virtut dels rellevants mèrits adquirits per les seves donacions artístiques i culturals a la corporació. El 1981, també, és nomenat membre corresponent a Sitges de la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi.

La col·lecció que el metge Jesús Pérez-Rosales i Samanillo dóna a la Diputació de Barcelona conté més de dues mil peces i inclou pintures murals de l'època romànica, exemplars de pintura gòtica sobre taula, talles renaixentistes, escultures noucentistes i infinit nombre de quadres, mobles porcellanes i ceràmiques. L'obra més emblemàtica són els sis murals al·legòrics de la Primera Guerra Mundial que Josep Maria Sert pinta per a Charles Deering el 1917.

MBC