Biografia

Neix al si una família benestant, fill del polític Baudili Castells Pons i germà de Francesc de Paula Castells, també metge, que emigra i mor a Matanzas mentre atén malalts en una epidèmia de febre groga a l’illa de Cuba.

Josep Castells i Comas obté la llicenciatura en Medicina a Barcelona el 1834 i el doctorat, el 1836. L’any següent, guanya una oposició a catedràtic supernumerari del Col·legi de Cirurgia de Barcelona que, a la vegada, comporta assumir el càrrec de director anatòmic del Col·legi. Josep Castells i Comas es converteix en el catedràtic més jove d’Espanya. El 1838, és nomenat físic del Cos d’Enginyers de l’Exèrcit i, el 1839, cirurgià del Dipòsit d’Invàlids que es crea a Barcelona.

El 1843, poc abans que el Col·legi de Cirurgia desaparegui per convertir-se en la Facultat de Medicina, Castells passa a ser catedràtic d'Anatomia del Col·legi de Cirurgia, càtedra que conserva a la nova Facultat.

Josep Castells i Comas és el primer metge espanyol que assisteix a congressos mèdics internacionals, especialment a Itàlia on estableix molt bones relacions d’amistat i professionals amb els seus col·legues italians. Primer, el 1841, viatja a Torí i Florència on se celebra el Congrés Internacional de Medicina, que compta, també, amb la participació del catedràtic català de Medicina Legal Ramon Ferrer i Garcés. Anys després, el 1846, Castells torna a viatjar a Nàpols.

Acadèmic numerari de la Reial Acadèmia de Medicina de Barcelona des del 1835, en el bienni de 1837-38 és nomenat secretari de correspondències estrangeres. El mateix any 1838, és elegit membre de l’Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona. A més, Josep Castells és soci corresponent de la Societat Medicoquirúrgica de Montpeller, a més de pertànyer al Cercle Mèdic d’aquesta ciutat. També, de l’Acadèmia de Ciències de Torí, de la de Ciències de la Toscana i, entre d’altres, de la Societat Nacional Vacuna de França. Per descomptat, és membre de les espanyoles com les Acadèmies de Sevilla, Madrid, Galícia i Astúries.

L’any 1839, fa un curs d'Anatomia aplicada a les Belles Arts que compta amb la participació d’artistes de l’època com els escultors Damià Campeny Estrany (1771-1855) i Vicenç Rodés Aries (1783-1858) o el pintor Josep Arrau Barba (1802-1872).

En els primers treballs per la introducció de l'Anestèsia amb èter a Barcelona, Josep Castells col·labora amb Antoni Mendoza. El 1847, fa cirurgia experimental en un gos anestesiat i, també, participa en la primera intervenció quirúrgica que efectua el professor Mendoza en què s’anestesia amb èter un pacient de 60 anys a qui s’ha d’amputar una cama.

El professor Castells tradueix el Diccionari de Medicina, Cirurgia, Farmàcia, y Medicina Legal, Química, Física, Botánica, Mineralogia, Zoologia y Veterinaria, obra orginal de PH Nysten del 1848.

La nissaga mèdica i científica del Castells, arrelada també a l’Uruguai, arriba fins a l’actualitat amb personalitats com l’enginyer Paulino Castells y Vidal (1877-1956), oncle i padrí de l’eminent psiquiatre pediàtric Paulino Castells i Cuixart (1943-2015).

MBC