Biografia

Fill del cirurgià reusenc Josep Gatell, segueix els estudis de Medicina a la Universitat de Cervera fins al 1765 que ingressa com alumne al Reial Col·legi de Cirurgia de Cadis, obtenint uns molt bons resultats en els exàmens dels cursos de 1767 i 1768. Aquest darrer any, Pere Gatell Carnicer ingressa al Cos de Sanitat de l'Armada com a cirurgià i emprèn el seu primer viatge en una urca, una embarcació de transport, que surt de San Vicente per dur tropes cap a L’Havana. Anys després, viatja com a cirurgià militar en diferents vaixells que fan el trajecte entre Cuba i altres ports d'Amèrica i Espanya.

El 1786, Pere Gatell sol·licita abandonar l'exèrcit per trobar-se en incapacitat física i moral d'exercir l'ofici de cirurgià. Obté la llicència el 1787 però sense retribució perquè només duu a l’exèrcit 23 anys i per tenir pensió cal haver complert els 25 anys de servei reglamentaris. Preocupat pels problemes econòmics que aquesta decisió administrativa li comporta, abandona Cuba i s'instal·la a Madrid on presenta a la Cort una proposta per estudiar diversos temes que l’interessen com l'astronomia, la navegació i la història de la Marina. El 1788, com que no obté satisfacció a les seves peticions, la precarietat econòmica l'obliga a demanar autorització per tornar a exercir la Medicina però, un any després, ja no es presenta com a 'Médico de la Armada' sinó com a 'filósofo', tal i com explica en la presentació que fa al seu llibre Modo de preservar de los rayos á las personas, casas y demas edificios, que dedica al Comte de Floridablanca.

Entre altres obres, Pere Gatell escriu l’opuscle Panegírico que á imitacion de Plinio, dirige á nuestro. muy augusto monarca Don Carlos IV, al qual la Cort no fa cap cas. Decebut, marxa a Cadis on funda El Argonauta Español, un periòdic gadità que li permet donar sortida al seu interès per la ciència amb la publicació de diversos articles divulgatius sobre tota mena de temes alhora que fa crítica social amb la intenció de “reformar els costums i il·lustrar els ciutadans en ciències i arts”. Comença signant els seus escrits amb el sobrenom d'“El Argonauta Bachiller” però el diari no dura més d'un any. Una resolució reial de febrer del 1791 prohibeix totes les publicacions periòdiques exceptuant les oficials.

Lector atret per l’obra de Cervantes, Gatell inicia una producció literària que emula aquest autor i redacta alguns textos que es centren en Don Quixot i Sancho Panza entre els que destaquen: La moral de Don Quijote el 1789, Instrucciones económicas y políticas, dadas por el famoso Sancho Panza de 1791, Historia del más famoso escudero Sancho Panza y La moral del más famoso escudero Sancho Panza, ambues del 1793. Aquests llibres tenen força èxit i són reimpresos en més d'una edició. Fent servir els personatges de Cervantes, Gatell fa una proposta de programa educatiu en el qual l'ensenyament no és només un dret, és també un deure.

La biografia de Gatell està marcada pels fracassos: primer, ha de renunciar a la seva professió de cirurgià i, tampoc no té èxit a L’Havana quan vol dedicar-se a l’observació i ensenyança de l’Astronomia. Després, quan torna a la península, la Cort d’Espanya no l’escolta i, més endavant, li tanquen el seu diari i òrgan d’expressió. Malgrat tot, finalment, la producció literària del cirurgià Pere Gatell i Carnicer és notable tant en nombre com en l’interès que desperta en l’època en què ell escriu.

MBC