Biografia

Després d’estudiar al Seminari Tridentí de Barcelona, continua al Col·legi de Medicina i Cirurgia de Barcelona, fundat per Pere Virgili el 1760. Llicenciat el 1832, l’any següent, guanya les oposicions a premi amb el discurs Num dentur differentiae et quanum sint inter et neuralgis amb què, Ignasi Pusalgas –que viu al carrer Hospital número 70 de Barcelona- passa a ser professor en Medicina i Cirurgia, tal com publica el Diario de Barcelona el 18 d’octubre del 1833. Docent auxiliar, s’encarrega de la conservació i preparació de les peces anatòmiques i quan, el 1843, es crea la Facultat de Medicina de la Universitat Literària de Barcelona, continua treballant-hi fins que, cap al 1860, és nomenat director preparador i conservador del Museu Anatòmic, càrrec que mantindrà fins a la seva jubilació. Durant un temps i per oposició, és catedràtic substitut de l’Escola de Botànica i Agricultura de la Junta de Comerç de Catalunya.

Destaca d’Ignasi Pusalgas la preocupació per la conservació dels cadàvers com a peces d'estudi per millorar els coneixements anatòmics dels alumnes de Medicina i Cirurgia. Com a metge auxiliar de la Càtedra d’Osteologia i Dissecció, remarca la importància del material didàctic per ensenyar a curar luxacions i fractures. A principis del curs del 1861, publica Breve discurso sobre la importància de la anatomia descriptiva teorico-práctica (principalmente para la Medicina), parèntesi que no ens ha de sorprendre perquè, en aquell temps, a l’Amfiteatre Anatòmic de la Facultat, seu de l’actual Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya, hi anaven també pintors i escultors per aprendre Anatomia Humana.

Ignasi Pusalgas mostra gran dedicació a la conservació de cadàvers dissecats amb l’objectiu de perllongar els estudis pràctics sobre models reals. Per a ell, la Química -aleshores moderna- i la Història Natural asseguraven –amb la utilització de clorur de zenc, perclorur de mercuri o el sulfit de sosa- la conservació i la momificació de les peces anatòmiques. El 1857, publica Reseña històrica del arte de embalsamar cadáveres, conservar y preparar las piezas anatómicas naturales y artificiales para el estudio y enseñanza de la organización humana normal y patològica. De fet, com que les calors estivals desaconsellaven la utilització de cadàvers momificats, Ignasi Pusalgas insisteix també en l’ús de models plàstics els més reals possible. Recomana el cartó pedra, el cartó cuir i el cartó fusta. Donada la impossibilitat de conservar els globus oculars dels cadàvers, Ignasi Pusalgas considera el vidre i el cristall útils per reproduir l’estructura dels ulls i les seves malalties.

Conscient que no tan sols està obligat a ensenyar l’Anatomia sinó que té el deure d’ensenyar també Anatomia Patològica, Ignasi Pusalgas reclama la creació d’un museu de peces osteològiques mitjançant la maceració, ebullició i blanqueig dels ossos per poder mostrar a l’alumnat de forma pedagògica les malformacions vertebrals i pelvianes, les deformacions de les extremitats i les fractures de tota mena. Ignasi Pusalgas és, a més, seguidor de les teories de Franz Gall i la seva Frenologia, convençut que les malalties mentals i la vesània tenen expressió anatòmica tant cranial com en el cervell embalsamat.

Per a Ignasi Pusalgas, l'Anatomia i la Fisiologia de la dona evidencien diferències amb l’home. Considera que les donen són intel·lectualment superiors als homes per un major desenvolupament del seu sistema nerviós però els embarassos units a la dedicació filial i familiar -segons Pusalgas- impedia que les dones es poguessin dedicar a feines pròpies de menestralia com treballar als telers, fer de fuster o de paleta. Així, la dona -per la seva constitució delicada- ha de ser respectada i protegida per l’home, tesi que Ignasi Pusalgas justifica a Los aparatos y sistemas anatómicos del cuerpo de la muger y sus funciones fisiológicas, ¿permiten que se ocupe , como el hombre, a todas las artes y a todas las ciències?. Dedicado a todas las damas españolas, obra que s’imprimeix el 1873.

El 1831, però, Ignasi Pusalgas ja havia publicat Manual de la Higiene: arreglado según la doctrina de Sir John Sinclair, corregida i reeditada el 1839. Per a ell, l’herència del talent i l’emmalaltir, l’efecte deleteri dels miasmes o l’acció dels climes, són factors determinants en la salut i en la malaltia. Val a dir que encara faltaven bastants anys pels descobriments de Pasteur i perquè es parlés de Microbiologia.

Ignasi Pusalgas és testimoni de les dues epidèmies de còlera morbo que afecten Barcelona al llarg del segle XIX. En la primera del 1834, pren diverses notes que finalment no publica. Però, la segona del 1854, l’agafa a ell amb la seva família a la vila del Masnou. I és en aquest poble del Maresme on fa observacions mèdiques alhora que ajuda a “la humanidad doliente , sin retribuciones ni estipendio”. Un any després, publica Cólera en 1854: historia descriptiva y médica del cólera morbo epidémico que invadió la ciudad de Barcelona y pueblos de la provincia.

Soci corresponent de l’Acadèmia Nacional de Medicina i Cirurgia de Barcelona des del 1835 i soci de mèrit de l’Institut Mèdic de Valencia des del 1846, Ignasi Miquel Pusalgas tradueix diverses obres mèdiques i és autor de dues novel·les inscrites en el corrent romàntic propi de l'època: El Nigromante mexicano, obra publicada el 1839 que s'ambienta en la conquesta de Mèxic on hi abunden les trames amoroses, desmais, misteris i inclús duels a l’estil dels relats de cavalleria. L’altra novel·la és del 1839 i es titula El sacerdote blanco, o la família de uno de los últimos caciques de la isla de Cuba: novela històrica americana del siglo décimo quinto.

TPD