Galeria de metges

Biografia

Fill de Joan Cardona Baldrich, pastisser, fa els primers estudis a Barcelona i la carrera de metge a la Facultat de Medicina de la mateixa ciutat. Es llicencia l’any 1874, el mes de febrer del mateix any, ingressa com a metge al Batalló de la Milícia Nacional de Barcelona amb el qual participa en diversos fets militars de la Tercera Guerra Carlina. El juny, ingressa per oposició al Cos de Sanitat de l’Armada Espanyola i, amb el grau de metge segon, el destinen a la base naval d’El Ferrol on, successivament, serveix al vapor de rodes “Ferrolano” del 1873 al 1875, a la goleta “Concordia” el 1876 i a la fragata “Asturias” el 1877. Aquests anys, Enric Cardona navega pel Cantàbric i participa en les accions navals de Getaria i de Mutriku durant l’esmentada Tercera Guerra Carlina, accions per les quals és condecorat amb una Creu del Mèrit Naval.

L’any 1878, destinat a Filipines, Enric Cardona és embarca en la goleta Sirena i s’hi estarà fins al 1880, dos anys en què exerceix de metges a les estacions navals de Pollock i Balabac. A causa d’una malaltia, el repatrien el 1881 i el destinen a l’Hospital d’El Ferrol on s’encarrega de la Sala de Cirurgia i Oftalmologia. El 1882, rep l’ascens a metge primer amb destí al 2n Regiment d’Infanteria de Marina on hi serveix fins al 1884, moment en què torna a l’Hospital d’El Ferrol com metge de visita.

En aquest temps, Enric Cardona publica alguns articles sobre les seves experiències al Boletín de Medicina Naval, entre ells, destaquen Heridas de cuero cabelludo i Fiebres intermitentes. Observaciones en Filipinas.

El 1885, embarca en el creuer Navarra on hi passa un any fins al febrer de 1886 que decideix tornar voluntàriament a Les Filipines, deixant a El Ferrol l’esposa Maria Villarrubia Olea i una filla, Joana Cardona Villarrubia. Enric Cardona embarca a la corbeta Maria de Molina i arriba a l’illa de Ponapé, a Les Carolines Orientals, desprès d’un llarg viatge que explica en una memòria que titula Ochenta y cuatro dias en el mar. Impresiones y notas médicas de un viaje a las Carolinas Orientales.

Arribat al seu destí, Alemanya i Espanya estan enfrontades per la possessió de les illes Carolines, situació que s’agreuja quan, el juliol del 1885, s’han sollevat els indígenes de l’illa de Ponapé, des del 1990 anomenada Pohnpei, i combaten amb els espanyols, enfadats pel nomenament d’un nou governador espanyol de Les Carolines. Cardona Miret és en aquest moment el metge primer de la corbeta Maria de Molina que té funcions d’hospital de campanya. Però, per estar al costat dels ferits en combat i auxiliar-los sense demora, decideix desembarcar i participar en el combat de la seva companyia fins que, en una de les batalles, Enric Miret mor d’un tret desprès d’haver atès a un guerrer enemic que es dessagnava davant la seva trinxera. Mentre Cardona Miret li està fent un torniquet, la trinxera és assaltada i és quan mor. Amb motiu d’aquest fet, a títol pòstum, es concedeix una Cru de San Fernando de 2ª Classe al metge Enric Cardona Miret.

MBC