Galeria de metges

Fill d’un funcionari de correus que, acabada la Guerra, és traslladat a Barcelona com a represàlia per les seves idees republicanes. El 1939, obté el títol de batxiller i comença el primer de Medicina a Salamanca però la resta de cursos ja els fa a la Facultat de Medicina de la Universitat de Barcelona on es llicència el 1946.

Col·legiat des del 1948, obre la seva consulta particular al primer pis del número 458 del carrer Diputació de Barcelona alhora que comença la carrera hospitalària a l’Hospital Clínic, a la càtedra de Pediatria amb el professor Ramos per qui sent una gran admiració. Joaquín Plaza Montero és, primer, metge intern, després és metge adjunt per l’oposició que guanya el 1961 i, finalment, esdevé cap de Consultes Externes.

Gran clínic i enamorat de la docència, Joaquín Plaza Montero és designat cap del Servei de Pediatria de l’Hospital de Sant Joan de Déu (HSJD) el 1958 i, també, per designació directa ho és de l’Hospital de Sant Rafael el 1959. L’any 1966 és nomenat director mèdic de l’Hospital de Sant Joan de Déu, càrrec que li permet projectar i gestionar el nou Hospital que s’inaugurarà l’any 1973. En la pràctica directiva, demostra una notable capacitat de lideratge, capacitat de gestió i una gran visió de futur en preveure com evolucionarà la Pediatria i quines necessitats assistencials tindran els nens.

En el nou centre, Joaquín Plaza continua fent gestió però assistència i docència, també. S’envolta de grans especialistes, pediatres i no pediatres, per poder oferir una “Pediatria Integral”. És a dir, una Pediatria que tracta de cobrir totes les necessitats assistencials dels nens des dels 0 als 18 anys. Al cap d’un temps, intueix la necessitat de l’especialització pediàtrica i comença a crear unitats especialitzades a l'HSJD.

Treballador infatigable que ja comença a les 7 del matí, sempre abans d'iniciar-se la jornada de treball dels metges, Plaza està fermament convençut dels beneficis de la informàtica en la praxi mèdica i la introdueix com una eina indispensable per als metges que dirigeix.

Titulat en Puericultura l’any 1951, Plaza Montero llegeix la tesi doctoral el 1982, dirigida pel professor M Cruz i titulada Análisis funcional de un hospital pediátrico, un treball que resumeix gran part de la feina de gestió i construcció del nou Hospital de Sant Joan de Déu. Mostra, també, el seu pensament sobre què és la Pediatria en aquell moment en què les especialitats pediàtriques comencen a créixer i es corre el perill de perdre la visió global –integral, segons deia ell- del nen.

Nomenat professor titular de la Universitat de Barcelona, Joaquín Plaza contribueix a la formació dels alumnes de Medicina i a l’especialització dels pediatres en formació del programa MIR. Preocupat per la Bioètica, és creador d’un Comitè d’Ètica Assistencial a l’Hospital de Sant Joan de Déu, que probablement és un dels primers del país si no el primer. És director de diverses tesis, entre elles, la de la seva filla, Ana Maria Plaza Martín, al·lergòloga i pediatre com també ho és el seu germà Fernando mentre que el més petit, Alberto, és psicòleg clínic.

Sota la seva direcció i abans de l’inici del programa MIR, Plaza Montero organitza l’Escola Professional de Pediatria a l’HSJD, paral·lela a la què dirigeix Cruz a l’Hospital Clínic. Un gran nombre de pediatres catalans es formen amb Joaquín Plaza, qui per ajudar la formació pediàtrica dels metges joves, escriu el llibre Puericultura. Infancia, pubertat y adolescència de 0 a 20 años, publicat el 1966 que té tres edicions, la darrera el 2010. És també, col·laborador de redacció de diferents capítols del Tractat de Pediatria del professor M Cruz, llibre de referència dels pediatres hispanoamericans durant molt del temps.

Membre actiu de la Societat Catalana de Pediatria, forma part de diferents juntes, és bibliotecari des del 1958 i vicepresident el 1968. El doctor Plaza és una de las figures més importants de la Pediatria catalana del segle XX. El seu llegat: l’ Hospital de Sant Joan de Déu i el gran nombre de pediatres als que forma com a metges i com a persones, són la continuïtat de la seva feina i del seu exemple.