Biografia

Fill de l’industrial i mecenes barceloní Genís Castells Reig i d’Ignàsia Fàbrega Jaurés, batxiller per l’Institut de Figueres el 1904, ingressa a la Facultat de Medicina de la Universitat de Barcelona on es llicencia el 1911. Està dos anys com alumne intern amb el professor Torres Casanovas. Jugador de golf, amant de l’art, el doctor Hermini Castells Fàbrega és posseïdor d’un ex-libris propi des del 1920, disseny de Josep Fàbregas Bausili. Encara estudiant, el trobem entre els estudiants de Medicina que organitzen una funció benèfica d’ajuts als damnificats pels terratrèmols que ha patit Itàlia el 1909.

Amplia estudis fent estades als millors centres europeus, al costat dels especialistes més reputats: Berlín amb Gocht, Viena amb Joachmistal, París amb Ombredanne, Berck al Pas de Calais amb Calot, Bolonia amb Putti i a Viena, amb Böhler, formació que el converteix en un dels més complets especialistes en Cirurgia Ortopèdica i Traumatologia (COT) del nostre país.

El 1914, de tornada a Barcelona, és cirurgià a l’Hospital Clínic, al Servei del professor Morales Pérez, substitut de Torres Casanovas. Alhora, Castells Fàbrega exerceix la pràctica privada a l’Institut que ha obert pel tractament de les malalties dels ossos, muscles i articulacions. A partir del 1928, aquest centre passa a nomenar-se formalment Institut d’Ortopèdia i Traumatologia i es trasllada a una nova seu al Passatge Mercader números 7 i 9 de Barcelona. Exerceix fins a la seva jubilació a finals de l’any 1967.

El 1917, Hermini Castells participa en l’organització del II Congrés de Metges de Llengua Catalana i, específicament, en la 5a sessió que ha de tractar el tema de Prótessi, Apósits, Envenats juntament amb els doctor Francesc Fàbregas, Frederic Pell Cufí i Emili Rocosa. No torna a participar-hi fins al 9è Congrés que se celebra el juny del 1936, juntament amb Leandre Cervera presenta Nota clínica sobre diagnòstic i tractament de les àlgies de la insuficiència vertebral, treball que ha de publicar-se amb més extensió a la revista la Medicina Catalana, on hi publica altres treballs.

Membre de l’Acadèmia i del Laboratori de Ciències Mèdiques de Catalunya i Balears, es doctora a la Universitat Central de Madrid amb la tesi Contribución al estudio del cáncer vertebral que llegeix el 1928. Fundada la Societat de Francesa de Cirurgia i Traumatologia a París el 1929, el març del 1931, es funda l’Associació Catalana de Cirurgia Ortopèdica i Traumatologia a Barcelona, en què Castells és nomenat 1r vocal de la junta que presideix Joaquim Riba de Sanz, amb la vicepresidència de Ramon San Ricart Dos anys després, també, es troba formant part de la Comissió d’Ortopèdia del Col·legi de Metges de Barcelona. A més, és vocal de la directiva de la Mutual Mèdica de Catalunya i Balears.

Casat amb Anna Freixa Ubach, té un únic fill, Marcel Castells Freixa (Barcelona, 1917-2007), cirurgià traumatòleg com el seu pare i membre destacat en diferents juntes de la SECOT.

JVA