Galeria de metges

Biografia

El seu pare és un conegut gastroenteròleg barceloní, Abelardo Guarner Vila (1918-2014), i ella és la gran de vuit germans, dos d’ells, Francesc i Carles, són com ella destacats especialistes en malalties de l’Aparell Digestiu de Barcelona. Luisa cursa el batxillerat a les Dames Negres de la Travessera de Gràcia i comença els estudis de Medicina a la Universitat de Barcelona l’any 1966. D’estudiant, és interna de la Clínica Mèdica C de l’Hospital Clínic que dirigeix Gibert Queraltó. Durant aquesta època, demostra el seu caràcter en la seva valenta i decidida lluita per la llibertat fins i tot essent detinguda per la policia franquista l’any 1970. Llicenciada l’any 1972, fa la residència al Servei de Gastroenterologia de l’Hospital Clínic on, el 1976, publica el seu primer treball sobre el pàncrees amb el títol de El Lundh test en nuestro medio. L’any 1978, s’incorpora amb el càrrec de metge adjunt a la Secció de Digestiu de la “Ciudad Sanitaria Francisco Franco” de Barcelona, actual Hospital de la Vall d’Hebrón.

Des del 1972, és casada amb el cirurgià Eduardo Jaurrieta que, juntament amb Carles Margarit, realitza el primer trasplantament de fetge a Espanya l’any 1984. D’aquest matrimoni neixen 3 filles. Ràpidament, creix l’interès de Luisa Guarner per la Patologia Pancreàtica i és la primera metgessa interessada per aquest camp al nostre país. També el 1984, llegeix la seva tesi doctoral Tripsina inmunorreactiva y lipasa sérica: Utilidad en el diagnóstico de la enfermedad pancreática, una de les primeres tesis sobre Patologia Pancreàtica presentades a Espanya, una àrea en la què, des d’aquest moment, centra el seu interès científic. Publica nombrosos articles sobre pancreatitis crònica, càncer de pàncrees, fibrosi quística i, molt especialment, les mutacions genètiques i el paper del tabac en aquestes patologies.

Els anys vuitanta, Guarner Aguilar és nomenada cap clínic de la Secció de Digestiu i desenvolupa una important tasca assistencial i investigadora. El 1989, és membre cofundador de l’Associació Nacional per a l’Estudi del Pàncrees, l’actual Associació Espanyola de Pancreatologia. És sòcia, també, de la Societat Espanyola de Malalties Digestives i de l’Associació Espanyola de Gastroenterolgia des de la seva fundació al 1999. L’any 2002, és una dels tres autors del llibre Tratado de páncreas exocrino, tercer llibre sobre pàncrees publicat a Espanya. El 1923, Luís Urrutia publica el primer a Madrid i, el 1956, Vicens Artigas, el segon a Barcelona. L’any 2003, Luisa Guarner és elegida presidenta de la Societat Catalana de Digestologia (SCD). És la primera dona en ocupar aquest càrrec i l’ostenta fins al 2006, organitzant dos dels congressos de la Societat. Posteriorment, forma part de la junta directiva de l’Acadèmia de Ciències Mèdiques de Catalunya i de Balears, sent ella vicepresidenta.

L'any 2007, Luisa Guarner rep a mans de la consellera de Salut, Marina Geli, la Medalla Josep Trueta al mèrit sanitari en reconeixement a la seva tasca i recerca. El 2012, poc abans de la seva mort, és una dels membres fundadors de la Societat Catalana de Pàncrees (SCP), entitat que, des de l’abril del 2016, convoca el “Primer Premi Lluïsa Guarner a la Investigació en Patologia Pancreàtica” per honorar el millor treball publicat els anys 2014-2015. En el XXII Congrés de la Societat Catalana de Digestologia, aquesta institució li dedica una sessió In Memòriam de la Dra. Lluïsa Guarner Aguilar.

SNC