Galeria de metges

Biografia

Tercera generació d'una nissaga mèdica que també continuarà un dels seus fills, Josep Oriol Gras i Montal. Jordi Gras i Riera, després de llicenciar-se en Farmàcia l'any 1934 i treballar durant dos anys a la farmàcia familiar del carrer Tapineria, decideix estudiar Medicina a la Universitat de Barcelona però la Guerra Civil interromp la seva carrera que no pot acabar fins a l'any 1941. El 1945, es doctora en Medicina i en Farmàcia, el 1951.

Just acabada la carrera, entra a dirigir el Laboratori de Bioquímica de la Clínica Mèdica A del professor Agustí Pedro Pons a l’Hospital Clínic on hi roman 25 anys. L’any 1951, fa una estada per ampliar estudis sobre proteïnes al Laboratori d'Investigació Bioquímica del doctor Wunderly de Zurich.

L’any 1945, juntament amb el microbiòleg Amadeu Foz, company del laboratori de la Clínica Mèdica A, comença a treballar en jornada de tarda al Laboratori Municipal del Parc i assumeix la direcció de la Secció de Bioquímica del Pavelló d'Investigacions de l'Hospital d'Infecciosos de Barcelona, l’actual Hospital del Mar. L’any 1948, tots dos funden el Departament d'Investigacions, inaugurat pel doctor Alexander Fleming i el qual, anys després, es coneix com l’Institut Municipal d’Investigació Mèdica (IMIM). Jordi Gras n’és el director fins a la seva jubilació el 1985.

Jordi Gras té, també, temps per dedicar-se a la docència. En el període de 1959 a 1968, col·labora amb el professor Vidal Sivilla a la càtedra de Fisiologia, encarregant-se de la Bioquímica. El 1970, és nomenat cap del Departament de Fisiologia i Bioquímica de la Facultat de Medicina de la Universitat de Barcelona. Dirigeix nombroses tesis doctorals.

Elegit acadèmic numerari de la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya (RAMC) l'any 1961, Jordi Gras ingressa amb el discurs Naturaleza y significado bioquímico de la respuesta en anticuerpos. Més endavant, des del 1988 fins al 1997, és vicepresident de la RAMC amb les juntes dels doctors Broggi i Laporte. És, també, membre de diferents societats com la Sociedad Argentina de Bioquímica, de l'Acadèmia de Ciències Mèdiques de Catalunya i Balears i la Societat Catalana de Biologia, entre d'altres. Pertany, també, a la Secció de Ciències de l'Institut d'Estudis Catalans des de l'any 1985 i a la Societat Catalana d'Immunologia de la qual n’esdevé vicepresident del 1981 al 1983. També, és soci de la Reial Acadèmia Espanyola de Medicina, de la Societat Espanyola de Bioquímica i de la Societat Espanyola d'Immunologia. L’any 1983, és distingit amb la Medalla Narcís Monturiol i, el 1985, rep el Premi Ciutat de Barcelona d'Investigació.

El doctor Gras fa importants investigacions sobre immunologia i proteïnes. Les seves recerques es centren en el desenvolupament de tècniques per a l'anàlisi de les proteïnes del plasma i en l'estudi de les alteracions de les seves propietats físicoquímiques en diverses malalties així com el catabolisme de l’antigen i a l'estudi dels mecanismes de tolerància i a la immunització antigènica persistent. A Catalunya, després de l’enfonsament de l’obra d’August Pi-Sunyer i del seu Institut de Fisiologia, sens dubte, Jordi Gras ha estat la personalitat més important en el camp de la Bioquímica.

Alguns dels seus llibres han conegut diverses edicions, entre ells els 'Fonaments de Bioquímica Mèdica', amb una primera edició el 1951, fins a la cinquena el 1971. També el seu llibre sobre 'Proteïnes plasmàtiques' va tenir quatre edicions fins al 1983. Han estat llibres de capçalera de bioquímics i analistes en llengua castellana durant molts anys.

MBC