Arxiu

La Galeria de Metges Catalans, més antiga que mai sense deixar d'estar al dia

Cresques Abiatar [o Abenrabí o Abnarrabí o Abiataz Aben], metge jueu, oftalmòleg i cirurgià, que opera de cataractes al rei Joan II amb èxit | Miracle Andreu i Boigues, una metgessa llicenciada a la Facultat del carrer del Carme el 1903, probablement la primera dona a formar-se com a ginecòloga amb Miquel A Fargas | Salvador Arias i Manen, uròleg tarragoní de pensament republicà i catalanista que, després de la Guerra Civil, es queda a la ciutat de Burgos on hi destaca professionalment| Francesca de Barcelona, muller de Berenguer Satorra o Çatorra, llevadora i cirurgiana que exerceix obertament a Barcelona a finals del segle XIV, pràctiques mediques per les què és reconeguda com a metgessa | Sheshet Ben Isaac Benveniste, gran personalitat mèdica medieval, metge de reis de la Corona Catalanoaragonesa de meitat del segle XII fins a principis del XIII | Jaume Bofill o de Bofill, cirurgià de l’emperador Carles V, protocirurgià i professor de l’Estudi de Medicina de Barcelona | Jafudà Bonsenyor [o Jaffuda o Jahuda], un altre metge jueu barceloní, traductor de l'àrab al català per encàrrec del rei Jaume II | Joan Bruguera,metge gironí del segle XV, professor a l’Escola de Medicina de Montpeller, fundador del Col·legi de Girona per als estudiants gironins | Francesc Carbonell i Solés, clínic barceloní excepcional, pediatre i internista que mor prematurament truncanta una carrera prometedora a principis del segle XX | Enric Cardona i Miret, metge de l’Armada que protagonitza una mort heroica en una de les batalles a Les Carolines, actual Micronèsia, a finals del segle XIX | Josep Maria Domènech i Mateu, un catedràtic d’Anatomia, expert en Embriologia, investigador i docent extraordinari | Jaume Esperalba i Terradas, cardiòleg mataroní que juga un destacat paper en la renovació de l’Hospital de Mataró a finals la dècada de 1970 | Josep Faura i Canals, catedràtic del Reial Col·legi de Medicina, Cirurgia i Farmàcia de Navarra quan es crea el 1829 | Guillem Gaubert de Béziers, primer catedràtic de l’Escola de Medicina de l’Estudi General de Lleida a cavall dels segles XIII i XIV | Marcel Hortet i Pauló, metge militar, impulsor de la vacunació de la verola a la regió de la Vall de Ribes, autor del primer frau científic conegut a Catalunya a principis del segle XIX | Joan Jacme [o Joan el Jacobí o Johannes Jacobi], professor de l’Estudi General de Montpeller, metge de reis i papes, autor de la primera traducció al català d’un llibre de Medicina àrab | Jacob Mantino [o Ben Shemuel o Samuel], un altre metge jueu d’origen català que, de ben petit, ha d'exiliar-se amb la família per, després, fer una brillant carrera a Itàlia durant el segle XVI | Pompeu [o Pompeio] Pascual i Carbó, metge, pedagog i nacionalista català, renovadordels serveis pediàtrics de Girona i les seves comarques de mitjans segle XX i el seu cosí Pompeu Pascual i Coris [Peio], conegut com 'El metge de Llagostera', metge rural amb angoixes que, per superar-les, el duen a ser pintor, escultor, poeta i col·leccionista | Antonio Ricart [o Ricard o Ricardis], metge dels reis de la Corona d’Aragó i la personalitat més destacada de la Medicina baixmedieval catalanoaragonesa després d'Arnau de Vilanova | Miquel Sarrias i Domingo, cirurgià ortopèdic, deixeble del doctor Trueta, director de l'Institut Guttmann des de la seva creació | Berenguer Sarriera [o ça Riera o Çarriera], metge del rei Jaume II, traductor al català del 'Regimen Sanitatis ad regem Aragonium' i un dels metges catalans més notables de l’època medieval | Bonaventura Vallespinosa i Salvat, metge vilafranquí del segle XX que exerceix a Reus i destaca com a traductor al català d’obres de teatre franceses i italianes contemporànies | Simó Virgili, queixaler del rei Pere III, el primer dentista català del què se’n té notícia a mitjans del segle XIV.

Marbre, pedra, paper i clixés per il·lustrar les –potser- 24 figures més diverses de la Galeria de Metges Catalans

Antoni Ariet i Barberis, metge rural i alcalde de Viladrau amb una dedicació intensa i exclusiva als seus convilatans durant la primera meitat del segle XX | Emili de Balanzó i Cabot, un pediatre barceloní molt prestigiós i actiu dels anys 30 als 70 del segle XX | Josep Borrell i Pedrós, traumatòleg de gran prestigi en Medicina de l’Esport, metge del FC Barcelona durant més de vint anys | Ildefons Canicio i Garcia, un metge de capçalera, destacat lluitador contra el paludisme a les terres de l'Ebre bona part del segle passat | Vicenç Castelló [o Cacciallebre o Catxallebre], un catedràtic de l’Estudi General de Barcelona i conseller de l’Ajuntament de Barcelona a cavall dels segles XVI i XVII | Ludvik Drobnici Orazem, un metge pioner en l’estudi i aplicació de l’infectologia en la pràctica clínica amb una reconeguda tasca investigadora i docent | Josep Fabré i Tersol, cardiòleg barceloní del segle XX, coautor de l’article que justifica l’epònim de la Síndrome de Martorell-Fabré | David Ferrer i Mitayna, metge, periodista i promotor esportiu, principal propagandista de la Gimnàstica de finals del segle XIX | Francisco García-Valdecasas i Santamaría, un mestre de la Farmacologia, creador d’una potent escola universitària catalana d’aquesta especialitat | Antoni Gendrau i Tuyet, una referència mèdica del Berguedà, metge carismàtic i compromès amb el país cultural i políticament | Jaume Genover i Carreras, metge cirurgià, polític i jutge municipal de Banyoles a cavall dels segles XIX i XX | Salvador Guardiola i Guarro, un dels metges internistes més actius de la ciutat de Tarragona, director de l’Hospital de Sant Pau i Santa Tecla en els anys seixanta del segle XX | Manuel Moles i Marquina, exemple de metge rural del segle XX, estimat per tota la població que atén a La Pobla de Lillet i poblacions properes de la comarca del Berguedà| Jordi Moret i Marguí, metge garrotxí, excursionista i historiador, creador d'una fundació per a la conservació de les memòries i llegats personals i dels avantpassats | Antoni Musa [o Antonius o Antoninus], metge i botànic tarragoní que es converteix en el metge de l’emperador romà Cèsar August | Pere Parcet i Viñuales, cirurgià de Manlleu, amb experiència com a metge militar durant la Guerra del Francès i en les Guerres Carlines | Miquel Puig i Massana, un dels metges pioners de la Cirurgia Cardíaca catalana i espanyola | Joan Rocamora i Cuatrecasas, metge català exiliat per la seva participació en la Guerra Civil, que promou i manté la cohesió entre els catalans residents a l’Argentina | Rafael Rodríguez Méndez, notable metge higienista i un dels millors catedràtics de la Facultat de Medicina de la Universitat de Barcelona d’entre segles | Baltasar Serradell i Planella, metge barceloní a cavall dels segles XIX i XX, dedicat al’excursionisme científic que reuneix una valuosa col·lecció de minerals, fòssils i mol·luscs | Joan Surós i Forns, notable internista i digestòleg de l’Hospital Clínic on exerceix una gran labor docent i assistencial | Lluís Gonzaga Thomasa i de Subirà, metge de referència a la vila de Torelló i la Vall del Ges des dels anys vint fins al cinquanta del segle XX | Joan Veiret i Amat, un metge rural carismàtic de la primera meitat del segle XX, alcalde de la població on exerceix de metge, Sant Feliu Sasserra, a la comarca del Bages | Tomàs Ventosa i Lledó, un dels metges catalans nomenat catedràtic del Reial Col·legi Medico Quirúrgic de Burgos a principis del segle XIX.

Suggeriments i participació

Aquest espai és obert a les aportacions, rectificacions o ampliacions que el lector vulgui fer-nos.
Les propostes de personatges que es puguin incorporar a la Galeria seran benvingudes.