Biografia

Fill del metge Salvador Ventosa, estudia la carrera de Medicina a la Universitat de Cervera on es gradua el 1782. Dos anys més tard, oposita a una de les càtedres d’aquesta Facultat i, com que no té èxit, durant un temps exerceix d’examinador de la Subdelegació del Protomedicat. El 1788, Tomàs Ventosa és elegit membre de la Reial Acadèmia de Medicina de Barcelona, passant a la condició de soci 'íntim' l'any 1822 pel fet de residir fora de Barcelona.

Durant la Guerra del Rosselló del 1793 al 1795, Tomàs Ventosa fa de metge als hospitals de campanya d’Arenys de Mar i de Sant Feliu de Guíxols, guanyant-se així el fur militar, que és el dret a no ser jutjat per cap altre jurisdicció que no sigui la militar. Igualment, guanya el dret a vestir l’uniforme de metge militar. Acabada la Guerra del Rosselló, sol·licita que se’l nomeni Inspector d’Epidèmies de Catalunya, càrrec que no li concedeixen. Però, a mena de desgreuge, és designat metge de la Presó Reial i de la Casa de Galera de Barcelona.

El 1796, complerts els vuit anys d’antiguitat com a soci de l’Acadèmia Mèdico-Pràctica de Barcelona, Tomàs Ventosa obté el nomenament honorífic de metge de la família reial i, tres anys després, és nomenat catedràtic del Reial Col·legi de Cirurgia de Burgos on s’instal·la amb la seva esposa Teresa Palaudàrias. A Burgos, hi neixen dos dels seus fills, un dels quals podria ser el metge Salvador Ventosa. Però, no s’integra a la ciutat burgalesa i, durant les vacances escolars, torna a Barcelona cada any.

El 1804, Tomàs Ventosa és apartat de la docència perquè les noves ordenances del Col·legi de Cirurgia de Burgos estableixen que les classes només les poden impartir els cirurgians. A partir d’aquest moment, com que no pot exercir de catedràtic, és comissionat com a inspector d’una epidèmia de paludisme a Astúries. El 1805, és indemnitzat per haver estat retirat de la càtedra a Burgos i torna a residir a Barcelona on és nomenat censor del premi anual d’epidèmies de la Reial Acadèmia de Medicina. Després, del 1808 amb la invasió de les tropes napoleòniques durant la Guerra del Francès -com altres metges residents a la capital catalana- s’estableix a la ciutat de Tarragona, que no està ocupada com Barcelona. El 1814, expulsats els francesos, torna a Barcelona i es fa càrrec de la càtedra de Medicina Pràctica de Barcelona.

El 1817, també, actua com a examinador de la subdelegació del Protomedicat però l’any següent es converteix en metge titular de Vallecas, província de Madrid, on publica el seu llibre Elementos de Fisiologia. S’està en aquest municipi vallecà fins a principis del 1822, quan té 62 anys i una reial ordre el nomena novament catedràtic del Col·legi de Burgos. Però, un mes després d’exercir-hi l’activitat docent a Burgos, Tomàs Ventosa és denunciat com a lliberal, sotmès a judici i empresonat fins que es desestima la causa i el posen en llibertat. Es jubila de la plaça docent i retorna a fer de metge titular de Vallecas. El 1828, però, se’l troba fent de metge a Hueto, un poble de la província de Cuenca, on s’hi estarà cinc anys, temps en el que manté un llarg contenciós amb les autoritats estatals per la depuració política que està patint.

Fins ara no es té notícia ni del lloc ni la data de la mort de Tomàs Ventosa i Lledó però, el 18 de juliol del 1832, el Diario de Barcelona publica una nota que crida les “senyores vídues” d’alguns metges i cirurgians per comunicar-les un assumpte del seu interès. L’avís cita, entre altres, Narcís Planas, Francesc Salvà, Francesc Santpons, Rafael Steva, Ramon Guasch, Bonaventura Vila, Tomàs Ventosa i Bonaventura Casals -probablement el pare de Bonaventura Casals d'Echauz. Es convoca també els hereus de facultatius com Salvador Ventosa o Vicenç Mitjavila, entre altres.

Aquest text s’ha basat en el treball de Jose Manuel Lopez Gomez publicat a Gimbernat, 2000;33:99-112.