D’entre la vintena de nous metges que entren a la Galeria, per primer cop, quatre són metgesses pioneres que fa temps havien de ser-hi però sovint ens manca la informació per fer-ne la biografia
Antoni Aluja i Miquel, un metge de gran reputació a la ciutat de Reus d’entre segles XIX iXX, preocupat per l’Higienisme i autor d’unes estadístiques demogràfiques sanitàries, pioneres a l’Estat | Marcel·lí Andrés i Bernat, metge d’origen valencià, botànic i explorador, el primer espanyol que recorre la regió del golf de Guinea, a l'Àfrica, a principi de lXIX | Antoni Anglada i Torres, un metge pioner de l’Odontologia del nostre país del segle XIX | Josep Arola i Sala, metge, periodista i activista cultural i republicà català, prohom a la Manresa del primer terç del segle XX | Josepa Bastard i Martí, pediatra durant la República que, al final de la Guerra Civil, s'exilia a França on és metgessa de guerrillers fins al moment que emprèn viatge a Veneçuela | Josep Boniquet i Colobrans, metge dentista gironí iniciador de l’Odontologia preventiva a més de ser un destacat aquarel·lista pertanyent al grup d’artistes modernistes de Sitges | Emili Briansó i Planes, metge psiquiatre, fundador i director de l’Institut Pere Mata, dirigent del Partit Republicà i alcalde de la ciutat de Reus a cavall dels segles XIX i XX | Manel Camps i Clemente, un metge rural que ha estat alhora un erudit i un notable investigador de la Història de la Medicina catalana | Joan Carol i Montfort, home clau en el desenvolupament de l’Estomatologia catalana durant la primera meitat del segle XX | Gueraula de Codines, dona pionera de la Medicina, exemple de guaridora de gran èxit popular a l’època medieval a qui l’Església acusa de cometre crims | Francesca Fontova i Rosell, primera metgessa lleidatana que -com les seves antecessores- té problemes per matricular-se a la Facultat de Medicina a finals del segle XIX | Nissim ben Reuben Girondí, metge jueu català, reconegut talmudista del segle XIV, molt influent a la Barcelona del seu temps | Santiago Gresa i de Camps, farmacèutic i metge militar, expert en estudis geològics i reconegut africanista | Vicenç Guarner i Dalias, metge nascut a Catalunya, resident a Mèxic i naturalitzat mexicà, extraordinari cirurgià i humanista, líder mundial de la Cirurgia de l'Esòfag | Albert Lleó i Morera, el primer metge cap del laboratori de l’Hospital de la Santa Creu, propietari de l'emblemàtica Casa Lleó Morera de Barcelona | Mercè Nart i Arrú, la primera metgessa aranesa i una de les primeres de Catalunya | Albert Oriol i Bosch, metge entregat a fomentar la millora de l’Educació Mèdica i impulsor dels valors del professionalisme mèdic bandera del segle XX, reconegut internacionalment | Josep Parés i Franques, un metge català en les Mines d'Almadén, el primer de l’Estat en descriure l’enverinament per mercuri, un pioner de la Medicina Laboral del segle XVIII | Emili Pi i Molist, el precursor de la Psiquiatria hospitalària a Catalunya i el més notable analista de l'obra de Cervantes del segle XIX | Pere Planas i Casanova, metge estomatòleg creador de la rehabilitació neuro-oclusal per prevenir i tractar precoçment les patologies de causa funcional degudes a maloclusions dentàries | Narcís Solà, primer, metge de Perpinyà, professor de l’Estudi de Medicina i Arts de Barcelona de primers del segle XVI | Baldomer Solà i Seriol, badaloní il·lustre benefactor de les classes pobres, poeta, doctor en Ciències Exactes i metge fundador i degà del Cos Mèdic Municipal de Badalona a finals del XIX | Joan Soler i Julià, un gran cirurgià de Barcelona, creador del primer Servei d’Anestesiologia de l’Estat espanyol de la primera meitat del segle XX | Lino Torre i Eleizegui, mestre de cirurgians, exemple d’esperit clínic i eloqüent humanisme per a les futures generacions de metges.
Dia 8 de Març, Dia Internacional de la Dona Treballadora
La Galeria de Metges Catalans, més antiga que mai sense deixar d'estar al dia
Cresques Abiatar [o Abenrabí o Abnarrabí o Abiataz Aben], metge jueu, oftalmòleg i cirurgià, que opera de cataractes al rei Joan II amb èxit | Miracle Andreu i Boigues, una metgessa llicenciada a la Facultat del carrer del Carme el 1903, probablement la primera dona a formar-se com a ginecòloga amb Miquel A Fargas | Salvador Arias i Manen, uròleg tarragoní de pensament republicà i catalanista que, després de la Guerra Civil, es queda a la ciutat de Burgos on hi destaca professionalment| Francesca de Barcelona, muller de Berenguer Satorra o Çatorra, llevadora i cirurgiana que exerceix obertament a Barcelona a finals del segle XIV, pràctiques mediques per les què és reconeguda com a metgessa | Sheshet Ben Isaac Benveniste, gran personalitat mèdica medieval, metge de reis de la Corona Catalanoaragonesa de meitat del segle XII fins a principis del XIII | Jaume Bofill o de Bofill, cirurgià de l’emperador Carles V, protocirurgià i professor de l’Estudi de Medicina de Barcelona | Jafudà Bonsenyor [o Jaffuda o Jahuda], un altre metge jueu barceloní, traductor de l'àrab al català per encàrrec del rei Jaume II | Joan Bruguera,metge gironí del segle XV, professor a l’Escola de Medicina de Montpeller, fundador del Col·legi de Girona per als estudiants gironins | Francesc Carbonell i Solés, clínic barceloní excepcional, pediatre i internista que mor prematurament truncanta una carrera prometedora a principis del segle XX | Enric Cardona i Miret, metge de l’Armada que protagonitza una mort heroica en una de les batalles a Les Carolines, actual Micronèsia, a finals del segle XIX | Josep Maria Domènech i Mateu, un catedràtic d’Anatomia, expert en Embriologia, investigador i docent extraordinari | Jaume Esperalba i Terradas, cardiòleg mataroní que juga un destacat paper en la renovació de l’Hospital de Mataró a finals la dècada de 1970 | Josep Faura i Canals, catedràtic del Reial Col·legi de Medicina, Cirurgia i Farmàcia de Navarra quan es crea el 1829 | Guillem Gaubert de Béziers, primer catedràtic de l’Escola de Medicina de l’Estudi General de Lleida a cavall dels segles XIII i XIV | Marcel Hortet i Pauló, metge militar, impulsor de la vacunació de la verola a la regió de la Vall de Ribes, autor del primer frau científic conegut a Catalunya a principis del segle XIX | Joan Jacme [o Joan el Jacobí o Johannes Jacobi], professor de l’Estudi General de Montpeller, metge de reis i papes, autor de la primera traducció al català d’un llibre de Medicina àrab | Jacob Mantino [o Ben Shemuel o Samuel], un altre metge jueu d’origen català que, de ben petit, ha d'exiliar-se amb la família per, després, fer una brillant carrera a Itàlia durant el segle XVI | Pompeu [o Pompeio] Pascual i Carbó, metge, pedagog i nacionalista català, renovadordels serveis pediàtrics de Girona i les seves comarques de mitjans segle XX i el seu cosí Pompeu Pascual i Coris [Peio], conegut com 'El metge de Llagostera', metge rural amb angoixes que, per superar-les, el duen a ser pintor, escultor, poeta i col·leccionista | Antonio Ricart [o Ricard o Ricardis], metge dels reis de la Corona d’Aragó i la personalitat més destacada de la Medicina baixmedieval catalanoaragonesa després d'Arnau de Vilanova | Miquel Sarrias i Domingo, cirurgià ortopèdic, deixeble del doctor Trueta, director de l'Institut Guttmann des de la seva creació | Berenguer Sarriera [o ça Riera o Çarriera], metge del rei Jaume II, traductor al català del 'Regimen Sanitatis ad regem Aragonium' i un dels metges catalans més notables de l’època medieval | Bonaventura Vallespinosa i Salvat, metge vilafranquí del segle XX que exerceix a Reus i destaca com a traductor al català d’obres de teatre franceses i italianes contemporànies | Simó Virgili, queixaler del rei Pere III, el primer dentista català del què se’n té notícia a mitjans del segle XIV.
Marbre, pedra, paper i clixés per il·lustrar les –potser- 24 figures més diverses de la Galeria de Metges Catalans
Antoni Ariet i Barberis, metge rural i alcalde de Viladrau amb una dedicació intensa i exclusiva als seus convilatans durant la primera meitat del segle XX | Emili de Balanzó i Cabot, un pediatre barceloní molt prestigiós i actiu dels anys 30 als 70 del segle XX | Josep Borrell i Pedrós, traumatòleg de gran prestigi en Medicina de l’Esport, metge del FC Barcelona durant més de vint anys | Ildefons Canicio i Garcia, un metge de capçalera, destacat lluitador contra el paludisme a les terres de l'Ebre bona part del segle passat | Vicenç Castelló [o Cacciallebre o Catxallebre], un catedràtic de l’Estudi General de Barcelona i conseller de l’Ajuntament de Barcelona a cavall dels segles XVI i XVII | Ludvik Drobnici Orazem, un metge pioner en l’estudi i aplicació de l’infectologia en la pràctica clínica amb una reconeguda tasca investigadora i docent | Josep Fabré i Tersol, cardiòleg barceloní del segle XX, coautor de l’article que justifica l’epònim de la Síndrome de Martorell-Fabré | David Ferrer i Mitayna, metge, periodista i promotor esportiu, principal propagandista de la Gimnàstica de finals del segle XIX | Francisco García-Valdecasas i Santamaría, un mestre de la Farmacologia, creador d’una potent escola universitària catalana d’aquesta especialitat | Antoni Gendrau i Tuyet, una referència mèdica del Berguedà, metge carismàtic i compromès amb el país cultural i políticament | Jaume Genover i Carreras, metge cirurgià, polític i jutge municipal de Banyoles a cavall dels segles XIX i XX | Salvador Guardiola i Guarro, un dels metges internistes més actius de la ciutat de Tarragona, director de l’Hospital de Sant Pau i Santa Tecla en els anys seixanta del segle XX | Manuel Moles i Marquina, exemple de metge rural del segle XX, estimat per tota la població que atén a La Pobla de Lillet i poblacions properes de la comarca del Berguedà| Jordi Moret i Marguí, metge garrotxí, excursionista i historiador, creador d'una fundació per a la conservació de les memòries i llegats personals i dels avantpassats | Antoni Musa [o Antonius o Antoninus], metge i botànic tarragoní que es converteix en el metge de l’emperador romà Cèsar August | Pere Parcet i Viñuales, cirurgià de Manlleu, amb experiència com a metge militar durant la Guerra del Francès i en les Guerres Carlines | Miquel Puig i Massana, un dels metges pioners de la Cirurgia Cardíaca catalana i espanyola | Joan Rocamora i Cuatrecasas, metge català exiliat per la seva participació en la Guerra Civil, que promou i manté la cohesió entre els catalans residents a l’Argentina | Rafael Rodríguez Méndez, notable metge higienista i un dels millors catedràtics de la Facultat de Medicina de la Universitat de Barcelona d’entre segles | Baltasar Serradell i Planella, metge barceloní a cavall dels segles XIX i XX, dedicat al’excursionisme científic que reuneix una valuosa col·lecció de minerals, fòssils i mol·luscs | Joan Surós i Forns, notable internista i digestòleg de l’Hospital Clínic on exerceix una gran labor docent i assistencial | Lluís Gonzaga Thomasa i de Subirà, metge de referència a la vila de Torelló i la Vall del Ges des dels anys vint fins al cinquanta del segle XX | Joan Veiret i Amat, un metge rural carismàtic de la primera meitat del segle XX, alcalde de la població on exerceix de metge, Sant Feliu Sasserra, a la comarca del Bages | Tomàs Ventosa i Lledó, un dels metges catalans nomenat catedràtic del Reial Col·legi Medico Quirúrgic de Burgos a principis del segle XIX.
