Idioma: Català | Castellano | English | Français traducido por Google translate

Galeria de metges

Biografia

De pares manresans, Miquel i Dolors, el Dr. Josep Badal Puig, va néixer a Manresa el 3 de gener de 1921. Per causa de la Guerra Civil, va realitzar la llicenciatura de medicina a la Facultat de Medicina de Valladolid (1940-1945).

Va exercir a Manresa des de 1946, primer com a especialista en endocrinologia i, posteriorment es va dedicar plenament a la seva especialitat: anàlisis clíniques i hematologia, i en va ésser un pioner i referent fins a la seva mort, a 85 anys.

Josep Badal amb el Francesc Padró i Domènech van ser els iniciadors de manera exclusiva del camp sanitari de les anàlisis clíniques a Manresa. Va fundar el Laboratori d’Anàlisis Clíniques Dr. Badal, el qual va donar cobertura les 24 h, 365 dies a l’any, a tots els centres sanitaris de Manresa fins al 1990, cobrint les especialitats d’hematologia, hemoteràpia, immunologia, microbiologia i anatomia patològica. En el seus inicis, el Dr. Badal practicava transfusions exsanguínies a pacients crítics, també a les comarques del Berguedà i el Solsonès. El 1990 el laboratori va ser adquirit pel Laboratori d’Anàlisis Dr. J. Sabater Tobella de Barcelona.

President de la Creu Roja de Manresa des de 1970 fins a 1975. En aquest període, es va crear la Unitat Alpina de la Creu Roja, molt vinculada al Monestir de Montserrat, tant pel rescat en muntanya, com per l’atenció sanitària als visitants i el suport al servei mèdic del monestir.

El 1972, el Dr. Badal és membre del consell de la Caixa de Manresa, juntament amb el metge cardiòleg Dr. Josep Corrons, va aconseguir l’aprovació de la Junta de Govern de l’entitat per crear el Centre de Reanimació Cardíaca, Unitat Coronària de Manresa, inaugurat el 1974, Centre que va tenir quatre llits de vigilància intensiva i dotze llits de semiintensius, es donava cobertura a tota la població de la Catalunya Central. De 1976 a 1992 va arribar a ser president del Consell d’Administració de Caixa d’Estalvis de Manresa. Durant els setze anys de la seva presidència es manifestà com una època d’expansió i consolidació, i també de potenciació de l’obra social, amb l’obertura de la sala “La Plana de l’Om” i la creació de la Fundació Caixa de Manresa.

El 1965 Josep Badal va ser l’artífex i impulsor de la creació del primer banc de sang de la ciutat de Manresa, un banc molt necessari per a l’augment de l’activitat quirúrgica dels centres sanitaris manresans en aquells moments hi havia l’Hospital Sant Joan de Déu, Hospital de Sant Andreu i la Clínica Sant Josep. El Bages no va patir més per les restriccions en la manca de sang, i fins i tot, se subministrava a les comarques properes: Berguedà, Anoia, Cerdanya, Solsonès i ocasionalment a la ciutat de Barcelona. L’any 1981, el Banc de Sang de Manresa va passar a ser gestionat pel Banc de Sang de la Creu Roja de Barcelona.

El Dr. Badal també va ser un impulsor en la creació, el 1970, de l’Escola Femenina d’ATS Farreras Valentí, on es van cedir aules de la Creu Roja per a l’activitat acadèmica. L’escola va tenir un paper clau en el suport de les atencions d’infermeria en els centres assistencials de Manresa. Va funcionar fins al 1980 i es van lliurar titular 294 ATS.

En Josep Badal va ser un metge humanista, molt involucrat en la seva professió i a la seva estimada ciutat de Manresa. Cal recordar, admirar i reconèixer el seu esforç per aconseguir que la ciutat tingués uns paràmetres sanitaris capdavanters com el Banc Sang, la Unitat Coronària i l’Escola d’ATS Farreras Valentí, en temps socialment i sociològicament convuls amb moltes penúries i greus dificultats econòmiques. La seva etapa en la presidència de la desapareguda Caixa d’Estalvis de Manresa va ser del tot positiva per la sanitat manresana i també una llum en el coneixement i estimació de la cultura, de les ciències i arts que van donar vida i força a les seves entitats.

Casat amb Josefina Alter Tomàs el 9 novembre de 1953 van tenir cinc fills: Josep Miquel, Àngels, Glòria, Xavier i Fèlix. El Josep Miquel i el Xavier són metges i l’Àngels i la Glòria, infermeres.

JMBA