Idioma: Català | Castellano | English | Français traducido por Google translate

Galeria de metges

Biografia

Llicenciat en Medicina per la Universitat de Barcelona l’any 1878, és un dels metges fundadors del Col·legi de Metges del Partit de Reus l’any 1900, del qual n’és membre de la seva junta durant molt de temps amb diferents càrrecs inclosa la presidència l’any 1911 i formant part del consell de redacció del seu butlletí. Antoni Aluja Miquel és, a més, subdelegat de Medicina del Partit de Reus i membre de la Junta Municipal de Sanitat reusenca.

Metge molt considerat a la ciutat de Reus i notable publicista, Antoni Aluja Miquel escriu regularment als periòdics reusencs com l’Eco del Centre de Lectura de Reus, La Correspondència o Diario de Reus, entre altres. El 1884, davant una epidèmia de còlera al Baix Camp, Antoni Aluja suggereix la conveniència d’establir un cordó sanitari a la ciutat de Reus. Un any després, és un dels facultatius signants de l’acta que, a proposta de Jaume Ferran, promou la vacunació de la verola a la capital reusenca. El 1897, l’Ajuntament de Reus nomena metges de reconeixement de Mossos els doctors Aluja Miquel juntament amb Modest Fàbregas, Robert Grau i Emili Briansó. Amb aquest a més de Ricard Mata, Pere de Barberà i Laureà Figuerola són els metges encarregats de complir amb el reconeixement mèdic gratuït dels alumnes de les escoles de Reus segons la normativa vigent i el bàndol de l’Ajuntament Constitucional de Reus del 1902. Dies després es crea la Junta General d’Ensenyança de Reus de la qual forma part com a vocal nat. A principis de l’any següent, és decisiva també la seva comunicació en relació a l’aclariment dels drets dels subdelegats de Medicina i a la seva intervenció davant l’exhumació i translació de cadàvers dins dels Cementiris.

El 1887, Aluja Miquel presenta la Topografia Mèdica de Reus a la Reial Acadèmia de Medicina de Barcelona que li premia alhora que el nomena acadèmic corresponent. Aquest treball és fruit del seu interès per la medicina preventiva i no l’abandonarà mai en tota la seva vida professional. Considera l’estadística demogràfica sanitària com un instrument per a la millora de la salut pública. Per això, les publica a cada número del Boletin del Colegio de Médicos de Reus des del primer número que apareix l’any 1902 i fins al darrer de l’any 1919, quan per raons administratives ja havia canviat el nom pel de Boletín de la Asociación Médica de Reus. A més, quan publica aquestes estadístiques en relació a les dades de la mortalitat de Reus, informa també les causes de mort i altres aspectes relacions que aporten una molt valuosa informació sobre l’estat sanitari de la ciutat. El 1904, dos anys després de començar amb la publicació d’aquestes estadístiques mèdiques de Reus, el Ministeri de Governació cursa una Instrucció General de Sanitat Pública que ordena l’obligatorietat d’efectuar les estadístiques demogràfiques sanitàries arreu. Així, doncs, l’obra del doctor Aluja Miquel es converteix en pionera.

Assistent al II Congrés Mèdic que se celebra a Barcelona del 9 al 15 de setembre del 1888, en el marc de l’Exposició Universal, Antoni Alujas intervé amb una ponència que titula ¿Hay fundades esperanzas de obtener virus sifilítico?, consta que el 1900 trasllada el seu Gabinet Mèdic Quirúrgic a un principal del número 5 del carrer del Castell de Reus on tracta les “malalties de la generació i les seves conseqüències en ambdós sexes”. El 1903, assisteix també al Congrés Internacional de Medicina que té lloc a Saragossa. Més endavant, participa en I Congrés Regional d’Ateneus i Associacions de Cultura que se celebra a Reus on, juntament amb els doctors Queraltó, Frias, Barrufet, Mestre-Puig i Aiguader, forma part de la Secció d’Higiene i Medicina Social i presenta una ponència sobre la Divulgació de coneixements d’Higine individual i col·lectiva als Ateneus.

Membre fundador i secretari del Comitè Lliberal Dinàstic constituït a Reus el 1889, es presenta amb els possibilistes i surt escollit regidor de l’Ajuntament de Reus en les Eleccions Municipals del 1891. Després, el 1893, es presenta amb els possibilistes, formant part del Partit Lliberal. És també representant del Cos de Metges Titulars de la Província de Tarragona i secretari suplent de l’Associació Espanyola que els representa el 1908. Amigó Aluja és, també, membre fundador de la Societat Espanyola d’Higiene, àmbit en què mostra el seu afany divulgatiu i docent impartint classes d’Higiene al Centre de Lectura de Reus.

Casat amb Nativitat Pons Miró, un dels tres fills que tenen –un altre noi i una noia- és el metge Josep Maria Aluja Pons, excel·lent cirurgià de Reus que munta i dirigeix a la capital reusenca una Clínica de Cirurgia i Traumatologia.

MBC-MVR