Biografia
D'altra banda, Nicolau Battestini té una clara vocació política, és un dels fundadors del Sindicat de Metges de Catalunya l'any 1920 i, el 1922, ingressa a Acció Catalana on milita també el seu germà Rafel. Després, el 1931, fidel seguidor de Francesc Macià, participa en la fundació d’Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) i passa a ostentar un destacat paper en la direcció del partit alhora que és un dels diputats que surten escollits per Barcelona a la Diputació Provisional de la Generalitat de Catalunya. Després, el 1932, torna a ser elegit i es converteix en membre del Parlament de Catalunya on és el ponent de les lleis d’àmbit sanitari.
El 1936, Nicolau Battestini és nomenat president delegat de Protecció a la Infància i, més tard, de l’Obra del Segell Pro-infància. El 1937, ja en plena Guerra Civil, guanya l’oposició a director de l’Hospital General de Catalunya, nom de l’actual l’Hospital de Sant Pau.
El 1939, exiliat a França, Nicolau Battestini ingressa al camp de concentració d'El Voló fins a ser alliberat per poder encarregar-se dels refugiats espanyols ingressats als hospitals d'aquest camp i dels propers a Perpinyà. El 1940, es trasllada a Montpeller on viu fins al 1946, any en què pot tornar a Barcelona.
MBC




