Galeria de metges

Comença a estudiar medicina després de la Guerra Civil a la Facultat de Medicina de la Universitat de Barcelona (UB), on és alumne intern de la Càtedra de Pediatria amb el professor Rafael Ramos Fernández. Obté la llicenciatura el 1944 i entra a formar part de l’Escola de Pediatria de la UB impulsada pel Dr. Ramos, on també es van formar altres pediatres excel·lents com Joan Argemí, Ángel Ballabriga, Isidre Claret, Joaquín Plaza, Agustí Pérez-Soler, Francesc Prandi, Jordi Prats i Joan Salueda.

A la mort sobtada del Dr. Rafael Ramos el 1955, Ferrer es queda a la càtedra que s’ha quedat sense catedràtic i té com a encarregat a Dr. Luís Torres Marty. Malgrat la situació, Ferrer i els seus companys aconsegueixen que el servei mantingui la seva tasca docent i assistencial. El servei es continuen fent activitats científiques com les sessions setmanals clíniques i radiològiques, també cursets entre altres d’hematologia i reanimació i es manté la publicació de la revista Archivos de Pediatría, fundada pel professor Ramos l’any 1951.

El 1965, el professor Manuel Cruz Hernández guanya la Càtedra de Pediatria de Barcelona i Ferrer s’integra a l’equip del nou catedràtic, ja és un clínic reconegut i amb extensa experiència hospitalària, i pot desenvolupar el seu vessant docent fins a ser professor titular per oposició. És un professor dedicat i molt interessat en les noves tècniques docents, fa publicacions sobre el tema i també assisteix diversos congressos de la Societat Europea d’Educació Pediàtrica. Tot i això, és més recordat per la seva expertesa en infectologia pediàtrica a la qual dedica una monografia i diverses publicacions quasi totes a la revista Archivos de Pediatría. El 1973 el professor Cruz li dirigeix la tesi doctoral titulada “Estudios inmunológicos en las osteomielitis infantiles”.

Membre de la Societat Catalana de Pediatria (SCP), de la qual és vicepresident el bienni 1964-1966 i també forma part del Comitè de Malalties Infeccioses de la Societat, que el 1972 participa en la implementació del primer Pla de Vacunació infantil a Barcelona. El 1978 dona la conferència inaugural del Congrés de la SCP sobre “L’evolució de la patologia infecciosa pediàtrica”.

A l’Hospital Clínic és un dels primers atendre els nounats, una mostra més dels seus amplis interessos també publica treballs sobre manifestacions pulmonars de la leucèmia (1975), tuberculosi renal (1979), la malaltia de Kawasaki (1984), malalties exantemàtiques (1986), complicacions i contraindicacions de les vacunes (1987). Col·labora de manera contínua amb el Dr. Cruz Hernández en la redacció d’alguns capítols i les diverses edicions de les seves obres: “Manual de Pediatría” i “Tratado de Pediatría” i, també en l’organització de diversos congressos com el que van fer per l’Associació Espanyola de Pediatria a Barcelona, el 1976. Unes activitats que continua fins a la seva jubilació el 1988.

Casat amb Montserrat Julià Daurella van tenir vuit fills, un dels quals és metge pediatre, el Dr. Guillermo Ferrer Julià. A més dues netes també són pediatres Georgina Ferrer Campo i Cristina Ferrer Mileo.