Galeria de metges

Eugeni Ferrer estudia el batxillerat a la seva ciutat i es gradua a la Facultat de Medicina de la Universitat de Barcelona (UB), el 1961. El 1958, entra com a alumne intern al Servei de Cardiologia de la Clínica Mèdica B dirigida pel professor Máximo Soriano, catedràtic de patologia mèdica de la UB. L’any següent comença a fer guàrdies al Servei d’Urgències de Medicina, on coincideix amb el pioner en nefrologia el Dr. Lluís Revert que canviarà l’orientació de la carrera de Ferrer, el mateix any guanya la plaça per concurs-oposició de metge intern. Fa el servei militar a l’Hospital Militar de Barcelona amb el Dr. Joan Solsona Cunillera metge militar cap del Servei de Medicina Interna.

Acaba el servei militar el 1963 i comença a treballar a temps complet en l’especialitat de nefrologia entre la Clínica Mèdica B i el Servei d’Urgències de Medicina. Es dedica, preferentment, a la regulació humoral, atenent grans cremats, postoperatoris complicats i malalts amb fracàs renal agut. El 1966 obté el títol d’especialista en medicina interna i el 1979 el títol en nefrologia.

El 1968 entra a l’Hospital de la Vall d’Hebron, quan era la Residencia Sanitaria Francisco Franco, com a metge adjunt. Entra en un equip de nefròlegs que fan la regulació humoral del Servei de Cremats en el Centre de Rehabilitació i Traumatologia de l’hospital, el qual dirigeix el doctor Ramon Sales Vázquez. Progressivament, el servei introdueix la pràctica de la nefrologia clínica i de la hipertensió arterial i creen un dispensari de l’especialitat amb deu llits en un annex del centre, augmentant el nombre de llits d’hospitalització.

L’equip de nefròlegs veuen la impossibilitat de tractar a tots els malalts amb insuficiència renal crònica, per manca de mitjans materials de l’Hospital. El 1974 amb concert de l’ICS impulsen la creació d’un centre d’hemodiàlisi ambulatòria extrahospitalària, el Centre de Diàlisi Nephros. L’any següent el Servei de Nefrologia es trasllada a l’edifici a l’Hospital General en una planta d’hospitalització amb sales d’hemodiàlisi per crònics i aguts, i l’espai per fer atenció a malalts ambulatoris.

Membre de la junta directiva de la Societat Catalana de Nefrologia com a vocal de 1967 a 1974 i vicepresident 1r de 1974 a 1977. I el 1978 és un dels trenta fundadors de la Societat Espanyola de Diàlisis i Trasplantament (SEDYT).

El 1977, Ferrer és nomenat cap clínic de l’especialitat, fins al 2004, quan es jubila amb 66 anys de forma obligatòria.