Galeria de metges

Neix a Barcelona el 8 d’agost de 1904. Estudia medicina a la Universitat de Barcelona, on es llicencia el juliol de 1932. Durant la carrera, és intern per oposició a la càtedra d’anatomia, dirigida pel professor Antoni Riera Villaret, posteriorment guanya l’internat de medicina sota la direcció dels doctors Francesc Ferrer Solervicens primer, i després Agustí Pedro Pons.

En acabar la carrera, s’incorpora al Servei de Medicina General del Dr. Francesc Esquerdo Rodoreda a l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau (HSCSP), on l’any 1936 guanya la plaça d’auxiliar per oposició. Durant la Guerra Civil, exerceix com a metge a l’exèrcit republicà, fet pel qual és sotmès a un consell de guerra sumaríssim en finalitzar la contesa, quedant lliure de càrrecs. Un cop reincorporat a l’HSCSP, el 1944 guanya la plaça d’ajudant en el mateix servei del Dr. Esquerdo. A partir de 1944 és metge de capçalera de l’Associació de la Premsa de Barcelona. Quan el Dr. Esquerdo es jubila el 1953 i el Dr. Alfred Rocha i Carlotta passa a dirigir el servei, el Dr. Bergadà és ascendit a subdirector (1955). El 1956 fa una estada d’estudis a l’estranger a Munich i Viena. En jubilar-se el Dr. Rocha el 1970, el Dr. Bergadà ocupa la direcció accidental del servei durant dos anys, fins a la incorporació del Dr. Joan Nolla i Panadés com a nou director el 1972.

En la memòria presentada en el moment del seu nomenament com a director accidental, descriu l’organització del servei, que es compon de consulta externa i hospitalització, amb vuitanta-sis llits. A més, té dos departaments annexos: el de reumatologia i el de regulació humoral. S’aprofita el canvi de direcció perquè altres seccions o departaments que el servei havia tingut durant la direcció del Dr. Rocha—concretament els de cardiologia, dietètica, endoscòpies, radiologia, laboratori i anatomia patològica— se centralitzin i deixin de dependre del servei de medicina. A part del director i d’un subdirector, el servei compta amb tres ajudants, vint-i-dos auxiliars, tres residents i un nombre variable de metges assistents.

Durant els períodes com a subdirector i director, promou diverses activitats formatives en forma de cursos de cardiologia, regulació humoral, biologia esportiva, dietètica, farmacologia, terapèutica i cineradiologia, entre d’altres. Molts d’aquests cursos compten amb la presència de conferenciants estrangers de prestigi. També fomenta la participació dels membres del servei en diversos congressos nacionals, on presenten treballs. Ell, però, té poca activitat de recerca, com a mínim publicada, ja que només s’ha trobat una col·laboració en un llibre editat per primera vegada el 1966 amb el Dr. Abelard Guarner Vila i la direcció del Dr. Antoni Sitges i Creus, dirigit als estudis d’infermeria: “Manual de la infermera”.

Es jubila reglamentàriament el 1974 i mor als 91 anys, el 1996.

El 1934 es casa amb Mercedes Barado Foguet tenen dos fills Mercedes i Eduard Bergadà Barado, metge especialista en nefrologia.