Galeria de metges

Graduat l’any 1784 al Reial Col·legi de Cirurgia de l’Armada a Cadis, és destinat per l’Armada al Ferrol. Més tard, embarca a la fragata Santa Amèlia fins arribar a Montevideo el 1787. Torna a Espanya però, el 1789, se’n va novament al Riu de la Plata i, per ordre reial, es radica a Montevideo. El 1806, Miguel O’Gorman, metge i màxima autoritat sanitària al Riu de la Plata, nomena Cristóbal Martí de Montúfar tinent del Protomedicat per Montevideo. Com a metge militar, combat les invasions angleses del 1806 i 1807.

El 1810, Cristóbal Martí de Montúfar s’instal·la definitivament a Buenos Aires on el nomenen cirurgià del Regiment de Granaders a cavall, creat el 1812 pel general Jose de San Martin. Lluita a la Batalla de San Lorenzo, primera acció militar de San Martin qui, també, és metge de l’Hospital de la Caritat de Buenos Aires, conegut també com hospital de dones.

El 1814, Martí i de Montúfar esdevé membre de la Comissió constituïda per projectar la creació de l’Institut Mèdico Militar (IMM) i, l’any següent, ja és professor, a més de conjutge del Tribunal Examinador del Protomedicat. El 1820, quan mor Cosme Argerich, fundador de l’IMM, de Montúfar és elegit director i, un any després, quan l’Institut es converteix en la Facultat de Medicina de la Universitat de Buenos Aires, també, passa a ser el prefecte del Departament de Medicina, càrrec equivalent al de degà ’actual. També, esdevé catedràtic d’Anatomia i Cirurgia de la nova Facultat.

Crsitóbal Martí de Montúfar, com el seu col·lega Salvi Gafarot, té una gran activitat com a vacunador contra la verola, obtenint les primeres dosis de vacuna dels esclaus vacunats que provenien de Rio de Janeiro dins d’un vaixell portuguès. És molt destacada, també, la intensa pràctica de la Medicina Legal que realitza de Montúfar amb una sèrie de peritatges medicolegals ben reconeguts així com les exhumacions de cadàvers que ordena el metge català.