Idioma: Català | Castellano | English | Français traducido por Google translate

Galeria de metges

Biografia

Nét i fill de metges, és el vuitè de 10 germans, un d'ells és el jesuïta Ricard Cirera -fundador de l'Observatori de l'Ebre-. Lluís Cirera Salse, és, també, cosí de Víctor Balaguer Cirera, el reconegut polític i historiador. Nascut al municipi de la Noguera, l’Os de Balaguer, es trasllada a Barcelona per estudiar a la Facultat de Medicina, llicenciant-se el 1881. El mateix any ingressa al cos de Marina de Guerra i fa una estada a l’Hospital Militar de Cartagena. Després, com a oficial metge i a bord del creuer “Velasco”, inicia un llarg recorregut per les costes de la Xina, la Conxinxina, Tonkin, les illes Carolines i Filipines, que li permet fer estudis etnogràfics i geològics de l’arxipèlag de Palaos i l'illa de Yap, treballs que es publiquen a la revista Ilustración Española y Americana el 1885 i tenen força ressò a l’estranger.

Destinat a la base naval de Palma de Mallorca l’any 1892 com a membre de la Comissió Hidrogràfica, Lluís Cirera inicia estudis en el camp de l’Electrologia. El 1895, és traslladat a la Comandància de Marina de Barcelona i, poc després, es retira de l’Armada per dedicar-se plenament a l’Electroteràpia i a la Radiologia. Assabentat dels descobriments de Roentgen referent a les propietats dels raigs catòdics emesos pel tub de Crookes, hi veu –o intueix– la gran importància que el descobriment tindrà en la Medicina malgrat que en aquells anys no hi havia encara una instal·lació elèctrica estesa per tota Barcelona. Ell mateix es preocupa de construir, fent servir uns condensadors i una formidable bateria de piles, un primer tub que emeti raigs X.

Lluís Cirera assisteix al Congrés de l’Associació Francesa per al Progrés de les Ciències on hi presenta una comunicació sobre Le traitament de l’etropion par l’electrologie des paupierés. Té, també, una presència activa als Congressos Internacionals d’Electroradiologia, iniciats a París l’any 1900 i continuats bianualment a Milà i Amsterdam on, influïts pel prestigi de l’electroradiòleg català, els congressistes decideixen que Barcelona serà la seu del V Congrés Internacional d’Electrologia i Radiologia Mèdica de l’any 1910. Lluís Cirera, president del Congrés, s’encarrega del discurs inaugural que versa sobre la Física Mèdica i presenta una comunicació sobre l’ús de l'ió zinc en el tractament dels epiteliomes de pell i de les mucoses. Cèsar Comas és el secretari d’aquest congrés en què, entre altres metges catalans, presenten ponències Agustí Prió i Joan Darder Rodés.

Prolífic col·laborador de diferents revistes com, entre d’altres, Revista de Ciencias Médicas (1875), Gaceta Médica de Cataluña (1878 i 1881), El Eco del Santuario (1891), Annales d’Electrologie et Radiologie (1906 i 1913) i Anales de la Reial Acadèmia de Medicina de Barcelona, amb articles i comunicacions que tracten l’electricitat i les seves aplicacions en Medicina. És, també, col·laborador del Boletín Oficial del Colegio de Médicos de Barcelona, Cirera i Salse es manifesta a favor de la col·legiació mèdica obligatòria (1897) i intervé en els primers Congressos de Metges de Llengua Catalana. L’any 1911, és elegit acadèmic numerari a la Reial Acadèmia de Medicina amb el discurs Iones i electròlisis medicamentosa. El 1913, és admès com a soci a la Institució Catalana d'Història Natural. El 1917, és un dels fundadors de la Societat Espanyola de Radiologia i Electrologia Mèdiques en la qual hi ocupa la vicepresidència dels dos primers mandats. El 1918, és elegit membre de la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona. En el Congrés d'Electrologia i Radiologia Mèdiques, Lluís Cirera és elegit per compartir la presidència juntament amb la Premi Nobel Marie Curie, que és nomenada presidenta honorífica.

Catòlic de fortes conviccions religioses, Cirera es relaciona amb la Societat Medico Farmacèutica dels Sants Cosme i Damià on ocupa diferents càrrecs. El 1913, també, és nomenat director de la revista de l’entitat El Criterio Católico de las Ciencias Médicas que defensa la compatibilitat entre ciència i fe. Lluís Cirera no perd ocasió de prestigiar la Societat i la seva revista quan assisteix als diferents congressos a l’estranger.

JRC